Xavier Díez Roca Escrit per  Xavier Díez Roca dijous, 10 de novembre de 2011 22:18

Dia Mundial de la Ciència i el Desenvolupament

El dia 10 de novembre, no és un dia qualsevol, és el Dia Mundial de la Ciència i el Desenvolupament, també conegut com a Dia Mundial de la Ciència. Aquesta jornada neix, establerta per la UNESCO, al voltant de l'any 2011, amb uns objectius que clarament tenen una proximitat amb el que avui vivim. Així, neix amb la voluntat que es renovi el compromís de la ciència com a promotora de la pau i el desenvolupament, incidint especialment en el seu ús, que ha de ser responsable i en benefici de la societat i, en particular, a favor de l'eradicació de la pobresa i la seguretat humana.


A més, es planteja de forma clara cinc punts que considero importants, com són:

  • - Sensibilitzar i conscienciar l'opinió pública sobre el paper de la ciència en les societats pacífiques i sostenibles
  • - Promoure la solidaritat nacional i internacional per a una ciència compartida entre els països.
  • - Potenciar l'ús de la ciència en benefici de les societats.
  • - Cridar l'atenció sobre els desafiaments que enfronta la ciència i augmentar el suport a l'activitat científica.

 

Però, és clar, en la ciència, no és tot perfecte. En el dia a dia de la nostra societat, descobrim debats que ens porten a reflexionar sobre si utilitzem amb encert aquesta "gran meravella", que anomenem ciència. És clar que una gran majoria de la societat, s'alegra dels nous descobriments científics que la "ciència i les persones" han realitzat sobre malalties que s'han emportat veïns, amics, parents. T'aferres a seguir pensant que cal investigar més, que els beneficis que comporten aquests descobriments o la implantació de desenvolupaments tecnològics innovadors ajuden a millorar la nostra societat. L'ésser humà, dia a dia, va descobrint que la ciència ajuda a la Pau i al Desenvolupament.


Però, l'opinió pública sobre la ciència, com tota moneda, té una altra cara, com quasi sempre, oposada a l'anterior. Avui dia, també existeix un sentiment o, potser, tan sols una inquietud pel fet que la ciència pot tenir, segons quin sigui el seu desenvolupament, conseqüències adverses. Aquests recels s'han convertit, en alguns casos, en plantejaments radicals d'oposició, que no ajuden a desenvolupar o a fer "sortir" (si tirem la moneda a l'aire) la cara bona. Si hi ha desconfiança, hi haurà segur un plantejament negatiu pel que fa a l'aportació econòmica que governs, administracions o empreses fan perquè la ciència ajudi la societat a tirar endavant solucions, plantejaments o descobriments bons per al nostre món, per a la nostra societat, pel al nostre dia a dia més proper...

 

La ciència s'ha de mobilitzar en l'àmbit mundial i tots hem de lluitar per abordar els problemes relacionats amb la salut pública, la productivitat agrícola, la degradació ambiental, la pobresa i tants temes en què tots tenim dipositades grans esperances.


Però encara ens queda un llarg camí per recórrer, ja que hem de ser capaços que tot el món giri en el mateix sentit. La desigualtat que existeix entre els països desenvolupats i els no desenvolupats no ajuda al fet que la ciència "broti" i corri com l'aigua d'un riu de què tots podem veure i en què la producció de coneixement científic i l'ús d'aquest coneixement no és tan sols per a uns, sinó que comporta un benefici social i econòmic, que ajuda a obrir portes i a construir ponts vers un món que tots volem.


És clar que la ciència ha fet molt i, si ho valorem fredament, ha fet més bé que mal. Però cal poder repartir la ciència, perquè això ha servir per desenvolupar-la i per fer-la créixer. Potser el que cal no és tant córrer més o anar més ràpid, sinó poder caminar, encara que sigui a poc a poc...

 

La ciència ens ajuda també a comprendre millor les coses, a saber més, per entendre millor i, per tant, a posar remei als problemes que tenim. He llegit en una pàgina web que qualsevol persona pot distingir un planeta d'una estrella a simple vista. Simplement, necessita una informació, per exemple saber que la llum que ens arriba dels planetes és fixa i no pampallugueja com la de les estrelles. Això s'explica perquè els planetes no tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum del Sol, igual que la Lluna.

 

Desitjo, espero i anhelo que la ciència il·lumini a tot el món, que la informació arribi a tots i que, mitjançant aquesta, el món, de Sud a Nord i d'Oest a Est, millori la seva situació, ajudi les persones a estar més a prop de la resolució dels problemes... Els problemes són de tots, no d'una part. La ciència és poder i aquest l'hem de poder donar a tothom, o bé amb informació o bé amb resultats.


Comentaris

  • 1 Cesar Martinez
    escrit per Cesar Martinez diumenge, 15 de gener de 2012 12:00

    Molt interesant Xavi!,

Deixeu un comentari

Comproveu que heu introduït tota la informació (*) requerida on sigui necessària.
Està permesa la introducció de codi HTML bàsic.