Diplomàcia humanitària

Intervenció íntegra d'Antoni Aguilera, president de la Creu Roja a Catalunya, a la Cambra de Comerç de Barcelona

Benvolgut Sr. Joan Francesc Pont, vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona;
Estimada Sra. Rosa Maria Bosch, cap de la Secció de Viure de La Vanguardia;
Benvolguts assistents al Dinar Cambra d'avui, amics de la Creu Roja, i mitjans de comunicació;

 

Bon dia i moltes gràcies en nom de la Creu Roja a Catalunya per haver-nos convidat a aquest singular Dinar Cambra que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona.

 

Abans de començar, us volem mostrar un vídeo que resumeix l'activitat del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

 

Com sabeu, la Creu Roja és una organització amb més de 150 anys d'història, que avui dia té múltiples àmbits d'actuació, tot i que, en els seus orígens, estava centrada en el camp del socors i les emergències. Tenim presència en 190 països i som la xarxa humanitària més gran del món, amb un equip de voluntariat de prop de 97 milions de persones. Els nostres emblemes protectors (la Creu Roja, la Mitja Lluna Roja, el Diamant Roig) són coneguts arreu del món i això és una enorme avantatge, però també una enorme responsabilitat. Hem de ser mereixedors de la confiança que la societat ha dipositat en nosaltres.

 

Per això, intentem sempre seguir la nostra missió: Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en els àmbits nacional i internacional, a través d'accions integrades, realitzades essencialment per voluntariat i amb una àmplia participació social i presència territorial. I mirem de ser fidels cada dia als nostres set principis: Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Voluntariat, Unitat i Universalitat. Aquests són valors que guien l'acció de la Creu Roja arreu del món, també naturalment a Catalunya, on la institució humanitària compta amb una llarga història. Va néixer el 1872, inicialment a Barcelona, Mataró i Lleida.

 

Des d'aleshores, la Creu Roja a Catalunya ha fet créixer abastament el seu equip humà, la seva presència al territori, la seva activitat. A Catalunya, el nostre equip de voluntariat ja aplega més de 18.000 persones, que permeten donar un caire humà i més proper a la nostra atenció, un suport que ha seguit creixent malgrat la crisi econòmica i que ha augmentat en més de 2.000 persones des de 2009.

 

Juntament amb el voluntariat, comptem amb un equip tècnic format per més de 1.000 persones a Catalunya, cabdal per coordinar, gestionar i vehicular la tasca del voluntariat.

I també són fonamentals per a nosaltres les aportacions de les persones i empreses sòcies, per poder finançar i fer viable la nostra acció humanitària. Des de l'any 2007, el nombre de socis s'ha incrementat en prop de 50.000, a raó de més 5.000 anuals, i actualment ja són prop de 220.000. Les seves quotes, una de les fonts de finançament més importants de la Creu Roja a Catalunya que garanteixen la independència d'actuació, representen ja més de 20 milions d'euros anuals. Som la primera organització de Catalunya en nombre d'associats, cosa que ens fan estar enormement agraïts amb la societat catalana. Si alguna cosa positiva té la crisi és justament que ha enfortit la solidaritat de la ciutadania.

 

Algunes empreses opten per donar suport a la Creu Roja amb una quota regular, com a sòcies, mentre que d'altres ho fan sota d'altres fórmules de col•laboració. No només parlem de donacions en efectiu i en espècie, sinó també de voluntariat corporatiu, de prestació de serveis, de cessió d'espais, de col•laboració en la difusió de missatges de sensibilització o d'assessorament...

 

Fomentar les aliances amb les empreses i la Responsabilitat Social Empresarial és fonamental per a la Creu Roja. I som conscients que cada vegada més el teixit empresarial i comercial s'està esforçant per implementar mesures de Responsabilitat Social que aportin un valor afegit a la seva activitat. En l'Aliança Humanitària per a l'Alimentació Infantil, la campanya amb què volem aglutinar el màxim de suport social per garantir l'alimentació saludable dels infants en risc d'exclusió, hem comptat fins ara amb el suport de 276 empreses, entitats i administracions durant els dos últims anys. Gràcies a això i al suport de la ciutadania, hem pogut recaptar ja més d'1 milió d'euros amb aquesta finalitat. Des d'aquí, moltes gràcies!

 

L'any passat, 36 empreses més també van fer donacions de productes bàsics a la nostra Plataforma Humanitària, l'espai des d'on la Creu Roja centralitza les donacions i vehicula la seva distribució arreu del territori català. Des d'aquest espai, vam distribuir durant el 2015 prop de 245.000 Kg de productes alimentaris, higiènics, roba... a persones en situació de vulnerabilitat de tot Catalunya.

 

Als programes d'ocupació, també ens donen suport de prop de 2.000 empreses, que faciliten la inserció laboral dels seus participants, o bé contribueixen a la seva formació i orientació laborals, cedeixen espais i recursos a la Creu Roja... Gràcies a aquest suport, hem aconseguit un repte gens fàcil d'aconseguir durant el 2015: una taxa d'inserció laboral del 40% de les persones que participen en aquests programes, que han estat més de 9.000 durant el darrer any.

 

Gràcies al suport de les empreses, dels socis... i de la resta dels nostres finançadors (administracions públiques, aportacions puntuals de particulars, etc), gestionem un pressupost anual de prop de 60 milions d'euros a Catalunya. I tot això, reverteix en favor de persones en situació de vulnerabilitat d'arreu del territori, a través de la nostra xarxa d'assemblees locals i comarcals.

Atenem les persones en risc d'exclusió social des de la proximitat, amb 209 punts de presència, des d'on arribem a 855 localitats catalanes, el 90% del total del territori.

 

La nostra activitat, no només s'ha ampliat, sinó que s'ha diversificat encara més. Cal tenir present que, quan va néixer la Creu Roja a finals del segle XIX, nombrosos conflictes bèl•lics van obligar la institució humanitària a actuar per socórrer ferits de Guerra. De fet, vam néixer amb aquesta funció. El nostre fundador, el suís Henry Dunant, va decidir crear societats de socors per atendre ferits de guerra durant la Batalla de Solferino al nord d'Itàlia el dia de Sant Joan de 1859, precisament d'aquí a 3 dies farà 157 anys). Aquestes societats de socors atenien les persones ferides, fos quin fos el bàndol de què formessin part, actuant sota els principis d'independència i de neutralitat que ha perdurat fins els nostres dies.

 

D'aleshores ençà, hem seguit actuant sota els mateixos principis i valors, però fent evolucionar la nostra activitat en funció de les necessitats existents en cada moment. Històricament, com a auxiliars dels poders públics en qüestions humanitàries, hem impulsat i innovat iniciatives socials, com ara la creació d'hospitals, serveis de transport sanitari, escoles d'infermeria, la teleassistència domiciliària.... Però, d'un temps ençà, a mesura que aquestes necessitats quedaven garantides com a drets socials dins de l'estat del benestar, nosaltres hem seguit abocant esforços en la direcció de la innovació social. Durant els darrers anys, davant de l'augment de les necessitats socials, la nostra prioritat ha estat ajudar els col•lectius en situació vulnerable. Intentem ser en cada moment punta de llança, cobrint les necessitats emergents, les bretxes socials, a les quals no s'està donant resposta de manera adequada.

 

Actualment, a Catalunya, comptem amb projectes socials per a infants, joves, gent gran, dones amb dificultats..., programes de cooperació internacional, de sensibilització en drets humans, de socors i emergències, de salut, projectes d'ocupació i inserció laboral, etc. Som una organització en constant evolució, que treballa per adaptar-se a les necessitats canviants i emergents de la societat. Justament, per això, anem renovant periòdicament els nostres Plans d'Acció a tot l'Estat, on definim les nostres prioritats, a partir de l'estratègia definida pel Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

 

Precisament, el Moviment Internacional de la Creu Roja va definir per a la dècada 2010-2020 la denominada Estratègia 2020, sota el lema "Salvar vides, canviar mentalitats". Amb aquesta crisi migratòria, es veu clarament la necessitat de salvar vides a les rutes migratòries i de canviar mentalitats per facilitar la seva integració en les societats d'acollida.

 

En el nostre ADN, seguim sent una institució d'emergències, preparada per respondre ràpidament a qualsevol situació on es requereixi la nostra presència: incendis, nevades, inundacions, emergències internacionals com la guerra de Síria, el terratrèmol de l'Equador o de caire més local, com l'accident d'autocar de Freginals a Tarragona o l'accident aeri de Germanwings de fa un any, que havia sortit des de Barcelona en direcció a Düsseldorf.

 

Com a part d'un moviment internacional, també seguim compromesos amb la cooperació internacional i comptem amb projectes de cooperació al desenvolupament a l'Equador, Bolívia, Nicaragua, Moçambic, Filipines i Ruanda. També donem resposta a emergències internacionals amb enviaments d'ajuda humanitària des del nostre Magatzem d'emergències internacionals a Catalunya.

 

Des de l'esclat de la crisi de la població refugiada, des de casa nostra hem fet dos enviaments d'ajuda humanitària: un a Sèrbia per atendre les persones durant la seva ruta migratòria i un altre directament cap a Síria, alhora que estem en fase de desplegament del dispositiu d'acollida i integració a casa nostra. El Moviment Internacional de la Creu Roja actua a les "4 corones" per atendre la població refugiada: els països en conflicte, com ara Síria, els països limítrofs, com ara el Líban, els països de trànsit com els de la ruta dels Balcans o els països receptors, és a dir societats d'acollida com la nostra. Pel que fa a la nostra acció humanitària en països en conflicte, vull subratllar que cal garantir la protecció del personal humanitari en aquestes zones. Ho ha dit en reiterades ocasions el Comitè Internacional de la Creu Roja, però no podem deixar de repetir-ho, tenint en compte les 55 morts que s'han produït de personal i de voluntariat de la Mitja Lluna Roja Àrab Síria i Palestina durant els 5 anys del conflicte de Síria, o el bombardeig inadmissible d'hospitals d'altres organitzacions humanitàries que actuen sobre la zona.

 

Una altra de les nostres prioritats és evidentment l'atenció de persones en situació vulnerable a casa nostra. En total, en tots els nostres àmbits d'intervenció, vam realitzar durant el 2015 més de 814.000 intervencions amb persones, de les quals 229.000 corresponen a projectes de lluita contra la pobresa i acció humanitària. La infància i, concretament les seves necessitats més bàsiques d'alimentació, són les nostres principals prioritats.

 

I evidentment un altra eix prioritari per a nosaltres és fomentar el compromís social amb la Creu Roja, la corresponsabilitat i el treball en xarxa. És evident que, sumant esforços amb d'altres agents socials, podem fer més que sols, en favor dels que més ho necessiten. Per no fer-ho sols, la Creu Roja també manté 789 acords i convenis amb administracions i entitats privades d'arreu de Catalunya.

 

També formem part de diverses plataformes d'entitats socials, com la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació Catalana del Voluntariat Social o la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya, la patronal que aglutina 1.200 organitzacions no lucratives que ofereixen serveis d'atenció a les persones, a la qual també hi estem vinculats.

Estem estretament vinculats al Tercer Sector Social. La Creu Roja és entitat fundadora de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que a dia d'avui agrupa 35 federacions i grans organitzacions socials, que aglutinen més de 3.000 entitats. Tota una mostra de la fortalesa del teixit social del nostre país, que vull recordar atén més d'1 milió i mig de persones cada any i que representa l'1,42% del PIB català.

 

A la Creu Roja, també estem convençuts que ens cal col•laborar amb vosaltres, amb el teixit comercial i empresarial. Aquestes aliances són també el que demanda la nostra societat, de la qual sou un actiu ben important. Una suma d'esforços que ens ajudarà, sens dubte, a construir una societat més justa entre tots plegats. Naturalment, som conscients que la vostra confiança ens l'hem de guanyar dia a dia. Per això, seguim aprofundint en el bon govern de l'organització: assegurant un model d'actuació institucional basat en la integritat, austeritat, transparència i responsabilitat. Voldria afegir que, per a nosaltres, també és fonamental diversificar les nostres fonts de finançament i comptar amb prou independència i autonomia econòmica per decidir on destinar els recursos segons les prioritats socials que detectem en cada moment. Entre les nostres fonts d'ingressos, estan les aportacions de l'administració pública, de les empreses, les quotes dels socis, la recaptació per sortejos solidaris, etc.

 

També vull remarcar que seguim avançant en el principi d'eficàcia i eficiència: agilitzant i simplificant processos per aconseguir una organització més àgil, forta i sostenible. D'aquesta manera, tingueu el convenciment que seguim treballant per ser mereixedors de la vostra confiança. Per tot això i ja per concloure, volem demanar-nos que seguiu confiant en la nostra Creu Roja, col•laborant en aquells projectes socials, humanitaris.. amb què podem ajudar els que més ho necessiten.

 

En aquests moments, una de les nostres principals preocupacions és l'alimentació infantil. Desenvolupem projectes per garantir moltes altres necessitats dels infants (de lleure, educatives...), però és en l'alimentació, la seva necessitat més bàsica i fonamental, on volem abocar més esforços. Només cal recordar que més de 100.000 llars a Catalunya no tenen cap mena d'ingrés i prop d'un terç dels infants catalans viuen en risc de pobresa. Per això, us animo a que col•laboreu en la campanya "Donem-li la volta per omplir el plat", de l'Aliança Humanitària per a l'Alimentació Infantil, dirigida especialment a aquelles famílies amb fills i filles en situació de pobresa severa.

 

A més, fins el 10 de juliol, estem promovent la iniciativa Entaula't, animant la ciutadania, la societat civil... a organitzar àpats solidaris en favor dels nostres projectes d'alimentació infantil. Volem convertir així un fet quotidià, com un àpat, en un gest solidari. Així que, si us ve de gust, us animo a col•laborar en aquesta iniciativa o en d'altre activitats relacionades amb els nostres projectes d'alimentació infantil.

Escrit per Antoni Aguilera

21
mai 2014

La acción humanitaria sobre el terreno: visiones y retos

Señoras y señores representantes, amigas y amigos de la Cruz Roja:

 

Tengo el honor de representar ante ustedes a una Institución, el Comité Internacional de la Cruz Roja, que el año pasado celebró su 150º aniversario, fruto de la inspiración de un joven hombre de negocios suizo, Henry Dunant, ante los horrores de que fue testigo tras la batalla de Solferino, en el norte de Italia, en 1859.

 

Consternado por la carnicería de soldados muertos o moribundos, Dunant constató la necesidad de organizar la asistencia humanitaria a través de voluntarios cualificados y servicios médicos que atendieran a los soldados heridos de ambos bandos, para lo cual, comprendió que era necesaria la cooperación internacional. Ello condujo a la creación del Comité Internacional de la Cruz Roja en 1863, seguido de las primeras Sociedades Nacionales, entre ellas la Cruz Roja Española, y de la adopción en 1864 del primer Convenio de Ginebra.

 

La Cruz Roja nació en la misma época que la fotografía (...). Al igual que esta última, el CICR ha tenido que adaptarse a una sociedad en constante evolución humana y tecnológica, reflejar las nuevas realidades e integrarlas ateniéndose, incluso aferrándose, a sus principios de base (sus Principios Fundamentales) y a su convicción de que una aportación exterior, por pequeña que sea, puede tener una gran trascendencia.

 

Existe una estrecha relación entre el CICR y la fotografía, ambos testigos de su época o, más bien, de sus épocas, y, por lo tanto, a menudo espectadores privilegiados de los capítulos más oscuros de la historia reciente de la humanidad. Mucho más gráfica que el dibujo o la pintura, la fotografía se convirtió rápidamente en una herramienta que permitió al CICR documentar el sufrimiento y la situación de las personas afectadas por los conflictos. Una de las primeras fotografías que ilustran la labor del CICR data de la Guerra de los Balcanes (1912-1913) y muestra al doctor De Marval atendiendo a los heridos a bordo de un buque de guerra serbio.

 

A lo largo de los años y, especialmente en la actualidad, los fotógrafos profesionales han trabajado y contribuido a afianzar la labor humanitaria del CICR mediante las fotografías que toman en los contextos en que el CICR se dedica a ayudar activamente a las personas afectadas directamente por la violencia. Estas fotografías sirven de soporte a la comunicación pública de la institución y enriquecen su memoria viva: sus archivos.

 

Fue así como Jean Mohr empezó a colaborar con el CICR con reportajes fotográficos en Yemen en 1963, durante la Guerra de los Seis Días en 1967, en 1971 en la India, en 1982 en Líbano, y en Israel y los territorios palestinos ocupados en 2002. Nacido en 1925, Jean Mohr fue, además, delegado del CICR entre febrero de 1949 y abril de 1959 en Hebrón, coincidiendo con la labor de socorro llevada a cabo por el CICR en los territorios palestinos, la Palestina actual. Su obra fotográfica, de una gran sensibilidad, es un recuerdo valiosísimo para las víctimas de estos conflictos y sus seres queridos, así como para nuestra Institución y para el conjunto de la humanidad.

Como ya mencioné en el preámbulo, el CICR ha celebrado recientemente sus 150 años de acción humanitaria, una parte de los cuales ha sido plasmada por Jean Mohr. Sin embargo, la prestación de una ayuda humanitaria internacional organizada ha sufrido cambios significativos desde su concepción a finales del siglo XIX.

 

Solo en la última década, el volumen de la asistencia humanitaria ha crecido exponencialmente. Aun a riesgo de parecer pesimistas, creemos que la necesidad de ayuda humanitaria seguirá aumentando significativamente, incluso en los supuestos más optimistas. Por una parte, los conflictos armados y otras situaciones de violencia, la incidencia y el riesgo crecientes de catástrofes relacionadas con fenómenos climáticos extremos, el aumento de las desigualdades a la hora de acceder a los alimentos y el agua, y la inestabilidad política y económica multiplicarán las necesidades, lo que hará aumentar la demanda de ayuda humanitaria. Por otra parte, los recursos económicos son escasos por naturaleza y la competencia por obtener fondos es cada vez más reñida.

 

Asimismo, el número y la diversidad de organizaciones involucradas es cada vez mayor. Las potencias emergentes han venido adquiriendo un mayor protagonismo como donantes y actores humanitarios que también desean influir en las cuestiones humanitarias de ámbito mundial. Muchos desean demostrar que son dirigentes regionales y mundiales responsables y aspiran, como es natural, a tener un mayor poder de decisión a la hora de formular las políticas y prácticas humanitarias. Algunos se rigen por modelos distintos de los tradicionales, que tienden a percibir como occidentales. Sus intereses económicos y de seguridad suelen diferir de los de las potencias tradicionales, lo que puede influir en su modo de abordar los problemas humanitarios.

 

Los actores internacionales tradicionales, entre ellos los organismos de las Naciones Unidas y otras organizaciones internacionales, en su mayoría ONG occidentales, ya no pueden hacer valer su experiencia exclusiva ni reclamar una licencia ilimitada para intervenir. Asimismo, nuevos actores, en particular el sector privado, nuevas ONG y organizaciones religiosas benéficas están transformando el sector humanitario. Aunque esto ha abierto la puerta a nuevas asociaciones, especialmente en el plano local, su modus operandi suele ser diferente de los métodos tradicionales y no siempre se apoya en los mismos principios.

 

Por lo que respecta al Movimiento Internacional de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja, la fundación del CICR y, posteriormente, de las Sociedades Nacionales de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja trajo consigo el desarrollo de una labor humanitaria concertada y coordinada en favor de las víctimas de la guerra basada en el derecho internacional humanitario. Lo que había empezado como una obra benéfica para prestar socorro en momentos de urgencia se fue transformando con el tiempo en una gama de actividades profesionales mucho más compleja. Actualmente, dichas actividades se dirigen a fortalecer la capacidad de resistencia y recuperación de las comunidades y a mejorar su capacidad de hacer frente a emergencias complejas y recurrentes. Las intervenciones humanitarias también se han integrado en programas más amplios que abordan no solo las consecuencias, sino las causas subyacentes a la vulnerabilidad de las personas afectadas por las crisis.

 

Uno de los ejes fundamentales del cometido del CICR de proteger y ayudar a las personas vulnerables, que se ha mantenido intacto en más de 150 años pese a los cambios registrados en su entorno, ha sido el carácter neutral, imparcial e independiente de su labor humanitaria (principalmente en los conflictos armados y otras situaciones de violencia, de conformidad con el mandato encomendado a la Institución en virtud del derecho internacional humanitario y de los Estatutos del Movimiento). Demostrar en la práctica la importancia de un planteamiento contextualizado y basado en principios no solo requiere una actuación directa en el terreno, sino también influir en los demás para que actúen, lo cual en la práctica nos exige trabajar en los ámbitos operacional, jurídico y diplomático para granjearnos la aceptación y el respeto más amplios posibles y obtener así un mayor acceso humanitario a las personas necesitadas.

 

¿Qué supone esto en la práctica para una organización humanitaria como el CICR? ¿Cuáles son los principales problemas y limitaciones que debemos afrontar en el ejercicio de nuestra misión en un entorno tan complejo como el actual, en el que el ya de por sí deplorable coste humano de la violencia se ve agravado por las catástrofes naturales y las crisis socioeconómicas?

 

No es de extrañar que una de las prioridades actuales del CICR, que también constituye su operación de mayor envergadura en términos presupuestarios, sea su intervención ante la crisis de Siria. Tras más de tres años de enfrentamientos, las consecuencias humanitarias del conflicto armado en la población, no solo de Siria, sino allende sus fronteras, han sido catastróficas. Aunque el CICR cuenta con más de 200 colaboradores en Siria, que trabajan codo con codo con nuestro asociado principal, la Media Luna Roja Árabe Siria, para distribuir alimentos y otros artículos de primera necesidad, restablecer el suministro de agua potable y restablecer el contacto entre las personas separadas por el conflicto, todavía queda mucho por hacer para ayudar a las personas que están sufriendo y atender sus ingentes necesidades.

 

Evidentemente, sin una solución política al conflicto, difícilmente se pondrá fin al sufrimiento. Mientras tanto, la función que corresponde a organizaciones humanitarias como el CICR es ayudar a aliviar las consecuencias del conflicto armado sin cuestionar sus causas. Sin embargo, dicha función está planteando grandes dificultades en un contexto como el de Siria, cuya complejidad se ha convertido en un emblema de los numerosos retos a los que se enfrenta la acción humanitaria en la actualidad en todo el mundo.

 

Entre estos retos, cabe destacar la politización de la ayuda; el aumento de la brecha entre las necesidades humanitarias y la capacidad de satisfacerlas de manera eficaz, así como de la brecha entre las promesas y las actuaciones concretas puestas en marcha en el terreno. Por otro lado, los numerosos actores humanitarios están cada vez más alejados de las personas a las que pretenden ayudar. A ello hay que añadir el gran número de grupos armados, algunos muy radicales, que no necesariamente respetan o aceptan la labor humanitaria imparcial. Lograr que todas las partes en un conflicto respeten el derecho internacional humanitario y otras normas jurídicas es una lucha constante.

 

Cuando ocurren catástrofes naturales en zonas afectadas por un conflicto armado, como sucedió con el devastador tifón Haiyan que asoló varias regiones de Filipinas a finales del año pasado, el CICR puede desplegar una intervención de urgencia, a menudo en colaboración con la Sociedad Nacional (en este caso, la Cruz Roja de Filipinas).

 

El mecanismo de despliegue rápido del CICR permitió movilizar a una gran cantidad de personal de emergencia, así como a otros expertos de las Sociedades Nacionales, entre ellos, especialistas en salud, agua y alojamiento, seguridad económica, logística y restablecimiento del contacto entre familiares, lo que ayudó a reforzar las estructuras existentes del CICR.

Cabe destacar otros entornos especialmente difíciles como Somalia y el norte de Malí, ambos claros ejemplos de las duras consecuencias humanitarias de la combinación de la crisis alimentaria con la inseguridad crónica y los enfrentamientos por un lado, y de las limitaciones al acceso humanitario por otro.

 

La propagación de la inestabilidad y las tensiones más allá de sus fronteras pone en evidencia las repercusiones regionales de ambas crisis. Asimismo, las situaciones alarmantes que se viven en la República Centroafricana y en Sudán del Sur están planteando graves dificultades para acceder a las personas atrapadas en la espiral de violencia.

 

La inseguridad constituye un serio problema en diversos contextos. Por ejemplo, en Siria, tanto el CICR como la Media Luna Roja Árabe Siria lo han vivido en primera persona. Desde el estallido del conflicto, la Media Luna Roja Árabe Siria ha perdido a 34 colaboradores y voluntarios, una cifra simplemente espantosa. Solo en los dos últimos meses perdieron la vida dos colaboradores del CICR, uno en la República Centroafricana y otro en Sudán. Asimismo, en algunas zonas de Afganistán y Pakistán las condiciones de seguridad siguen siendo muy frágiles, lo que supone una traba para el desarrollo de las operaciones humanitarias.

 

Ante estos retos, el objetivo más apremiante del CICR en todo el mundo es lograr un mayor acceso humanitario a las personas afectadas directamente por los conflictos. Ello nos exige mantener una presencia operacional pertinente y adaptable, fiel a nuestros Principios Fundamentales. Ello, a su vez, requiere un planteamiento basado en las necesidades, próximo a los beneficiarios y que cuente con la participación de todas las partes interesadas, incluidos los grupos armados no estatales. Ganarse la confianza y aceptación de las partes, principalmente mediante el diálogo bilateral y confidencial, es la clave de nuestra labor.

 

Así es como negociamos el acceso a las zonas afectadas por los conflictos en ambos lados del frente y a lugares sensibles como los centros penitenciarios, a efectos de comprobar las condiciones de detención.

 

Con este fin, un elemento esencial de la estrategia del CICR es seguir estrechando y desarrollando las asociaciones, fundamentalmente en el seno del Movimiento Internacional de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja, la red humanitaria más grande del mundo que cuenta con el apoyo de millones de voluntarios. Esto es especialmente importante en el plano local, ya que nos permite conocer a fondo la situación en el terreno y las necesidades de las diversas comunidades. Asimismo, es necesario seguir mejorando la forma en que conectamos con otras intervenciones del sector humanitario o las complementamos, en particular, con las iniciativas dirigidas por las Naciones Unidas y los Estados con el fin de proteger y ayudar a las personas afectadas por los conflictos armados.

 

El CICR y sus asociados deben seguir colaborando para buscar fórmulas nuevas e innovadores que nos permitan hacer frente a los nuevos obstáculos que se plantean a la labor humanitaria. Ello requiere desarrollar la capacidad, flexibilidad y movilidad de nuestros colaboradores para actuar con eficacia en entornos complejos.

 

Por lo que atañe al derecho internacional humanitario, el CICR se ha marcado una serie de prioridades que está tratando de llevar a buen puerto. Por un lado, está instando a los Estados a que ratifiquen y den cumplimiento al histórico Tratado sobre el Comercio de Armas, aprobado en abril de 2013.

 

La finalidad humanitaria de este tratado es evidente, ya que aspira a reducir el sufrimiento humano y a salvar vidas prohibiendo la transferencia de armas dondequiera que puedan ser utilizadas para cometer violaciones graves del derecho internacional humanitario, entre otros delitos graves.

Por otro lado, el CICR está siguiendo de cerca los rápidos avances tecnológicos que se vienen registrando en el desarrollo de medios y métodos de guerra, en particular, el creciente uso de armas manejadas por control remoto, automatizadas y autónomas, como los aviones pilotados por control remoto, así como la conducción de las hostilidades en la guerra cibernética. La conformidad de muchos de estos avances con el derecho humanitario ha despertado serios recelos, en particular, por lo que se refiere a su capacidad de distinguir entre combatientes y civiles.

 

Otra prioridad es la iniciativa conjunta impulsada por Suiza y el CICR en la XXXI Conferencia Internacional, celebrada en 2011, para fortalecer el cumplimiento del derecho internacional humanitario. El objetivo de dicha iniciativa es analizar el rumbo a seguir en relación con ciertos aspectos de los mecanismos de control internacionales.

 

También en esa conferencia se abordó la necesidad de fortalecer el derecho internacional humanitario para proteger a las personas privadas de libertad en los conflictos armados no internacionales, especialmente por lo que atañe a sus condiciones de detención, al trato dispensado a grupos vulnerables de detenidos, al internamiento, y a los traslados.

 

Por último, con miras a seguir ampliando su alcance operacional, el CICR se ha propuesto ampliar su capacidad de ejercer la diplomacia humanitaria en favor de la población afectada por los conflictos amados y otras situaciones de violencia. Aprovechando su presencia mundial y sus contribuciones a los debates multilaterales, el CICR está trabajando para ampliar y estrechar sus relaciones con los Gobiernos, círculos académicos, organismos normativos, organizaciones de la sociedad civil y empresas privadas. El objetivo es intercambiar experiencias, reflexionar sobre ciertos dilemas de la actualidad y cooperar en el desarrollo de fórmulas innovadoras para la prestación de asistencia humanitaria.

 

Actualmente, el CICR está ultimando su estrategia institucional para el período comprendido entre 2015 y 2018, que básicamente será una "brújula" que orientará y fundamentará nuestras elecciones y decisiones en un entorno de trabajo inestable. En efecto, el entorno ha ido evolucionando a lo largo de los años y han surgido nuevas realidades a las que hemos tenido que adaptarnos; sin embargo, nuestro objetivo de fondo ha sido siempre el mismo: garantizar la pertinencia y la eficacia de la presencia operacional del CICR en los conflictos armados y otras situaciones de violencia que asolan el mundo, haciendo de las necesidades de las personas el eje fundamental de nuestra labor y fortaleciendo su capacidad de resistencia como parte de nuestro cometido.

 

Nuestro Movimiento, con el CICR a la cabeza, está dispuesto a seguir desempeñando su función y encender la llama de la esperanza en todas las situaciones que pongan a prueba la dignidad y la entereza humana.

 

Tengan la certeza de que, en todos esos lugares, por peligrosos que sean, nos encontraremos con testigos como Jean Mohr, fotógrafos profesionales, e incluso, con cada vez más frecuencia, con fotógrafos aficionados que utilizan la fotografía como vehículo para plasmar la realidad. De este modo, los destinos del Movimiento y de la fotografía seguirán estando intrínsecamente unidos.

Escrit per Alexandra Gabarró

Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya

 

Al 2010, després d'unes jornades sobre vulnerabilitat, la Creu Roja a Catalunya va decidir crear l'Observatori de Vulnerabilitat.

 

Des de la seva creació, es publiquen informes que reflecteixen la situació i els problemes que es plantegen a les persones que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat. És bo posar-se en contacte amb aquesta realitat i ser conscients de les solucions de que disposem per resoldre aquesta situació quan veiem l' increment de l'atur i la dificultat del col·lectiu de joves per trobar feina.

 

L'objectiu dels estudis és, mitjançant una sèrie d'enquestes a beneficiaris de projectes de la Creu Roja, tenir un coneixement autèntic de la realitat dels col·lectius vulnerables pels que treballa. Es fuig dels plantejaments teòrics i ideològics i es pretén donar compliment a la missió general de la Institució: ser cada cop més a prop de les persones vulnerables, en l'àmbit estatal i internacional a través d'accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador i de desenvolupament, realitzades essencialment per voluntaris.

 

El primer estudi porta per títol "L'impacte de la crisi en la infància i les famílies" i es va publicar al juliol de 2011. El segon estudi, de desembre de 2011 versa sobre "L'ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisi socioeconòmica". El tercer estudi analitza "L'impacte de la crisi en les persones grans" i és de juny de 2012. Ara fa 15 dies Creu Roja ha publicat el quart estudi sobre "L'impacte de la crisis en la infància i l'entorn escolar" (gener 2013).

 

Crec que aquesta publicació de la Creu Roja és molt positiva i permet conèixer de primera mà quines són les necessitats específiques i la situació de les persones vulnerables per les que treballa Creu Roja. S'han tractat temes d'habitatge, alimentació, educació, roba, oci i temps lliure, projectes que desenvolupa o podria desenvolupar la Creu Roja, entre molts altres.

 

Tots aquests informes també demostren que existeix una xarxa social molt important per atendre aquests col·lectius i donar cobertura a les seves necessitats més bàsiques.

 

Escrit per Isaac Rodriguez

La Creu Roja, factor de pau

Com cada 30 de gener, se celebra el Dia Escolar de la No Violència i la Pau arreu del món, reconegut per la UNESCO, en memòria de la mort de Mahatma Ghandi, activista incansable de la pau i la no violència.

 

La Creu Roja es vol sumar a aquest reconeixement i al de tantes persones que, arreu del món, treballen per promoure una societat que visqui en pau i fomenti relacions basades en la confiança i el respecte mutu, fugint de qualsevol tipus d'actes o conductes violentes.
Nascuda en un camp de batalla, fa més de 150 anys, la Creu Roja contribueix de forma significativa a la pau a través de totes les seves activitats, que tenen una finalitat comuna: prevenir i alleujar el sofriment de humà en qualsevol circumstància. En reconeixement a aquesta tasca, el Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja és l'única organització humanitària que ha rebut quatre vegades el Premi Nobel de la Pau.

Etiquetat sota

02
des 2011

Dia Mundial Contra la Sida

Post escrit per Júlia de Miguel Izquierdo, d'Àmbit de Salut de Creu Roja, i per Christian Lara, de la Unitat Mòbil de Salut (UMS).

Des de 1981, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha estat el causant d'una malaltia de llarga evolució i elevada mortalitat: la Sida.

 

Ja són 30 anys de treball, de recerca, d'investigació, d'atenció sanitària i de tractament de les persones afectades per acompanyar i donar suport humà, amb informació i assessorament, amb l'objectiu d'evitar la propagació del virus i la malaltia. Durant aquest període, també hem lluitat contra l'estigma i la discriminació social de les persones amb VIH/Sida, a través de la conscienciació política i social, perquè creiem que cal continuar destinant fons al descobriment de nous tractaments i tècniques preventives com la vacuna.

Etiquetat sota
Escrit per Christian Lara

62è aniversari dels Convenis de Ginebra

M'agradaria compartir amb vosaltres una data que sovint passa desapercebuda, tot i la seva importància. El divendres passat, dia 12 d'agost, els Convenis de Ginebra van celebrar 62 anys.
 

Com alguns de vosaltres sabreu, aquests quatre tractats internacionals, que avui són universals, es van adoptar el 1949, amb la finalitat de limitar la barbàrie dels conflictes armats. Els Convenis, juntament amb altres normes adoptades posteriorment, formen el que és coneix com el Dret Internacional Humanitari.
 

Enguany, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), que té com a missió la protecció i l'assistència a les víctimes dels conflictes armats i altres situacions de violència, dedica aquest dia al personal sanitari que treballa arreu del món per protegir la salut i la dignitat humana de milions de persones.

Escrit per Alexandra Gabarró

La Dimplomàcia Humanitària

En els darrers temps s'utilitza molt a la nostra Institució el concepte de "Diplomàcia Humanitària". Inspirat en l'Estratègia 2020 de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, ha estat un dels documents que s'han treballat a la VIIª Assemblea General de la Creu Roja Espanyola. Em va correspondre l'honor de defensar les esmenes presentades per la delegació catalana, a un grup de treball presidit i, sobretot, dinamitzat i omplert de contingut, pel nostre President Autonòmic, el Dr. Josep Marquès.

Escrit per Josep Masip Suets

Els 10 més llegits