Irene Peiró Escrit per  Irene Peiró diumenge, 30 d'octubre de 2011 16:20
Publicat a Salvar vides
( 1 Vota )
Etiquetat sota

700 Km molt llargs

Última nit a Mauritània. Demà retorno cap a Barcelona i tot ha anat tan ràpid, que crec que ho començaré a assimilar d'ara en endavant. En menys de dues setmanes, hem recorregut una dotzena de pobles per conèixer de primer mà els problemes dels seus habitants, sobretot pel que fa a la seguretat alimentària, i hem recorregut molts quilòmetres per carretera.

 

Ahir al vespre, ja a les acaballes del viatge, ens vam mullar els peus a la platja abans de sopar. Fins aquest moment, encara no havia vist l'aspecte que tenia la mar de Mauritània i, mirant les onades, vaig començar a pensar en la poca distància que ens separa, com a mínim geogràficament.

 

700 Km, només 700 Km, separen les Illes Canàries de la costa de Mauritània. Des d'aquí, moltes persones s'han embarcat en un cayuco per intentar arribar a l'arxipèlag i entrar així a l'Estat Espanyol. És una ruta molt més llarga i molt més perillosa que la de l'Estret de Gibaltrar. Però, davant de l'augment dels controls policials al Nord d'Àfrica, moltes persones han optat per aquesta via per creuar la frontera, especialment durant l'anomenada "crisi dels cayucos" de març de 2006.

 

Evitar que hi hagi gent que posi en perill la seva vida per arribar a Europa resulta molt difícil, però la complexitat del problema no ens pot deixar de braços creuats: cal seguir fent esforços per millorar les condicions de vida de Mauritània, comptant amb la població local, apoderant-la i fent-la partícip d'aquest procés de canvi.

 

Amb aquest objectiu, organitzacions humanitàries com la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja mauritana (MLRM) estan desenvolupant projectes de desenvolupament en algunes poblacions del sud del país, on es concentra el 60% de la població, o a la capital comercial de Mauritània, Nouadhibou. La Creu Roja espanyola i la francesa estan realitzant projectes de desenvolupament agrícola i d'altres per detectar i tractar la malnutrició dels infants i millorar la seva alimentació.

 

Malauradament, encara manca molt per fer i voluntat política per aconseguir-ho. A Mauritània, el 80% de la població viu de l'agricultura i de la ramaderia, de manera que els seus mitjans de vida estan completament subjectes a la meteorologia. A la majoria de pobles i ciutats que hem visitat, la gent viu en una haima o en llars amb un únic espai, o com a màxim dos, per acollir famílies d'una desena de membres o més. Normalment, les cases no tenen cap latrina, un dels molts problemes de sanejament de la població mauritana, al qual s'hi afegeixen els d'accés a l'aigua potable.

 

Aquí, només els rics tenen cotxe. La majoria de la població no té vehicle propi i, davant dels escassos mitjans de transport públic, hi ha molts problemes per recórrer curtes distàncies. Per suposat, als pobles de l'interior del país, la majoria de famílies no disposen d'ordinador ni de connexió a Internet, cosa que em fa pensar que hauríem de ser més curosos en emprar termes com globalització o societat de la informació, que exclouen a bona part de la població mundial.

 

Aquí, les dones estan subjectes a la voluntat dels seus marits, tot i que desenvolupen un paper molt actiu en l'economia local i, en alguns pobles, participen en cooperatives agrícoles, de costura o de petit comerç.

 

Durant aquestes dues setmanes a Mauritània, he parlat amb moltes d'elles, evidentment gràcies a les traduccions del personal local de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Algunes d'elles eren mares d'infants amb malnutrició, un problema que afecta entre el 10 i el 15% de la població mauritana i un percentatge encara més elevat entre els menors. Els infants malnodrits poden patir problemes de creixement i són més susceptibles a qualsevol tipus de malaltia.

 

Aquests dies, també he presenciat com un nutricionista del nostre equip realitzava tests per determinar si un infant pateix o no malnutrició als pobles que hem visitat. Primer, es mesura el diàmetre del braç de l'infant i, en cas que sigui inferior a 12,5 cm, es continua amb les proves, pesant i mesurant l'alçada del menor. Si el seu pes és inferior al 80% del que seria normal per la seva alçada, vol dir que està malnodrit.

 

Les mares dels infants malnodrits expliquen que intentaran seguir els consells del nutricionista. El problema és que sovint no tenen recursos per alimentar correctament els seus fills i filles, i menys encara aquest any, en què la manca de pluges ha perjudicat greument la producció agrícola i ramadera.

 

Algunes d'elles reben el suport del Programa d'Aliments Mundial (PAM), una ajuda alimentària que la Creu Roja francesa i la MLRM contribueixen a repartir. D'altres famílies, viuen gràcies a la solidaritat d'altres membres de la comunitat. En aquest sentit, recordo com una dona m'explicava que molts homes del seu poble, Mberdya, han anat a buscar feina a les grans ciutats, davant de la crisi de l'agricultura i de la ramaderia, i que els diners que guanyen, no només els envien als seus familiars, sinó a la resta de persones de la comunitat que ho necessiten. El seu és un exemple de solidaritat, també molt difícil de trobar a Occident.

Articles relacionats

Quilòmetres sense aigua

Quilòmetres sense aigua

Miro per la finestra i, durant quilòmetres i quilòmetres, res no recorda una ciutat, un poble... No hi ha rastre de presència humana. Seguim una ruta per Mauritània, amb un vehicle de la Federació Internacional de la Creu Roja, i, a banda i banda de la carretera, només es veu un paisatge àrid i desèrtic. Començo a entendre per què, en un país amb [...]
25 d'octubre de 2011
Escrit per Irene Peiró

Comentaris

  • 1 Anna Masachs Milà
    escrit per Anna Masachs Milà dilluns, 31 d'octubre de 2011 11:59

    Benvinguda Irene i gràcies per les teves paraules, inviten a la reflexió... El que més m'ha sorprés és què per saber si un infant pateix malnutrició li mesuren el diàmetre del seu bracet...
    Una abraçada i fins aviat.

Deixeu un comentari

Comproveu que heu introduït tota la informació (*) requerida on sigui necessària.
Està permesa la introducció de codi HTML bàsic.