Salvar vides

L’opinió de la Creu Roja sobre l’acord entre la UE i Turquia

Des de nombroses Societats Nacionals de la Creu Roja, volem expressar la nostra profunda preocupació per l'emergent impacte humanitari de l'acord signat recentment entre la UE i Turquia per frenar el flux d'immigrants a Europa. Temem que la seva aplicació no soscavi només els drets internacionals i europeus dels refugiats, sinó també els drets humans. Volem emfatitzar que tot esforç realitzat per la Unió Europea i els seus Estats membres per fer front a aquesta crisi humanitària ha de complir plenament amb les obligacions internacionals. Això implica l'obligació de respectar el dret de tots els sol·licitants d'asil a poder fer-ho i accedir a procediments justs i eficaços per a la determinació de l'estatut de refugiat. També s'ha de garantir la protecció contra la devolució, incloent la "devolució en cadena", en qualsevol circumstància.

 

Les negociacions polítiques sobre les xifres, acords financers i intents de tancar fronteres, oculten la dificultat i l'angoixa de milers de persones vulnerables - homes, dones, pares, mares i nens - que cada dia arrisquen la seva vida per aconseguir la seguretat a Europa. Les nostres Societats Nacionals de la Creu Roja opinen que l'acord entre la UE i Turquia reflecteix una falta d'empatia i humanitat, ignorant la veritable desesperació que ha portat tanta gent a embarcar en aquests viatges tan perillosos. Basats en la nostra experiència podem dir que les polítiques de dissuasió i el tancament de fronteres tenen poc impacte quant a la reducció de la vulnerabilitat de persones desesperades. Al contrari, el tancament de fronteres de forma indiscriminada, i la criminalització de les migracions irregulars, tendeixen a exposar als més vulnerables, incloent dones i nens, a majors riscos, com ara la separació familiar, l'abús sexual, la tracta de persones, la violència i la mort. Com hem vist moltes altres vegades, quan una frontera es tanca, noves rutes s'obren ràpidament.

 

Tots aquests factors, entre d'altres, han creat una situació catastròfica d'emergència humanitària a Grècia. Es tracta d'una crisi europea que requereix accions concretes i autèntiques de solidaritat entre els estats. No es pot esperar que Grècia o Turquia es facin càrrec elles soles de tots els immigrants que arriben als seus territoris. Malgrat els esforços de la UE per detenir el flux d'immigrants a la República Hel·lènica, uns 1.000 migrants vulnerables segueixen arribant a les illes gregues cada dia. Segons l'ACNUR, el 28 de març del 2016 s'havien registrat ja 164.338 arribades per mar. S'estima que prop de 45.000 persones segueixen atrapades a Grècia en condicions deplorables.

 

Com presencia diàriament el personal de la Creu Roja Hel·lènica i de les Societats Nacionals de la Creu Roja desplegat per abordar la situació humanitària en aquest país, la gent està dormint en tendes de campanya, sofrint temperatures sota zero, amb un accés precari o gairebé inexistent a la sanitat, l'alimentació, els articles de primera necessitat i l'educació. Després de la signatura de l'acord entre la UE i Turquia, milers de persones van ser transportades de les illes gregues al continent, la qual cosa ha provocat confusió i pànic. És probable que aquest desplaçament exacerbi les ja inestables condicions humanitàries que afronten els migrants en el continent.

Garantir la seguretat i els estàndards de vida dignes als migrants a Grècia i Turquia requereix esforços massius i concertats de tots els Estats membres de la Unió Europea. La contenció del flux de persones com a única mesura no resoldrà aquesta crisi humanitària – crearà una altra. Hem de recordar que es tracta de les repercussions més àmplies de conflictes no resolts i de pobresa extrema, que requereixen solucions polítiques.

 

Si bé les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja continuaran proporcionant assistència i protecció als migrants vulnerables al llarg del seu recorregut migratori, els Estats membres de la UE han de prendre conjuntament la responsabilitat de trobar solucions sostenibles i humanes.

Donem la benvinguda als compromisos fets pels Estats membres de la UE a augmentar esforços de reassentament i reubicació de migrants. Donada la magnitud de la situació actual, els compromisos han de ser més abundants i s'han d'aplicar urgentment, en combinació amb altres plans d'acció que garanteixin l'accés dels migrants a la protecció, tals com la reagrupació familiar i l'emissió de visats humanitaris. Segons la nostra experiència, més del 40% dels sirians que arriben a les illes gregues tenen com a objectiu reunir-se amb familiars que ja estan en d'altres països de la Unió Europea. Les mesures adoptades no poden, en cap cas i sota cap circumstància, anar en detriment dels refugiats provinents d'altres països com Afganistan, l'Iraq i Eritrea, que també estan embarcant en travessies marítimes perilloses a la recerca de protecció internacional.

 

Les Societats Nacionals de la Creu Roja som conscients de les dificultats que aquesta crisi humanitària planteja als governs de la UE, això no obstant, creiem que els Estats membres de la UE i les Societats Nacionals de la Creu Roja haurien d'afrontar aquest desafiament junts. Esperem més dels nostres governs i estem disposats a donar-los tot el nostre suport. Per tant, urgim a la UE a:

 

- Mantenir l'accés per tots els migrants, independentment de la seva nacionalitat o estatut, a l'assistència humanitària i a la protecció al llarg de la seva ruta migratòria, incloent a les fronteres i en els "hot espots".

-  Assegurar que les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja tinguin accés efectiu a tots els migrants, independentment de la seva situació legal, per poder prestar assistència i protecció, sense ser penalitzats.

- Assegurar que tots els sol·licitants d'asil tinguin el dret efectiu de fer una petició de refugi i rebre protecció de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre l'Estatut dels Refugiats i la legislació vigent en la UE. Tots els sol·licitants d'asil han de tenir accés a l'assistència jurídica i el dret a una avaluació individualitzada de la seva candidatura.

- Crear més vies d'accés segur i legal a Europa, en particular mitjançant el reassentament dels migrants, el procés de la reunificació familiar i l'expedició de visats humanitaris. La guerra i els desastres sovint separen a les famílies, que es veuen obligades a deixar enrere a nens i ancians. Segons el dret internacional i europeu, els Estats membres de la UE tenen l'obligació de facilitar la reunió de les famílies.

- Muntar operacions dedicades de cerca i rescat en tota la conca mediterrània i garantir assistència als migrants en perill.

- Donar prioritat a la cooperació entre els Estats per assegurar un suport continu, segur i sense obstacles a les víctimes de conflictes o violència. S'han de trobar solucions duradores per resoldre aquest tipus de conflictes, en cas contrari la gent haurà d'abandonar les seves llars per garantir la seva seguretat i la de la seva família.

 

Aquesta opinió ha estat recolzada per les següents Societats Nacionals de la Creu Roja:

 

-          Werner Kerschbaum, Secretari General, Creu Roja Austríaca

-          Pierre Hublet, Secretari General, Creu Roja Belga (Comunitat Francòfona)

-          Michael Adamson, Director de la Creu Roja Britànica

-          Takis Neophytou, Director General, Creu Roja de Xipre

-          Anders Ladekarl, Secretari General, Creu Roja Danesa

-          Riina Kabi, Secretaria General, Creu Roja Estònia

-          Javier Senent, President, Cruz Roja Española

-          Kristiina Kumpula, Secretaria General, Creu Roja Finlandesa

-          Profesor Jean-Jacques Eledjam, President, Creu Roja Francesa

-          Liam O'Dwyer, Secretari General, Creu Roja Irlandesa

-          Francesco Rocca, President, Creu Roja Italiana

-          Uldis Likops, Secretari General, Creu Roja de Letònia

-          Gintarė Guzevičiūtė, Secretaria General Interí, Creu Roja de Lituània

-          Gijs de Vries, Director, Creu Roja Holandesa

-          Asne Havnelid, Secretaria General, Creu Roja Noruega

-          Irena Nečemer, vicepresidenta i representant legal, Creu Roja de Eslovènia

-          Ulrika Årehed Kågström, Secretaria General, Creu Roja Sueca

-          Markus Mader, Director, Creu Roja Suïssa

-          Silviu Lefter, Director de la Creu Roja Romanesa

-          Zuzana Rosiarová Kesegová, Secretaria General, Creu Roja Eslovaca

 

Antecedents:


L'acord entre la UE i la Turquia estableix que, per cada Sirià reexpedit a Turquia de les illes gregues, un altre refugiat Sirià serà reassentat reexpedit de Turquia a la UE. L'acord també estableix que tots els nous migrants "irregulars" que deixen Turquia per viatjar a les illes gregues a partir del 20 de març 2016 seran retornats a Turquia. Els costos d'aquestes operacions de tornada rebran el suport de la UE.

Escrit per Javier Senent
Publicat a Salvar vides

"Més de cent mil raons per formar-ne part"

Vaig entrar de voluntària a l'assemblea de Caldes d'Estrac el març de 2013, en l'àmbit de Socors i emergències.

 

Actualment, continuo col·laborant a Socors i emergències i també a Intervenció social i a l'ERIE Psicosocial (membre des de desembre de 2014).

 

A Socors i emergències, on hi tinc més experiència, he col·laborat en preventius d'àmbit local i també en dispositius de grans esdeveniments com el RallyRACC Catalunya 2013 i 2014, Circuit de Catalunya – Montmeló, Correbous de Cardona, FCB Camp Nou, curses i triatlons. El 99% de les vegades ens toca passar situacions estressants, treballar sota pressió i aixecar-nos ben d'hora, però quan fas el que t'agrada, no importa l'hora que et lleves. El més gratificant és un simple somriure d'agraïment de les persones a les quals socorres i saber que, per a ells, ha estat important la teva actuació.

 

Poder formar part d'aquests equips em permet poder aportar la meva vessant professional, la psicologia, a una institució tan diversa com és la Creu Roja. A més, també m'ha aportat poder participar de la vida associativa de l'assemblea i conèixer  persones amb diversos objectius i formació, tant companys com tècnics i coordinadors, i poder descobrir una gran varietat de visions. He après els valors del compromís, la solidaritat entre companys i companyes, confiança, respecte, igualtat, responsabilitat i dedicació, entre d'altres. Dins de la Creu Roja, ets una petita part, necessària i indispensable, d'un gran engranatge.

 

El més valuós que m'enduc són les amistats que he establert amb els companys al llarg d'aquests dos anys. Per mi, són la meva segona família.

Aquests motius, entre d'altres, van fer decidir-me per realitzar les pràctiques curriculars del grau a l'Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja, un espai d'anàlisi on s'elaboren dos estudis anuals als col·lectius que la Creu Roja atén. És una eina que permet internament la millora continuada dels projectes, la identificació de noves necessitats i la creació de nous projectes per adaptar així l'actuació humanitària de l'entitat a la variable realitat social.

 

Més de cent mil raons per formar-ne part.

 

Fes-te'n voluntari o voluntària fent clic aquí.

Escrit per Elena Torrentó
Publicat a Salvar vides

Filipines: Una experiència inoblidable

 

Filipines, 8 de novembre de 2013. Un tifó de màxima intensitat de categoria 5, passa per Filipines deixant destrucció i caos al seu pas.

 

Uns dies després, surto cap a Filipines amb l'ERU (Unitat de Resposta en Emergències) d'Aigua i Sanejament. Som 6 delegats internacionals d'emergències.

 

Encara que la ERU forma part de la Creu Roja Espanyola, depenem operativament de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i, juntament amb la ERU de Sanejament Massiu de la Creu Roja Alemanya, érem les primeres unitats de la Federació en intervenir sobre el terreny.

 

Les imatges que se'm van presentar en arribar van ser de gran catàstrofe i devastació, molt més impactants que les que mostrava la premsa i la televisió.

 

Els primers dies van ser molt difícils i molt durs, tant físicament com psicològicament, però finalment amb esforç i voluntat, tot se supera.

 

Ens vam desplaçar a diversos punts per on havia passat el tifó i vam acabar per instal·lar-nos a l'illa de Leyte. Després d'analitzar l'aigua de diferents punts, ens vam establir definitivament dins el pati d'un col·legi a la població de Tolosa, al "barangay" (poble petit o barri) de Tanghas.

 

Allí vam instal·lar el campament base i, des d'aquest moment vam estar treballant amb personal local de la Creu Roja Filipina que s'anava formant en diferents camps per fer-se càrrec del funcionament de les plantes potabilitzadores i de la distribució de l'aigua.

 

A continuació, vam  muntar un tendal pel magatzem, dos més pels dormitoris i una altra estructura per a la cuina-menjador, administració, reunions, taller, comunicacions i laboratori.

 

Posteriorment, ens vam dedicar a instal·lar prop d'una vintena de punts de distribució d'aigua, cadascun d'ells amb sis aixetes. També distribuíem aigua a altres organitzacions. Tota l'aigua que repartíem, de la qual nosaltres també ens n'abastíem, era potable i apte per al consum humà.

 

A les 5 h del matí el despertador ens avisava que ja començava el dia, i a les 7 h ja teníem en marxa tot el campament: generadors, plantes potabilitzadores, aixetes per a la comunitat i el sistema de càrrega per omplir el primer camió cisterna perquè pogués començar la seva ruta.

 

Per tal de ser més operatius, ens vam repartir la feina: hi havia qui s'encarregava de la producció d'aigua potable, altres del laboratori, el manteniment, l'administració, d'omplir els camions i finalment, de la descàrrega dels camions i la distribució de l'ajuda a la població. Tot això amb el treball en xarxa i la col·laboració incondicional dels nostres companys de la Creu Roja Filipina.

 

Cada dia plovia. Però tot i això, la feina continuava. Només paràvem de treballar si queien pluges torrencials -molt comunes en aquesta època de l'any a les Filipines-, però tot i així, el sistema i les plantes potabilitzadores continuaven en funcionament i estaven permanentment sota control.

 

Sempre hi havia coses a fer com encarregar-se del taller, tasques al laboratori o bé, sota un sostre de plàstic, havíem de controlar el funcionament de les plantes potabilitzadores. De vegades, la pluja sorgia d'una forma tan sobtada, que no et donava temps a refugiar-te enlloc i et quedaves totalment amarat en qüestió de segons.

 

El grau d'humitat i la forta calor feia que amb un treball constant i sota el sol, es generés algun problema de deshidratació entre les persones que érem allà. Però varem poder-ho controlar afegint sèrum a l'aigua que bevíem.

 

I òbviament, de mosquits en teníem una bona col·lecció! Cal dir que era una zona on el dengue és endèmic i s'havien de prendre totes les precaucions necessàries per evitar-lo.

 

Inicialment no disposàvem de llum exterior i quan es ponia el sol, a partir de les 17:30h, la foscor ho envaïa tot. Tot i això, continuàvem treballant. Més endavant varem poder tenir llum a l'interior de les tendes i finalment, vam instal·lar una il·luminació per a tot el campament; d'aquesta forma, guanyàvem  temps per continuar treballant i minimitzàvem els risc d'accidents.

 

Des de la nostra tasca diària al campament i als diferents espais de distribució de l'ajuda humanitària podíem veure com evolucionava la situació de la població afectada, a través de la reconstrucció de les seves cases i de les seves vides. Utilitzaven el que tenien a l'abast, fusta, bambú, alguna estructura metàl·lica i els "tarpaulins" (tendals de plàstic) que es van començar a repartir. Malgrat la devastació, el poble filipí treballava incansablement en la reconstrucció de les seves cases.

 

Els camps de cultiu havien quedat molt afectats. El menjar bàsic era l'arròs, una mica de carn i, si les circumstàncies els ho permetien, sortien a pescar.

 

I al nostre campament base no faltava la visita diària dels nens i nenes que ja ens saludaven pel nostre nom. 

 

Ens vam sentir molt ben acollits per la comunitat on estàvem que, a més a més del seu propi treball de reconstrucció i de superació personal, sempre estaven disposats a ajudar-nos en el que feia falta.

 

I des de la nostra entrada a Filipines, la població ens agraïa contínuament l'ajuda.

 

Però, encara que la població està fent un gran esforç per reconstruir les seves vides, necessiten, sens dubte, ajuda internacional.

 

Paco Túnez, enviat a Filipines com a delegat de la Creu Roja de l'ERU d'Aigua i Sanejament.

 

Escrit per Paco Túnez
Publicat a Salvar vides

14
des 2011

Els Primers Auxilis salven vides

Fins fa una setmana, en Toni veia el primers auxilis d'una manera totalment diferent a la d'ara. Per interès propi, va decidir formar-se en aquesta temàtica, per poder ajudar els altres.

 

I així va ser. Pocs dies després de fer la formació, a la feina, un dels seus companys es va desplomar a terra. Tots van cridar a en Toni, sabien que havia fet aquest curs...

 

Va veure el seu company convulsionant i, després de protegir-se ell, a la víctima i a l'entorn - que són les indicacions bàsiques davant d'una situació com aquesta-, va trucar al telèfon d'emergències (112) per alertar i informar de la situació. Al 112, li van demanar més informació del que estava succeint per poder enviar el recurs més adient.

 

La conducta PAS (Protegir, Alertar i Socórrer), fàcil de recordar, resumeix totes les pautes d'actuació que cal tenir en compte, d'una forma senzilla, però útil. En Toni va seguir aquestes pautes, mentre era allà, en tot moment al costat del seu company, fins que va arribar l'ajuda. A més d'això, va transmetre indicacions clares i tranquil·litat als altres.

 

No penseu que, en aquesta situació, ens podem veure nosaltres mateixos qualsevol dia? Cada vegada més, aquest tipus de formació comença en forma de tallers des del millor lloc: l'escola. Però encara ens queda molt camí per recórrer.

 

Aprendre nocions bàsiques de primers auxilis va ser qüestió d'hores, salvar una vida, qüestió de minuts. Gràcies, Toni.

Etiquetat sota
Escrit per Héctor García
Publicat a Salvar vides

Crisi i fam

Les persones afectades a la Banya d'Àfrica es poden comptar per milers, centenars de milers. Milions.

 

I nosaltres seguim immersos en una crisi econòmica que si més no hauria de qüestionar el sistema, en el fons i en la forma. Un sistema que sosté una realitat injusta. Mentrestant, diàriament milions de persones estan afectades per la fam. Ni accedeixen als aliments ni a l'aigua mínima per viure. Sobreviuen.

 

La sequera ha agreujat una situació crítica fruït de diversos factors: la manca d'ajut i d'inversió en l'agricultura i les infraestructures per sostenir el present i futur dels camperols, l'especulació amb un dels fonaments bàsics per la vida, els aliments, fan que la situació a països del mon com Etiòpia, Kenia i Djibouti estiguin en plena crisi, però no de mercats, sinó una crisi de subsistència. I si afegim Somàlia, amb un greu i llarg conflicte intern, el panorama es encara pitjor. No podem oblidar ni obviar que diàriament 925 milions de persones van a dormir amb fam.

 

La Cooperació al Desenvolupament i l'Acció Humanitària son eines, mitjans per aconseguir objectius. No som una finalitat, som canalitzadors de solidaritat, promotors de transformació social des de el mon local. Nosaltres no tenim la solució a un problema estructural, un problema que requereix la intervenció de la comunitat internacional per revertir aquesta situació permanent d'empobriment i manca de futur. Podem aportar idees amb valors. Mentrestant, la Creu Roja i altres organitzacions assistim l'emergència i treballem per canviar la situació. Però calen decisions polítiques que incloguin valors com els de la solidaritat i la justícia social.

 

Aquí tenim crisi, allà es qüestió de supervivència...

Etiquetat sota
Escrit per Ramón Jané
Publicat a Salvar vides

30
de 16:20

700 Km molt llargs

Última nit a Mauritània. Demà retorno cap a Barcelona i tot ha anat tan ràpid, que crec que ho començaré a assimilar d'ara en endavant. En menys de dues setmanes, hem recorregut una dotzena de pobles per conèixer de primer mà els problemes dels seus habitants, sobretot pel que fa a la seguretat alimentària, i hem recorregut molts quilòmetres per carretera.

 

Ahir al vespre, ja a les acaballes del viatge, ens vam mullar els peus a la platja abans de sopar. Fins aquest moment, encara no havia vist l'aspecte que tenia la mar de Mauritània i, mirant les onades, vaig començar a pensar en la poca distància que ens separa, com a mínim geogràficament.

 

700 Km, només 700 Km, separen les Illes Canàries de la costa de Mauritània. Des d'aquí, moltes persones s'han embarcat en un cayuco per intentar arribar a l'arxipèlag i entrar així a l'Estat Espanyol. És una ruta molt més llarga i molt més perillosa que la de l'Estret de Gibaltrar. Però, davant de l'augment dels controls policials al Nord d'Àfrica, moltes persones han optat per aquesta via per creuar la frontera, especialment durant l'anomenada "crisi dels cayucos" de març de 2006.

Etiquetat sota
Escrit per Irene Peiró
Publicat a Salvar vides

25
de 07:12

Quilòmetres sense aigua

Miro per la finestra i, durant quilòmetres i quilòmetres, res no recorda una ciutat, un poble... No hi ha rastre de presència humana. Seguim una ruta per Mauritània, amb un vehicle de la Federació Internacional de la Creu Roja, i, a banda i banda de la carretera, només es veu un paisatge àrid i desèrtic. Començo a entendre per què, en un país amb una superfície de 1.030.700 Km2 (el doble que Espanya), només hi viuen poc més de 3 milions de persones.


Fa molta calor i el termòmetre supera fàcilment els 40 graus durant el dia. Al mateix aeroport, quan vaig arribar a Mauritània fa una setmana, ja vaig sentir per primera vegada l'aire càlid de l'Àfrica occidental. A més, enguany, encara fa més calor del que és habitual en aquesta època de l'any, com comenten molts habitants del país, i fa molt de temps que no plou.

Escrit per Irene Peiró
Publicat a Salvar vides

Els 10 més llegits

Últims comentaris