Activitat

Des de nombroses Societats Nacionals de la Creu Roja, volem expressar la nostra profunda preocupació per l'emergent impacte humanitari de l'acord signat recentment entre la UE i Turquia per frenar el flux d'immigrants a Europa. Temem que la seva aplicació no soscavi només els drets internacionals i europeus dels refugiats, sinó també els drets humans. Volem emfatitzar que tot esforç realitzat per la Unió Europea i els seus Estats membres per fer front a aquesta crisi humanitària ha de complir plenament amb les obligacions internacionals. Això implica l'obligació de respectar el dret de tots els sol·licitants d'asil a poder fer-ho i accedir a procediments justs i eficaços per a la determinació de l'estatut de refugiat. També s'ha de garantir la protecció contra la devolució, incloent la "devolució en cadena", en qualsevol circumstància.

 

Les negociacions polítiques sobre les xifres, acords financers i intents de tancar fronteres, oculten la dificultat i l'angoixa de milers de persones vulnerables - homes, dones, pares, mares i nens - que cada dia arrisquen la seva vida per aconseguir la seguretat a Europa. Les nostres Societats Nacionals de la Creu Roja opinen que l'acord entre la UE i Turquia reflecteix una falta d'empatia i humanitat, ignorant la veritable desesperació que ha portat tanta gent a embarcar en aquests viatges tan perillosos. Basats en la nostra experiència podem dir que les polítiques de dissuasió i el tancament de fronteres tenen poc impacte quant a la reducció de la vulnerabilitat de persones desesperades. Al contrari, el tancament de fronteres de forma indiscriminada, i la criminalització de les migracions irregulars, tendeixen a exposar als més vulnerables, incloent dones i nens, a majors riscos, com ara la separació familiar, l'abús sexual, la tracta de persones, la violència i la mort. Com hem vist moltes altres vegades, quan una frontera es tanca, noves rutes s'obren ràpidament.

 

Tots aquests factors, entre d'altres, han creat una situació catastròfica d'emergència humanitària a Grècia. Es tracta d'una crisi europea que requereix accions concretes i autèntiques de solidaritat entre els estats. No es pot esperar que Grècia o Turquia es facin càrrec elles soles de tots els immigrants que arriben als seus territoris. Malgrat els esforços de la UE per detenir el flux d'immigrants a la República Hel·lènica, uns 1.000 migrants vulnerables segueixen arribant a les illes gregues cada dia. Segons l'ACNUR, el 28 de març del 2016 s'havien registrat ja 164.338 arribades per mar. S'estima que prop de 45.000 persones segueixen atrapades a Grècia en condicions deplorables.

 

Com presencia diàriament el personal de la Creu Roja Hel·lènica i de les Societats Nacionals de la Creu Roja desplegat per abordar la situació humanitària en aquest país, la gent està dormint en tendes de campanya, sofrint temperatures sota zero, amb un accés precari o gairebé inexistent a la sanitat, l'alimentació, els articles de primera necessitat i l'educació. Després de la signatura de l'acord entre la UE i Turquia, milers de persones van ser transportades de les illes gregues al continent, la qual cosa ha provocat confusió i pànic. És probable que aquest desplaçament exacerbi les ja inestables condicions humanitàries que afronten els migrants en el continent.

Garantir la seguretat i els estàndards de vida dignes als migrants a Grècia i Turquia requereix esforços massius i concertats de tots els Estats membres de la Unió Europea. La contenció del flux de persones com a única mesura no resoldrà aquesta crisi humanitària – crearà una altra. Hem de recordar que es tracta de les repercussions més àmplies de conflictes no resolts i de pobresa extrema, que requereixen solucions polítiques.

 

Si bé les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja continuaran proporcionant assistència i protecció als migrants vulnerables al llarg del seu recorregut migratori, els Estats membres de la UE han de prendre conjuntament la responsabilitat de trobar solucions sostenibles i humanes.

Donem la benvinguda als compromisos fets pels Estats membres de la UE a augmentar esforços de reassentament i reubicació de migrants. Donada la magnitud de la situació actual, els compromisos han de ser més abundants i s'han d'aplicar urgentment, en combinació amb altres plans d'acció que garanteixin l'accés dels migrants a la protecció, tals com la reagrupació familiar i l'emissió de visats humanitaris. Segons la nostra experiència, més del 40% dels sirians que arriben a les illes gregues tenen com a objectiu reunir-se amb familiars que ja estan en d'altres països de la Unió Europea. Les mesures adoptades no poden, en cap cas i sota cap circumstància, anar en detriment dels refugiats provinents d'altres països com Afganistan, l'Iraq i Eritrea, que també estan embarcant en travessies marítimes perilloses a la recerca de protecció internacional.

 

Les Societats Nacionals de la Creu Roja som conscients de les dificultats que aquesta crisi humanitària planteja als governs de la UE, això no obstant, creiem que els Estats membres de la UE i les Societats Nacionals de la Creu Roja haurien d'afrontar aquest desafiament junts. Esperem més dels nostres governs i estem disposats a donar-los tot el nostre suport. Per tant, urgim a la UE a:

 

- Mantenir l'accés per tots els migrants, independentment de la seva nacionalitat o estatut, a l'assistència humanitària i a la protecció al llarg de la seva ruta migratòria, incloent a les fronteres i en els "hot espots".

-  Assegurar que les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja tinguin accés efectiu a tots els migrants, independentment de la seva situació legal, per poder prestar assistència i protecció, sense ser penalitzats.

- Assegurar que tots els sol·licitants d'asil tinguin el dret efectiu de fer una petició de refugi i rebre protecció de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre l'Estatut dels Refugiats i la legislació vigent en la UE. Tots els sol·licitants d'asil han de tenir accés a l'assistència jurídica i el dret a una avaluació individualitzada de la seva candidatura.

- Crear més vies d'accés segur i legal a Europa, en particular mitjançant el reassentament dels migrants, el procés de la reunificació familiar i l'expedició de visats humanitaris. La guerra i els desastres sovint separen a les famílies, que es veuen obligades a deixar enrere a nens i ancians. Segons el dret internacional i europeu, els Estats membres de la UE tenen l'obligació de facilitar la reunió de les famílies.

- Muntar operacions dedicades de cerca i rescat en tota la conca mediterrània i garantir assistència als migrants en perill.

- Donar prioritat a la cooperació entre els Estats per assegurar un suport continu, segur i sense obstacles a les víctimes de conflictes o violència. S'han de trobar solucions duradores per resoldre aquest tipus de conflictes, en cas contrari la gent haurà d'abandonar les seves llars per garantir la seva seguretat i la de la seva família.

 

Aquesta opinió ha estat recolzada per les següents Societats Nacionals de la Creu Roja:

 

-          Werner Kerschbaum, Secretari General, Creu Roja Austríaca

-          Pierre Hublet, Secretari General, Creu Roja Belga (Comunitat Francòfona)

-          Michael Adamson, Director de la Creu Roja Britànica

-          Takis Neophytou, Director General, Creu Roja de Xipre

-          Anders Ladekarl, Secretari General, Creu Roja Danesa

-          Riina Kabi, Secretaria General, Creu Roja Estònia

-          Javier Senent, President, Cruz Roja Española

-          Kristiina Kumpula, Secretaria General, Creu Roja Finlandesa

-          Profesor Jean-Jacques Eledjam, President, Creu Roja Francesa

-          Liam O'Dwyer, Secretari General, Creu Roja Irlandesa

-          Francesco Rocca, President, Creu Roja Italiana

-          Uldis Likops, Secretari General, Creu Roja de Letònia

-          Gintarė Guzevičiūtė, Secretaria General Interí, Creu Roja de Lituània

-          Gijs de Vries, Director, Creu Roja Holandesa

-          Asne Havnelid, Secretaria General, Creu Roja Noruega

-          Irena Nečemer, vicepresidenta i representant legal, Creu Roja de Eslovènia

-          Ulrika Årehed Kågström, Secretaria General, Creu Roja Sueca

-          Markus Mader, Director, Creu Roja Suïssa

-          Silviu Lefter, Director de la Creu Roja Romanesa

-          Zuzana Rosiarová Kesegová, Secretaria General, Creu Roja Eslovaca

 

Antecedents:


L'acord entre la UE i la Turquia estableix que, per cada Sirià reexpedit a Turquia de les illes gregues, un altre refugiat Sirià serà reassentat reexpedit de Turquia a la UE. L'acord també estableix que tots els nous migrants "irregulars" que deixen Turquia per viatjar a les illes gregues a partir del 20 de març 2016 seran retornats a Turquia. Els costos d'aquestes operacions de tornada rebran el suport de la UE.

dilluns, 9 de febrer de 2015 14:08

"Més de cent mil raons per formar-ne part"

Escrit per Elena Torrentó

Vaig entrar de voluntària a l'assemblea de Caldes d'Estrac el març de 2013, en l'àmbit de Socors i emergències.

 

Actualment, continuo col·laborant a Socors i emergències i també a Intervenció social i a l'ERIE Psicosocial (membre des de desembre de 2014).

 

A Socors i emergències, on hi tinc més experiència, he col·laborat en preventius d'àmbit local i també en dispositius de grans esdeveniments com el RallyRACC Catalunya 2013 i 2014, Circuit de Catalunya – Montmeló, Correbous de Cardona, FCB Camp Nou, curses i triatlons. El 99% de les vegades ens toca passar situacions estressants, treballar sota pressió i aixecar-nos ben d'hora, però quan fas el que t'agrada, no importa l'hora que et lleves. El més gratificant és un simple somriure d'agraïment de les persones a les quals socorres i saber que, per a ells, ha estat important la teva actuació.

 

Poder formar part d'aquests equips em permet poder aportar la meva vessant professional, la psicologia, a una institució tan diversa com és la Creu Roja. A més, també m'ha aportat poder participar de la vida associativa de l'assemblea i conèixer  persones amb diversos objectius i formació, tant companys com tècnics i coordinadors, i poder descobrir una gran varietat de visions. He après els valors del compromís, la solidaritat entre companys i companyes, confiança, respecte, igualtat, responsabilitat i dedicació, entre d'altres. Dins de la Creu Roja, ets una petita part, necessària i indispensable, d'un gran engranatge.

 

El més valuós que m'enduc són les amistats que he establert amb els companys al llarg d'aquests dos anys. Per mi, són la meva segona família.

Aquests motius, entre d'altres, van fer decidir-me per realitzar les pràctiques curriculars del grau a l'Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja, un espai d'anàlisi on s'elaboren dos estudis anuals als col·lectius que la Creu Roja atén. És una eina que permet internament la millora continuada dels projectes, la identificació de noves necessitats i la creació de nous projectes per adaptar així l'actuació humanitària de l'entitat a la variable realitat social.

 

Més de cent mil raons per formar-ne part.

 

Fes-te'n voluntari o voluntària fent clic aquí.

divendres, 30 de gener de 2015 09:39

“Recibo mucho más de lo que doy”

Escrit per Núria Miró

Soy una persona muy activa, extrovertida y necesito estar en contacto con la gente, pero, como la mayoría, siempre decía: "cuando me jubile buscaré algo para entretenerme".  Pero fue antes de lo esperado, ya que, el año 2009, pasaron muchas cosas en mi vida, una  detrás de otra: un despido un cáncer se cruzo en mi camino... Pero, como yo siempre digo, "no hay mal que por bien no venga".

 

Así que, una vez superado el trago y ya más recuperada, decido reiniciar mi vida laboral. Me apunto a un centro donde, como ahora en la mayoría de sitios, te hacen un curso sobre cómo mostrarte en una empresa y todas esas cosas. Pues bien, me lo pase bomba, aparte de lo que aprendí. No tuve suerte para  encontrar empleo, pero fue ahí donde conocí a Montse, gran persona, pero más grande aún porque es voluntaria de la Cruz Roja. Por aquellos entonces, Montse me invitó a una paella que hacían en la asamblea, para que viera el ambiente, y me presentó a Laura, técnica de voluntariado.

 

Fue ahí donde me empezó a entrar el gusanillo, yo quería hacer algo para ayudar a las personas, pero no me ubicaba en ningún lugar, así que comencé por social, actividades en la calle, con juventud... hasta que hice mi primer acompañamiento puntual con una persona mayor. Me gustó y, después de varios acompañamientos esporádicos, me asignaron uno semanal fijo, en el cual he estado durante dos años con una persona genial, estupenda..., con sus más y sus menos como todo ser humano, pero hemos congeniado muy bien.

 

Pero, después de haber vivido anécdotas y experiencias con mi "yayi", pienso que debo dejar paso a nuevos voluntarios, y que vivan y disfruten de esta experiencia. Algunos voluntarios me dicen: "es que yo no sé si  aguantaré porque no soporto ni a mi........... Yo siempre les digo que no es lo mismo, que no tiene nada que ver una persona que no es cercana con un familiar, que lo prueben y, que si no les gusta, pues cambian de ámbito.

 

Así que ahora me dedico a ubicar voluntarios en los acompañamientos que nos solicitan, para que, más o menos la distancia no sea excesiva, que el voluntario pueda y quiera si es necesario llevar sillas de rueda... Vamos, lo que se dice distribuir y organizar, con la supervisión por supuesto del técnico. Yo simplemente soy voluntaria, que he encontrado un lugar, un espacio donde doy algo de mí, donde recibo mucho más de lo que doy por parte de los compañeros técnicos y usuarios, donde paso grandes momentos y, a la vez, aprendo constantemente de lo que observo y me enseñan dentro y fuera de la asamblea. La vida es una escuela de aprendizaje constante y, como comprenderéis, después de todo, que mejor que seguir viviendo para y por los demás, me siento llena de orgullo y satisfacción.

Así que animo, a todos aquellos que tengan dudas, a que lo prueben ¡Seguro que les encanta! Y así una cosa trae la otra: un curso lleva a otro curso, te haces socio... Cada vez te vas enganchando más, pero no te das cuenta  ni de las horas que pasan.

 

Gracias por haberos conocido, por estar ahí en el momento oportuno, me siento dichosa de la gran familia que somos en Cruz Roja.

"La indiferència no és una opció " és el lema de la campanya que va promoure la Creu Roja el 2013 per conscienciar la societat sobre la terrible lacra que representa la violència de gènere. Aquesta campanya reiterava el compromís de l'entitat amb les dones que són víctimes d'aquesta violència masclista, amb la promoció d'actuacions d'atenció, suport, protecció i promoció d'aquest col•lectiu.

 

"Paraules que generen igualtat" és la campanya d'aquest any 2014, campanya que té per objectiu promoure, en especial entre els més joves, l'ús d'un llenguatge inclusiu, no sexista. És una campanya centrada en el llenguatge perquè aquest construeix realitats, genera imaginaris i cal treballar perquè pugui ser una eina per promoure una societat més inclusiva i igualitària.

 

La Creu Roja té com a finalitat, recollida en l'article 5.1 dels seus Estatuts, "la promoció de la igualtat entre els homes i les dones i la no discriminació per raons de sexe". També els seus Principis Fonamentals recorden aquesta prioritat d'igualtat de tracte, prioritat que la porta a promoure campanyes de sensibilització amb el convenciment que poden contribuir a transformar progressivament els esquemes tradicionals i poden promoure un canvi positiu en les nostres pràctiques individuals i col•lectives on la violència contra les dones no tingui cabuda, on la indiferència davant d'aquesta violència, tampoc.

 

És difícil en un moment com l'actual de ja llarga i profunda crisi, de dificultat extrema per a les persones que no aconsegueixen un lloc de treball, parlar sobre gènere i sobre igualtat però és imprescindible fer-ho perquè la realitat ens demostra que estem encara molt lluny de ser una societat on les dones puguin tenir les mateixes oportunitats, on es puguin sentir segures i iguals.

 

Un estudi de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), que s'ha presentat aquesta mateixa setmana s'ha encarregat de recordar-ho. És un estudi exhaustiu sobre violència masclista, basat en la informació recollida a partir d'entrevistes qualitatives fetes a 42.000 dones dels 28 països de la UE. Una àmplia mostra que aporta dades inacceptables sobre l'extensió, tant en l'àmbit privat com en l'àmbit públic, de la violència masclista. Aquestes dades que mostren fins a quin punt "la indiferència no és una opció".

 

Algunes dades que revela són que un total de 62 milions de dones europees - una de cada tres- d'entre 18 i 74 anys ha patit violència física o sexual. També indica que 9 milions de dones, el 5% de les europees majors de 15 anys han estat violades i que només una de cada tres dones que van patir agressions físiques per part de la seva parella va presentar denúncia.

 

El 43% de les dones ha patit alguna forma de violència psicològica per part de la seva parella actual o una parella anterior i el 33% ha tingut experiències infantils de violència física o sexual a mans d'un adult.

 

L'estudi també assenyala que el 55% de les dones majors de 15 anys ha patit alguna forma d'assetjament sexual, el que equival a 100 milions de dones, per part d'un familiar, un cap, un amic o company de feina, un client...També indica que el 97% dels agressors són homes.

 

El 58% de les persones que participen en projectes d'intervenció social de la Creu Roja són dones en dificultat social. Són dones amb moltes fortaleses, però també amb moltes dificultats per conciliar la vida personal, familiar i laboral. La corresponsabilitat en matèria de conciliació és una prioritat en aquest moment per a la Creu Roja. Per això, és important una presa de consciència sobre la necessitat que aquesta conciliació sigui abordada com una tasca comuna, no com a responsabilitat exclusiva de les dones. Això les perjudica especialment, les aboca a jornades parcials, a treballs inestables i a dificultats de promoció. L'ocupació és una eina fonamental d'inclusió social. Proporciona d'independència econòmica i assegura accés als recursos bàsic, és una important font d'autoestima i reconeixement social. És una forma de participació en la societat i, en el cas de les dones immigrants, una eina fonamental d'integració en la societat d'acollida.

 

Per a les dones víctimes de violència, és també una necessitat fonamental recuperar la seva feina, mantenir-la o accedir de nou a un lloc de treball si l'han perdut al llarg del procés viscut. Però cal garantir l'atenció i el suport de recursos específics que els hi permetin superar les situacions viscudes i aconseguir de nou una vida ordinària. En aquest sentit, preocupa que aquests recursos siguin cada cop més petits perquè poden afectar de manera molt negativa a la recuperació, però també a la detecció, prevenció, atenció i protecció de noves víctimes. És cert que tenim un marc legal en matèria de violència de gènere considerat com a model per d'altres països de la UE, però també és cert que els pressupostos per al seu desenvolupament han patit una reducció molt considerable en aquest període de crisi (més del 30%). Abans, hem fet esment d'algunes dades terribles en el conjunt de la UE però les que tenim aquí: tres dones mortes aquesta mateixa setmana potser haurien de fer reconsiderar prioritats perquè, també en l'actual context de dificultat, de crisi socioeconòmica, aquestes dones en situació d'extrema vulnerabilitat, en moltes ocasions, romanen invisibles.

 

dijous, 16 de gener de 2014 12:08

Nova formació T'acompanyem

Escrit per kenan

Desde l'any 2012, la Creu Roja a Catalunya i el Fútbol Club Barcelona realitzen conjuntament el projecte "T'acompanyem" dissenyat i destinat als socis del club amb dificultats de mobilitat.

Gràcies a la gran tasca realitzada per part dels voluntaris de la Creu Roja, el projecte comença a tenir la seva continuïtat i en dos anys s'ha convertit en el "projecte social més important que és realitza al Camp Nou", segons el vicepresident de la entitat culé, el senyor Jordi Cardoner.

La tasca que es realitza consisteix en dues parts:

  1. Acompanyar al soci desde la seva casa fins a l'estadi (servei realitzat íntegrament per part de l'assemblea de la Creu Roja a Cornellà).
  2. Fer l'acompanyament desde l'estadi fins el seu seient i, un cop acabat el partit, el servei de tornada fins a la sortida del camp.

 

Mentrestant, els voluntaris poden gaudir de l'esdeveniment fins el minut 75, quan han de tornar al seu lloc per fer el servei de tornada, igual que han de presentar-se en el mateix lloc durant la mitja part.

La tasca de l'acompanyament en sí consisteix en arribar dues hores abans dels començament del partit i acompanyar als usuaris amb problemes de mobilitat que així ho demanen, des del recinte fins al seu seient.

 

Ara toca obrir una nova formació per incorporar més voluntaris al projecte T'acompanyem, i ho farem el dia 25 de gener de 2014, de 10h a 14h a les instal·lacions del Fútbol Club Barcelona, auditori 1899. Per aquest motiu, us convidem a tothom a participar en el projecte com una tasca addicional, desprès de complir amb les activitats de vostres assembles. Les condicions genèriques per participar en aquesta activitat són:

 

     - Ser major de 18 anys.

     - Ser voluntaris actius que participen activament en les tasques de la seva assemblea.

     - Tenir condició física per poder portar la cadira de rodes.

 

Per poder inscriure's al projecte,  cal posar-se en contacta amb els vostres referents de voluntariat i fer la preinscripció mitjançant aquest enllaç:

http://www.creuroja.org/AP/CM/4148P36/Formacio_Basica_Projecte_T_acompanyem.aspx?tmp=8

 

Un cop feta la preinscripció, s'enviarà un correu electrònic conforme s'ha realitzat correctament. En cas contrari, poseu-vos en contacte amb el responsable de la formació.

 

La data límit de preinscirpció és el 22 de gener de 2014.

 

Un cop tancada la inscripció, us enviarem el correu per confirmar si esteu seleccionats.

Per qualsevol dubte, sóc en Kenan Terzic i us donaré tota la informació que necessiteu via correu electrònic :

 

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la i al telèfon 93.489.01.55 (de 10h a 17h).

 

Ens veiem al camp, companys.

dimarts, 24 de desembre de 2013 10:26

Filipines: Una experiència inoblidable

Escrit per Paco Túnez

 

Filipines, 8 de novembre de 2013. Un tifó de màxima intensitat de categoria 5, passa per Filipines deixant destrucció i caos al seu pas.

 

Uns dies després, surto cap a Filipines amb l'ERU (Unitat de Resposta en Emergències) d'Aigua i Sanejament. Som 6 delegats internacionals d'emergències.

 

Encara que la ERU forma part de la Creu Roja Espanyola, depenem operativament de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i, juntament amb la ERU de Sanejament Massiu de la Creu Roja Alemanya, érem les primeres unitats de la Federació en intervenir sobre el terreny.

 

Les imatges que se'm van presentar en arribar van ser de gran catàstrofe i devastació, molt més impactants que les que mostrava la premsa i la televisió.

 

Els primers dies van ser molt difícils i molt durs, tant físicament com psicològicament, però finalment amb esforç i voluntat, tot se supera.

 

Ens vam desplaçar a diversos punts per on havia passat el tifó i vam acabar per instal·lar-nos a l'illa de Leyte. Després d'analitzar l'aigua de diferents punts, ens vam establir definitivament dins el pati d'un col·legi a la població de Tolosa, al "barangay" (poble petit o barri) de Tanghas.

 

Allí vam instal·lar el campament base i, des d'aquest moment vam estar treballant amb personal local de la Creu Roja Filipina que s'anava formant en diferents camps per fer-se càrrec del funcionament de les plantes potabilitzadores i de la distribució de l'aigua.

 

A continuació, vam  muntar un tendal pel magatzem, dos més pels dormitoris i una altra estructura per a la cuina-menjador, administració, reunions, taller, comunicacions i laboratori.

 

Posteriorment, ens vam dedicar a instal·lar prop d'una vintena de punts de distribució d'aigua, cadascun d'ells amb sis aixetes. També distribuíem aigua a altres organitzacions. Tota l'aigua que repartíem, de la qual nosaltres també ens n'abastíem, era potable i apte per al consum humà.

 

A les 5 h del matí el despertador ens avisava que ja començava el dia, i a les 7 h ja teníem en marxa tot el campament: generadors, plantes potabilitzadores, aixetes per a la comunitat i el sistema de càrrega per omplir el primer camió cisterna perquè pogués començar la seva ruta.

 

Per tal de ser més operatius, ens vam repartir la feina: hi havia qui s'encarregava de la producció d'aigua potable, altres del laboratori, el manteniment, l'administració, d'omplir els camions i finalment, de la descàrrega dels camions i la distribució de l'ajuda a la població. Tot això amb el treball en xarxa i la col·laboració incondicional dels nostres companys de la Creu Roja Filipina.

 

Cada dia plovia. Però tot i això, la feina continuava. Només paràvem de treballar si queien pluges torrencials -molt comunes en aquesta època de l'any a les Filipines-, però tot i així, el sistema i les plantes potabilitzadores continuaven en funcionament i estaven permanentment sota control.

 

Sempre hi havia coses a fer com encarregar-se del taller, tasques al laboratori o bé, sota un sostre de plàstic, havíem de controlar el funcionament de les plantes potabilitzadores. De vegades, la pluja sorgia d'una forma tan sobtada, que no et donava temps a refugiar-te enlloc i et quedaves totalment amarat en qüestió de segons.

 

El grau d'humitat i la forta calor feia que amb un treball constant i sota el sol, es generés algun problema de deshidratació entre les persones que érem allà. Però varem poder-ho controlar afegint sèrum a l'aigua que bevíem.

 

I òbviament, de mosquits en teníem una bona col·lecció! Cal dir que era una zona on el dengue és endèmic i s'havien de prendre totes les precaucions necessàries per evitar-lo.

 

Inicialment no disposàvem de llum exterior i quan es ponia el sol, a partir de les 17:30h, la foscor ho envaïa tot. Tot i això, continuàvem treballant. Més endavant varem poder tenir llum a l'interior de les tendes i finalment, vam instal·lar una il·luminació per a tot el campament; d'aquesta forma, guanyàvem  temps per continuar treballant i minimitzàvem els risc d'accidents.

 

Des de la nostra tasca diària al campament i als diferents espais de distribució de l'ajuda humanitària podíem veure com evolucionava la situació de la població afectada, a través de la reconstrucció de les seves cases i de les seves vides. Utilitzaven el que tenien a l'abast, fusta, bambú, alguna estructura metàl·lica i els "tarpaulins" (tendals de plàstic) que es van començar a repartir. Malgrat la devastació, el poble filipí treballava incansablement en la reconstrucció de les seves cases.

 

Els camps de cultiu havien quedat molt afectats. El menjar bàsic era l'arròs, una mica de carn i, si les circumstàncies els ho permetien, sortien a pescar.

 

I al nostre campament base no faltava la visita diària dels nens i nenes que ja ens saludaven pel nostre nom. 

 

Ens vam sentir molt ben acollits per la comunitat on estàvem que, a més a més del seu propi treball de reconstrucció i de superació personal, sempre estaven disposats a ajudar-nos en el que feia falta.

 

I des de la nostra entrada a Filipines, la població ens agraïa contínuament l'ajuda.

 

Però, encara que la població està fent un gran esforç per reconstruir les seves vides, necessiten, sens dubte, ajuda internacional.

 

Paco Túnez, enviat a Filipines com a delegat de la Creu Roja de l'ERU d'Aigua i Sanejament.

 

La situació de crisi econòmica que estem vivint ens obliga a recordar constantment diverses dades relacionades amb la pobresa al nostre país. Sensibilitzar sobre de la situació que travessen cada vegada més persones és important per sumar el màxim d'esforços en la lluita contra la pobresa i per instar les institucions públiques a prendre mesures que no vagin en detriment dels col·lectius socials més vulnerables. Per això, coincidint amb el Dia Universal a la Infància, que es commemora el 20 de novembre, volem tornar a posar sobre la taula una de les realitats que més preocupa a la Creu Roja en aquets moments: la pobresa infantil.

 

A Catalunya, el 26,4% dels infants viuen sota el llindar de la pobresa, enfront del 19,1% de la mitjana de la població. També cal destacar que el 4t estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya (gener de 2013), indica que 7 de cada 10 famílies en situació de vulnerabilitat no poden garantir una alimentació saludable als seus fills i filles i que el 38% no pot pagar el menjador escolar.

 

Davant d'aquesta realitat, evidentment, la Creu Roja ha hagut de redoblar els seus esforços per cobrir les necessitats bàsiques dels infants en risc, la més bàsica de les quals és, sens dubte, l'alimentació. Enguany, prop de 62.000 infants en situació de vulnerabilitat estan rebent ajuda alimentària o d'altres productes de primera necessitat de la Creu Roja a Catalunya. Són 3.500 més que l'any passat, un augment del qual volem alertar aquest 20 de novembre.

 

Des que va començar l'any, prop de 38.000 infants han rebut ajuda del Programa d'Aliments de la Unió Europea a través de la Creu Roja, i 22.000 més, kits de suport social, amb aliments, bolquers o d'altres productes de primera necessitat. També estem desenvolupant, per segon any consecutiu, un projecte per ajudar a cobrir la quota del menjador escolar dels infants en situació de vulnerabilitat, amb què preveiem arribar aquest curs escolar a 700 nens i nenes. I ja abans de començar el curs, vam fer una campanya d'alimentació especial d'estiu, amb què vam distribuir targetes moneder a les famílies amb dificultats perquè poguessin comprar aliments per als seus fills i filles.

 

Les necessitats cada vegada són més i, per això, demanem el suport de la societat, les empreses, les entitats... per desenvolupar els nostres projectes contra la pobresa infantil. Per fomentar la implicació i el compromís de la ciutadania, hem organitzat entre finals de novembre i principis de desembre una activitat lúdica, però alhora solidària. Hem organitzat Passejades Solidàries en 17 punts del territori català. Podeu participar amb amics, amb família... i fer una aportació que ens ajudi a desenvolupar projectes d'alimentació infantil.

 

Amb aquesta i d'altres iniciatives, us volem demanar, un cop més, que caminem junts per l'alimentació infantil!

 

(Article publicat al diari Avui, el 20 de novembre de 2013)

dimecres, 13 de novembre de 2013 12:39

Gent Gran i crisi

Escrit per Susanna Roig Canals

Recentment, he tingut la oportunitat de participar en una taula rodona de la Jornada "Gent Gran i Crisi", organitzada per Amics de la Gent Gran, una trobada que ens ha permès analitzar entre tots i totes com estan acusant les persones d'aquesta franja d'edat el context econòmic que vivim.  

A hores d'ara, crec que l'afirmació que la crisi també està afectant al col·lectiu de persones grans ja no és una novetat ni res que es qüestioni. Però, malgrat tot, cal matisar de quina manera afecta la crisi econòmica aquest col·lectiu, si ho fa de la mateixa manera sobre totes les persones grans i quines conseqüències socials, sobre la salut o comunitàries té sobre aquesta franja de població. També cal destacar que, en el moment que estem vivint, estan aflorant valors intangibles relacionats amb la gent gran.

 

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el risc de pobresa entre les persones majors de 65 anys ha baixat en els últims anys, passant del 29,6% de l'any 2007 al 17,7% de 2011. No tenim dades més actualitzades, per la qual no sabem si, ens els dos últims anys, aquest índex ha sofert alguna variació. Però el que és cert és que la incorporació de noves persones a l'edat de la jubilació, amb unes pensions superiors a les anteriors de mitjana ha fet que estadísticament aquest risc hagi baixat durant el període 2007-2011.  Però, més enllà d'aquestes dades, que certament són reals estadísticament i responen a una part del col·lectiu de persones grans, cal posar cara, noms i cognoms a aquesta realitat per veure que, de vegades, les xifres es poden quedar curtes.

 

La gent gran és molt heterogènia i, per tant, l'efecte de la crisi repercuteix de manera diferent sobre cada persona, en funció de les seves condicions socials i de vida. Però, sí que hi ha condicionants que afecten de forma transversal a tothom, com les normes i canvis legislatius, com poden ser la nova regulació de les pensions, on es determina que ja no es regularitzaran a través de l'IPC, sinó que es pujarà un 0,25% anual. Això suposarà, en 10 anys, una pèrdua de poder adquisitiu del 23%, en comparació a l'increment mig del 2,7% de l'IPC dels últims anys.

 

Altres exemples són la paralització i les modificacions de la llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a la dependència, que deixa novament en una situació de vulnerabilitat a un gran volum de persones amb dependència i els seus familiars; la incorporació del co-pagament en els medicaments, que està portant a algunes persones grans a deixar alguns tractaments crònics per la incapacitat de poder assumir aquest pagament; o l'increment dels preus en els consum i subministres.

Això no obstant, no es pot fer una lectura aïllada de tots aquests condicionants, sense tenir en compte altres realitats, com ara que moltes persones grans estant fent d'aixopluc de moltes famílies que estan afectades per la crisi, ja sigui contribuint en la economia familiar, acollint-los a casa o fent-se càrrec dels nets, segons el 3r estudi de l'Observatori de la Creu Roja a Catalunya "L'impacte de la crisi en les persones grans" (Juliol 2012). Segons aquest estudi, el 33% de persones grans han ajudat per primer cop a algun familiar entre 2010 i 2012, un 20% ha donat una ajuda econòmica als seus fills, un 10% els ha proporcionat ajuda familiar i un 6,5% ha acollit algun familiar a casa. Abans de la crisi, moltes persones grans podien fer front al seu dia a dia perquè rebien suport i ajut extern per part dels familiars o entitats, però, segons el 3er estudi de l'Observatori, el 13% de les persones grans també han deixat de rebre algun ajut i, en el col·lectiu de major vulnerabilitat, aquest percentatge s'eleva al 31%.

 

Així doncs, aquesta crisi està posant també en joc el sistema de suport solidari, que ja existia entre la família i que també ha contribuït a construir l'Estat de Benestar que tots coneixem. El motiu és que el context econòmic actual està provocant que la solidaritat que, fora d'èpoques de crisi, ja suposava una xarxa de suport natural i necessària en una comunitat, s'hagi transformat en una solidaritat forçada. Això comporta, en ocasions, pèrdues importants tant personals com familiars, i, per tant, deriva en situacions crítiques i de major vulnerabilitat.

 

Un clar exemple és que, segons el mateix estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja (juliol 2012), malgrat més del 96% de les persones enquestades manifestaven tenir contacte freqüent amb altres persones, més de la meitat deien sentir-se soles.

 

Com ja s'ha comentat, estar envoltat de gent no vol dir que no sentir-se sol, ja que, si no som capaços d'establir llaços significatius amb les persones; si no sabem ni notem que podem comptar amb algú en cas de necessitat; si no sabem amb qui compartir la nostra felicitat i les nostres angoixes... el valor i el caliu humà no hi és i, per tant, el sentiment de soledat aflora.

 

Malgrat tot, sí que podem dir que el context actual està ajudant a fer visible  la figura de la persona gran i la seva encara capacitat de contribució activa a la societat, que no ha deixat de fer mai.

 

El fenomen de la solitud no volguda amb el col·lectiu de persones gran no és nou. Però, sí que és veritat que el context actual de crisi, contràriament al que podríem pensar en primera instància, l'està afectant i, en ocasions, pot agreujar-se. Sabem que el fenomen de la solitud és multifactorial i, per tant, que el sentiment de solitud i, moltes vegades l'aïllament social que sovint va inherent i associat, es veuen agreujats davant de situacions de dificultats econòmiques i les seves conseqüències en diferent àrees.

 

Alguns exemples poden ser la incapacitat de tenir una dieta equilibrada i com això afecta la nostra salut, la nostra qualitat de vida, la nostra autopercepció (que es negativitza) i la nostra capacitat de relació. En aquest sentit, cal recordar que l'Observatori de Vulnerabilitat indica que el 19% de persones grans no pot comprar amb regularitat ni carn ni peix.

 

També cal destacar com la pròpia percepció de qualitat de vida es veu modificada. Segons l'Observatori de Vulnerabilitat, el 39% de les persones grans considera que té una qualitat de vida normal, però, quan ens centrem amb el col·lectiu de major vulnerabilitat econòmica, el 48% afirma que té poca o gens qualitat de vida.

 

D'altra banda, la incapacitat de mantenir en una temperatura adequada el domicili, l'anomenada pobresa energètica, també té un afecte directe en la salut de les persones i a nivell social i relacional. Segons l'Observatori de Vulnerabilitat, el 16% de persones grans no poden mantenir una temperatura adequada el seu habitatge, percentatge que puja al 25% al juliol del 2013 i que, si ens centrem al col·lectiu de persones grans amb major vulnerabilitat econòmica, estem parlant del 54,3%.

 

I, a tot això, cal afegir el sentiment d'angoixa que està suposant a les persones grans aquesta crisi. Segons l'Observatori, el 67,4% de les persones grans enquestades ja perceben que aquesta crisi és més greu que les que havien patit anteriorment, malgrat haver molts haver viscut una guerra i postguerra.

 

Malgrat tot, i per poder aportar alguna una veu positiva, en preguntar a les persones grans què poden aportar a la societat actual per superar aquesta crisi no dubten a parlar d'experiència, ajuda, suport econòmic, consells, voluntariat...

 

És aquí on crec que tots ens hem de poder-nos aturar. La situació de crisi afecta directament el col·lectiu de persones grans, però aquest també té molt a dir. Només cal que li preguntem i l'escoltem, perquè ells també volen ser part de la solució, malgrat que també és cert que són una part de la població que, juntament amb els infants, que cal protegir i acompanyar.

 

La Creu Roja està desenvolupant diferents programes de suport i acompanyament al col·lectiu de les persones grans, amb una especial mirada a les afectades per la crisi, a través d'un suport individualitzat d'acompanyament, d'ajudes bàsiques (d'aliments, higiene, pagament de rebuts de subministres... ). Però, també està desenvolupant altres accions de caràcter preventiu, de promoció i capacitació d'aquestes persones grans, promocionant hàbits saludables a través de la promoció d'activitat física, dietes equilibrades, adaptació de l'entorn o participació en la comunitat....

 

Així mateix, està utilitzant la tecnologia per estar al costat de les persones i un clar exemple clar és el Servei de Teleassistència Domiciliària (TAD), amb més de 20 anys de recorregut. Gairebé el 98% de les trucades que es reben no són per cap emergència, sinó que són contactes que estableix la persona gran i que, en moltes ocasions, són excuses per establir una conversa amb algú.

 

El repte és gran, però no per això cal deixar de caminar. Accions com aquestes jornades ens permeten aturar-nos i visualitzar què està passant i, malgrat que des de la individualitat sembla que hi ha elements que no podem canviar, sí que des de la suma de les nostres individualitats i, per tant, des de la col·lectivitat, podem canviar i transformar.

 

El primer pas és ajudar a tenir una mirada més sensible per reconèixer al nostre voltant les persones grans dels nostres barris, ciutats i pobles que poden estar vivint des de la invisibilitat i des de la soledat situacions crítiques, per tal que, sigui quina sigui la seva situació, se sàpiguen acompanyades per afrontar-les.

dimecres, 5 de desembre de 2012 09:00

La crisi i el desenvolupament personal dels infants

Escrit per Enric Morist

Quan la crisi sacseja l'economia familiar, els infants estan entre els que més en pateixen les conseqüències. La Creu Roja està detectant un augment dels nens i nenes que es troben en situació de vulnerabilitat i des de principis d'any ja ha repartit lots amb productes alimentaris i bàsics, material i vestuari escolar o joguines entre 80.000 infants. A més, aquesta mateixa setmana, ha començat un programa per ajudar a cobrir les quotes del servei de menjador escolar  d'infants en situació de vulnerabilitat.

 

La precarietat material i la manca d'atenció adequada afecten el desenvolupament psicoafectiu, social i educatiu dels infants, i incideixen directament en l'augment de la desigualtat d'oportunitats. Així, avui sabem que una alimentació inadequada en la primera infància té repercussions en el desenvolupament del cervell, i que la caiguda de les funcions parentals i la manca d'estímuls i de relacions afectives sanes en un entorn segur afecta seriosament el desenvolupament neurològic. Les taxes de cortisol en nadons, per exemple, produïdes per situacions d'estrès emocional o de privació afectiva, expliquen avui dia algunes dificultats relacionals, conductuals i cognitives que apareixeran en el transcurs de la vida d'aquests infants.

 

Créixer en un entorn insegur, que no pot aportar la cobertura de les necessitats bàsiques i on la desesperació dels adults pot ser molt significativa, afavoreix l'aparició de possibles trastorns (ansietat, depressió...) i de determinades malalties que poden sorgir en la vida adulta.  Aquests factors tenen incidència en el desenvolupament immunològic i poden estar relacionats amb les conductes de risc, la dificultat per a l'autonomia personal i les addiccions.

 

Ja en l'adolescència, la precarietat material pot ser causant directa de la discriminació entre iguals: tots sabem de la importància per als nostres adolescents de ser admesos pel grup. En aquesta etapa, la soledat i l'aïllament són font de patiment i una important matriu de nous problemes i de possibles trastorns.  Per a aquesta etapa, cal recordar que, com en la primera infància, les necessitats bàsiques inclouen tot allò que permet la igualtat d'oportunitats, tant en l'educació (activitats compensatòries de l'aprenentatge,  cultura, lleure, esport...) com en la salut (l'accés a serveis d'atenció i suport psicològic, logopèdic, d'ortodòncia, la correcció de dèficits visuals i auditius, ortopèdia...). 

 

Les dificultats socials i econòmiques de les famílies també poden comportar que els adults no puguin atendre adequadament les necessitats formatives o afectives dels infants, cosa que també els pot comportar, en alguns casos, problemes psicològics i de salut. A més, el fet de viure en un habitatge precari, o encara més, patir processos de desnonament pot perjudicar el benestar psicològic i emocional dels infants, en no comptar amb un entorn adequat de referència on desenvolupar la seva vida diària.

 

A més, una alimentació inadequada pot afectar el rendiment educatiu i intel•lectual dels infants. En aquest sentit, cal destacar que 1 de cada 3 famílies en situació vulnerable no poden donar ni carn ni peix als seus fills i filles com a mínim un cop al dia, i que 1 de cada 4 no poden pagar el menjador escolar: servei que es converteix, en alguns casos, en l'única garantia perquè els infants tinguin una dieta equilibrada.

 

Per això, cal que ara redoblem els nostres esforços per ajudar els infants en situació de vulnerabilitat. En aquests moments, la Creu Roja està posant en marxa nous Punts de Suport a les Famílies, espais on es vol abordar de forma integral les necessitats del conjunt del nucli familiar i sobretot dels més petits i, a principis de l'any vinent, Creu Roja Joventut iniciarà un projecte per promoure l'èxit educatiu entre infants en situació de risc. Amb totes aquestes actuacions, volem evitar que situacions derivades de la crisi econòmica i de la pobresa repercuteixin negativament sobre el desenvolupament personal i educatiu dels infants.

dimecres, 14 de desembre de 2011 18:30

Els Primers Auxilis salven vides

Escrit per Héctor García

Fins fa una setmana, en Toni veia el primers auxilis d'una manera totalment diferent a la d'ara. Per interès propi, va decidir formar-se en aquesta temàtica, per poder ajudar els altres.

 

I així va ser. Pocs dies després de fer la formació, a la feina, un dels seus companys es va desplomar a terra. Tots van cridar a en Toni, sabien que havia fet aquest curs...

 

Va veure el seu company convulsionant i, després de protegir-se ell, a la víctima i a l'entorn - que són les indicacions bàsiques davant d'una situació com aquesta-, va trucar al telèfon d'emergències (112) per alertar i informar de la situació. Al 112, li van demanar més informació del que estava succeint per poder enviar el recurs més adient.

 

La conducta PAS (Protegir, Alertar i Socórrer), fàcil de recordar, resumeix totes les pautes d'actuació que cal tenir en compte, d'una forma senzilla, però útil. En Toni va seguir aquestes pautes, mentre era allà, en tot moment al costat del seu company, fins que va arribar l'ajuda. A més d'això, va transmetre indicacions clares i tranquil·litat als altres.

 

No penseu que, en aquesta situació, ens podem veure nosaltres mateixos qualsevol dia? Cada vegada més, aquest tipus de formació comença en forma de tallers des del millor lloc: l'escola. Però encara ens queda molt camí per recórrer.

 

Aprendre nocions bàsiques de primers auxilis va ser qüestió d'hores, salvar una vida, qüestió de minuts. Gràcies, Toni.

Pàgina 1 de 2

Els 10 més llegits

Últims comentaris