Temes

Intervenció íntegra d'Antoni Aguilera, president de la Creu Roja a Catalunya, a la Cambra de Comerç de Barcelona

Benvolgut Sr. Joan Francesc Pont, vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona;
Estimada Sra. Rosa Maria Bosch, cap de la Secció de Viure de La Vanguardia;
Benvolguts assistents al Dinar Cambra d'avui, amics de la Creu Roja, i mitjans de comunicació;

 

Bon dia i moltes gràcies en nom de la Creu Roja a Catalunya per haver-nos convidat a aquest singular Dinar Cambra que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona.

 

Abans de començar, us volem mostrar un vídeo que resumeix l'activitat del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

 

Com sabeu, la Creu Roja és una organització amb més de 150 anys d'història, que avui dia té múltiples àmbits d'actuació, tot i que, en els seus orígens, estava centrada en el camp del socors i les emergències. Tenim presència en 190 països i som la xarxa humanitària més gran del món, amb un equip de voluntariat de prop de 97 milions de persones. Els nostres emblemes protectors (la Creu Roja, la Mitja Lluna Roja, el Diamant Roig) són coneguts arreu del món i això és una enorme avantatge, però també una enorme responsabilitat. Hem de ser mereixedors de la confiança que la societat ha dipositat en nosaltres.

 

Per això, intentem sempre seguir la nostra missió: Ser cada cop més a prop de les persones vulnerables en els àmbits nacional i internacional, a través d'accions integrades, realitzades essencialment per voluntariat i amb una àmplia participació social i presència territorial. I mirem de ser fidels cada dia als nostres set principis: Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Voluntariat, Unitat i Universalitat. Aquests són valors que guien l'acció de la Creu Roja arreu del món, també naturalment a Catalunya, on la institució humanitària compta amb una llarga història. Va néixer el 1872, inicialment a Barcelona, Mataró i Lleida.

 

Des d'aleshores, la Creu Roja a Catalunya ha fet créixer abastament el seu equip humà, la seva presència al territori, la seva activitat. A Catalunya, el nostre equip de voluntariat ja aplega més de 18.000 persones, que permeten donar un caire humà i més proper a la nostra atenció, un suport que ha seguit creixent malgrat la crisi econòmica i que ha augmentat en més de 2.000 persones des de 2009.

 

Juntament amb el voluntariat, comptem amb un equip tècnic format per més de 1.000 persones a Catalunya, cabdal per coordinar, gestionar i vehicular la tasca del voluntariat.

I també són fonamentals per a nosaltres les aportacions de les persones i empreses sòcies, per poder finançar i fer viable la nostra acció humanitària. Des de l'any 2007, el nombre de socis s'ha incrementat en prop de 50.000, a raó de més 5.000 anuals, i actualment ja són prop de 220.000. Les seves quotes, una de les fonts de finançament més importants de la Creu Roja a Catalunya que garanteixen la independència d'actuació, representen ja més de 20 milions d'euros anuals. Som la primera organització de Catalunya en nombre d'associats, cosa que ens fan estar enormement agraïts amb la societat catalana. Si alguna cosa positiva té la crisi és justament que ha enfortit la solidaritat de la ciutadania.

 

Algunes empreses opten per donar suport a la Creu Roja amb una quota regular, com a sòcies, mentre que d'altres ho fan sota d'altres fórmules de col•laboració. No només parlem de donacions en efectiu i en espècie, sinó també de voluntariat corporatiu, de prestació de serveis, de cessió d'espais, de col•laboració en la difusió de missatges de sensibilització o d'assessorament...

 

Fomentar les aliances amb les empreses i la Responsabilitat Social Empresarial és fonamental per a la Creu Roja. I som conscients que cada vegada més el teixit empresarial i comercial s'està esforçant per implementar mesures de Responsabilitat Social que aportin un valor afegit a la seva activitat. En l'Aliança Humanitària per a l'Alimentació Infantil, la campanya amb què volem aglutinar el màxim de suport social per garantir l'alimentació saludable dels infants en risc d'exclusió, hem comptat fins ara amb el suport de 276 empreses, entitats i administracions durant els dos últims anys. Gràcies a això i al suport de la ciutadania, hem pogut recaptar ja més d'1 milió d'euros amb aquesta finalitat. Des d'aquí, moltes gràcies!

 

L'any passat, 36 empreses més també van fer donacions de productes bàsics a la nostra Plataforma Humanitària, l'espai des d'on la Creu Roja centralitza les donacions i vehicula la seva distribució arreu del territori català. Des d'aquest espai, vam distribuir durant el 2015 prop de 245.000 Kg de productes alimentaris, higiènics, roba... a persones en situació de vulnerabilitat de tot Catalunya.

 

Als programes d'ocupació, també ens donen suport de prop de 2.000 empreses, que faciliten la inserció laboral dels seus participants, o bé contribueixen a la seva formació i orientació laborals, cedeixen espais i recursos a la Creu Roja... Gràcies a aquest suport, hem aconseguit un repte gens fàcil d'aconseguir durant el 2015: una taxa d'inserció laboral del 40% de les persones que participen en aquests programes, que han estat més de 9.000 durant el darrer any.

 

Gràcies al suport de les empreses, dels socis... i de la resta dels nostres finançadors (administracions públiques, aportacions puntuals de particulars, etc), gestionem un pressupost anual de prop de 60 milions d'euros a Catalunya. I tot això, reverteix en favor de persones en situació de vulnerabilitat d'arreu del territori, a través de la nostra xarxa d'assemblees locals i comarcals.

Atenem les persones en risc d'exclusió social des de la proximitat, amb 209 punts de presència, des d'on arribem a 855 localitats catalanes, el 90% del total del territori.

 

La nostra activitat, no només s'ha ampliat, sinó que s'ha diversificat encara més. Cal tenir present que, quan va néixer la Creu Roja a finals del segle XIX, nombrosos conflictes bèl•lics van obligar la institució humanitària a actuar per socórrer ferits de Guerra. De fet, vam néixer amb aquesta funció. El nostre fundador, el suís Henry Dunant, va decidir crear societats de socors per atendre ferits de guerra durant la Batalla de Solferino al nord d'Itàlia el dia de Sant Joan de 1859, precisament d'aquí a 3 dies farà 157 anys). Aquestes societats de socors atenien les persones ferides, fos quin fos el bàndol de què formessin part, actuant sota els principis d'independència i de neutralitat que ha perdurat fins els nostres dies.

 

D'aleshores ençà, hem seguit actuant sota els mateixos principis i valors, però fent evolucionar la nostra activitat en funció de les necessitats existents en cada moment. Històricament, com a auxiliars dels poders públics en qüestions humanitàries, hem impulsat i innovat iniciatives socials, com ara la creació d'hospitals, serveis de transport sanitari, escoles d'infermeria, la teleassistència domiciliària.... Però, d'un temps ençà, a mesura que aquestes necessitats quedaven garantides com a drets socials dins de l'estat del benestar, nosaltres hem seguit abocant esforços en la direcció de la innovació social. Durant els darrers anys, davant de l'augment de les necessitats socials, la nostra prioritat ha estat ajudar els col•lectius en situació vulnerable. Intentem ser en cada moment punta de llança, cobrint les necessitats emergents, les bretxes socials, a les quals no s'està donant resposta de manera adequada.

 

Actualment, a Catalunya, comptem amb projectes socials per a infants, joves, gent gran, dones amb dificultats..., programes de cooperació internacional, de sensibilització en drets humans, de socors i emergències, de salut, projectes d'ocupació i inserció laboral, etc. Som una organització en constant evolució, que treballa per adaptar-se a les necessitats canviants i emergents de la societat. Justament, per això, anem renovant periòdicament els nostres Plans d'Acció a tot l'Estat, on definim les nostres prioritats, a partir de l'estratègia definida pel Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

 

Precisament, el Moviment Internacional de la Creu Roja va definir per a la dècada 2010-2020 la denominada Estratègia 2020, sota el lema "Salvar vides, canviar mentalitats". Amb aquesta crisi migratòria, es veu clarament la necessitat de salvar vides a les rutes migratòries i de canviar mentalitats per facilitar la seva integració en les societats d'acollida.

 

En el nostre ADN, seguim sent una institució d'emergències, preparada per respondre ràpidament a qualsevol situació on es requereixi la nostra presència: incendis, nevades, inundacions, emergències internacionals com la guerra de Síria, el terratrèmol de l'Equador o de caire més local, com l'accident d'autocar de Freginals a Tarragona o l'accident aeri de Germanwings de fa un any, que havia sortit des de Barcelona en direcció a Düsseldorf.

 

Com a part d'un moviment internacional, també seguim compromesos amb la cooperació internacional i comptem amb projectes de cooperació al desenvolupament a l'Equador, Bolívia, Nicaragua, Moçambic, Filipines i Ruanda. També donem resposta a emergències internacionals amb enviaments d'ajuda humanitària des del nostre Magatzem d'emergències internacionals a Catalunya.

 

Des de l'esclat de la crisi de la població refugiada, des de casa nostra hem fet dos enviaments d'ajuda humanitària: un a Sèrbia per atendre les persones durant la seva ruta migratòria i un altre directament cap a Síria, alhora que estem en fase de desplegament del dispositiu d'acollida i integració a casa nostra. El Moviment Internacional de la Creu Roja actua a les "4 corones" per atendre la població refugiada: els països en conflicte, com ara Síria, els països limítrofs, com ara el Líban, els països de trànsit com els de la ruta dels Balcans o els països receptors, és a dir societats d'acollida com la nostra. Pel que fa a la nostra acció humanitària en països en conflicte, vull subratllar que cal garantir la protecció del personal humanitari en aquestes zones. Ho ha dit en reiterades ocasions el Comitè Internacional de la Creu Roja, però no podem deixar de repetir-ho, tenint en compte les 55 morts que s'han produït de personal i de voluntariat de la Mitja Lluna Roja Àrab Síria i Palestina durant els 5 anys del conflicte de Síria, o el bombardeig inadmissible d'hospitals d'altres organitzacions humanitàries que actuen sobre la zona.

 

Una altra de les nostres prioritats és evidentment l'atenció de persones en situació vulnerable a casa nostra. En total, en tots els nostres àmbits d'intervenció, vam realitzar durant el 2015 més de 814.000 intervencions amb persones, de les quals 229.000 corresponen a projectes de lluita contra la pobresa i acció humanitària. La infància i, concretament les seves necessitats més bàsiques d'alimentació, són les nostres principals prioritats.

 

I evidentment un altra eix prioritari per a nosaltres és fomentar el compromís social amb la Creu Roja, la corresponsabilitat i el treball en xarxa. És evident que, sumant esforços amb d'altres agents socials, podem fer més que sols, en favor dels que més ho necessiten. Per no fer-ho sols, la Creu Roja també manté 789 acords i convenis amb administracions i entitats privades d'arreu de Catalunya.

 

També formem part de diverses plataformes d'entitats socials, com la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació Catalana del Voluntariat Social o la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya, la patronal que aglutina 1.200 organitzacions no lucratives que ofereixen serveis d'atenció a les persones, a la qual també hi estem vinculats.

Estem estretament vinculats al Tercer Sector Social. La Creu Roja és entitat fundadora de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que a dia d'avui agrupa 35 federacions i grans organitzacions socials, que aglutinen més de 3.000 entitats. Tota una mostra de la fortalesa del teixit social del nostre país, que vull recordar atén més d'1 milió i mig de persones cada any i que representa l'1,42% del PIB català.

 

A la Creu Roja, també estem convençuts que ens cal col•laborar amb vosaltres, amb el teixit comercial i empresarial. Aquestes aliances són també el que demanda la nostra societat, de la qual sou un actiu ben important. Una suma d'esforços que ens ajudarà, sens dubte, a construir una societat més justa entre tots plegats. Naturalment, som conscients que la vostra confiança ens l'hem de guanyar dia a dia. Per això, seguim aprofundint en el bon govern de l'organització: assegurant un model d'actuació institucional basat en la integritat, austeritat, transparència i responsabilitat. Voldria afegir que, per a nosaltres, també és fonamental diversificar les nostres fonts de finançament i comptar amb prou independència i autonomia econòmica per decidir on destinar els recursos segons les prioritats socials que detectem en cada moment. Entre les nostres fonts d'ingressos, estan les aportacions de l'administració pública, de les empreses, les quotes dels socis, la recaptació per sortejos solidaris, etc.

 

També vull remarcar que seguim avançant en el principi d'eficàcia i eficiència: agilitzant i simplificant processos per aconseguir una organització més àgil, forta i sostenible. D'aquesta manera, tingueu el convenciment que seguim treballant per ser mereixedors de la vostra confiança. Per tot això i ja per concloure, volem demanar-nos que seguiu confiant en la nostra Creu Roja, col•laborant en aquells projectes socials, humanitaris.. amb què podem ajudar els que més ho necessiten.

 

En aquests moments, una de les nostres principals preocupacions és l'alimentació infantil. Desenvolupem projectes per garantir moltes altres necessitats dels infants (de lleure, educatives...), però és en l'alimentació, la seva necessitat més bàsica i fonamental, on volem abocar més esforços. Només cal recordar que més de 100.000 llars a Catalunya no tenen cap mena d'ingrés i prop d'un terç dels infants catalans viuen en risc de pobresa. Per això, us animo a que col•laboreu en la campanya "Donem-li la volta per omplir el plat", de l'Aliança Humanitària per a l'Alimentació Infantil, dirigida especialment a aquelles famílies amb fills i filles en situació de pobresa severa.

 

A més, fins el 10 de juliol, estem promovent la iniciativa Entaula't, animant la ciutadania, la societat civil... a organitzar àpats solidaris en favor dels nostres projectes d'alimentació infantil. Volem convertir així un fet quotidià, com un àpat, en un gest solidari. Així que, si us ve de gust, us animo a col•laborar en aquesta iniciativa o en d'altre activitats relacionades amb els nostres projectes d'alimentació infantil.

Escrit per Antoni Aguilera

Com donar de baixa un compte a les xarxes socials en cas de defunció?

Davant de les situacions d'emergència, amb les quals la Creu Roja compta amb una llarga experiència, també van sorgint necessitats emergents i una d'elles té a veure amb el procés per cancel·lar els comptes en xarxes socials en cas de defunció, dubte expressat per molts dels familiars i amics de les víctimes mortals.

 

Des de fa molts anys, la institució humanitària aporta ajuda de primera necessitat, suport psicosocial, atenció sanitària a les persones afectades per situacions d'emergència i els seus familiars, a més d'informar permanentment a la ciutadania de la situació i de les seves accions per fer-hi front a través de diferents canals (mitjans, xarxes socials...).

  

Com a organització d'emergències, també volem contribuir a respondre a les necessitats emergents davant de situacions d'emergència o catàstrofe i facilitar informació sobre com donar de baixa perfils en xarxes socials en cas de defunció als familiars o amics de les víctimes. Mitjançant aquest protocol, us descrivim els passos a seguir per donar de baixa els perfils personals de Facebook, Twitter, Instagram, Linkedin i Google, en cas de defunció.

 

Twitter

D'una banda, Twitter ofereix tres vies diferents de contacte. D'una banda, es pot realitzar la gestió a partir d'un link específic, només disponible en anglès. A partir d'aquí, la plataforma us guiarà a través d'una sèrie d'instruccions. A més a més, permet gestionar un contingut concret. D'altra banda, ofereix realitzar la gestió a través d'un correu electrònic a través de l'adreça Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la , o bé mitjançant correu ordinari o fax. Cal destacar que, en cap cas, oferiran accés al compte del difunt o de la seva informació privada (com per exemple els missatges directes).

 

A)   Accés a través del link


Pas 1: Accedir al link específic de Twitter: https://support.twitter.com/forms/privacy (només disponible en anglès)

Pas 2: Enviar la sol·licitud

Pas 3: Un cop feta la sol·licitud, Twitter enviarà instruccions per correu electrònic, on es demana més informació, com per exemple, informació sobre el difunt, una còpia del seu DNI o una còpia del seu certificat de defunció.

 

Al mateix temps, Twitter ofereix la possibilitat de gestionar un contingut concret que es considera no desitjable (una foto, un post, etc.) a través del mateix link.

 

B)   A través de correu electrònic

Podeu contactar amb Twitter directament a través del correu electrònic: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la . En aquest cas, cal enviar:

  • - El nom complet del sol·licitant, informació de contacte (incloent adreça d'email) i el tipus de relació amb el difunt.
  • - El nom d'usuari de Twitter o el link al perfil del compte de l'usuari en qüestió.
  • - Un link a la pàgina on aparegui la informació de la defunció o l'article de premsa que indiqui la seva defunció. També podria valer una còpia del certificat de defunció, però hauria d'estar traduïda a l'anglès mitjançant un servei jurat.

 

C)   A través de correu ordinari o fax

Enviar la informació detallada anteriorment via fax o correu ordinari a l'adreça:

Twitter Inc.
c/o: Trust & Safety·795 Folsom Street
Suite 600·Sant Francisco
CA 94107·EUA.
Fax: 415-222-9958

 

Facebook

La gestió de perfils de la xarxa social Facebook en cas de defunció es pot realitzar de dues maneres diferents: ofereix esborrar el compte o bé convertir-lo, durant un període determinat, en un compte commemoratiu. Igual que en el cas de Twitter, la persona sol·licitant d'aquesta gestió no podrà accedir a la informació privada de la persona difunta.

 

A)   Esborrar el compte.


Pas 1: Accedir al link específic del Facebook: https://www.facebook.com/help/contact/228813257197480

Pas 2: Enviar la sol·licitud

Pas 3: Un cop feta la sol·licitud, Facebook enviarà les instruccions a seguir per correu electrònic

 

B)   Convertir el compte d'un usuari en commemorativa.

Cal demanar-ho a través d'aquest link: https://www.facebook.com/help/contact/651319028315841

La política de Facebook és mantenir les pàgines del perfil de les persones difuntes de forma especial i commemorativa durant un període de temps determinat, eliminant informació sensible. A la vegada, ofereix també als familiars la sol·licitud per tancar completament el compte d'aquesta persona, després del període commemoratiu.

 

Altres Xarxes

Altres xarxes socials com Linkedin o Google+ permeten també realitzar la gestió a través de les instruccions, a les quals es pot accedir a través d'un enllaç. En el cas d'Instagram, es pot realitzar la gestió a través de correu electrònic.

 

Linkedin: https://ayuda.linkedin.com/app/answers/detail/a_id/2842

Instagram: Només a través del correu Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Google + : https://support.google.com/accounts/contact/deceased?hl=es&rd=1

 

 

 

Per a qualsevol dubte, aclariment, ajuda o gestió de qualsevol altra xarxa, el Departament de Comunicació i Imatge de la Creu Roja a Catalunya ofereix assessorament a través del correu electrònic Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la i el telèfon 93.300.65.65 (Ext. 30616) o el mòbil 600.45.91.62.

Escrit per kenan

L’opinió de la Creu Roja sobre l’acord entre la UE i Turquia

Des de nombroses Societats Nacionals de la Creu Roja, volem expressar la nostra profunda preocupació per l'emergent impacte humanitari de l'acord signat recentment entre la UE i Turquia per frenar el flux d'immigrants a Europa. Temem que la seva aplicació no soscavi només els drets internacionals i europeus dels refugiats, sinó també els drets humans. Volem emfatitzar que tot esforç realitzat per la Unió Europea i els seus Estats membres per fer front a aquesta crisi humanitària ha de complir plenament amb les obligacions internacionals. Això implica l'obligació de respectar el dret de tots els sol·licitants d'asil a poder fer-ho i accedir a procediments justs i eficaços per a la determinació de l'estatut de refugiat. També s'ha de garantir la protecció contra la devolució, incloent la "devolució en cadena", en qualsevol circumstància.

 

Les negociacions polítiques sobre les xifres, acords financers i intents de tancar fronteres, oculten la dificultat i l'angoixa de milers de persones vulnerables - homes, dones, pares, mares i nens - que cada dia arrisquen la seva vida per aconseguir la seguretat a Europa. Les nostres Societats Nacionals de la Creu Roja opinen que l'acord entre la UE i Turquia reflecteix una falta d'empatia i humanitat, ignorant la veritable desesperació que ha portat tanta gent a embarcar en aquests viatges tan perillosos. Basats en la nostra experiència podem dir que les polítiques de dissuasió i el tancament de fronteres tenen poc impacte quant a la reducció de la vulnerabilitat de persones desesperades. Al contrari, el tancament de fronteres de forma indiscriminada, i la criminalització de les migracions irregulars, tendeixen a exposar als més vulnerables, incloent dones i nens, a majors riscos, com ara la separació familiar, l'abús sexual, la tracta de persones, la violència i la mort. Com hem vist moltes altres vegades, quan una frontera es tanca, noves rutes s'obren ràpidament.

 

Tots aquests factors, entre d'altres, han creat una situació catastròfica d'emergència humanitària a Grècia. Es tracta d'una crisi europea que requereix accions concretes i autèntiques de solidaritat entre els estats. No es pot esperar que Grècia o Turquia es facin càrrec elles soles de tots els immigrants que arriben als seus territoris. Malgrat els esforços de la UE per detenir el flux d'immigrants a la República Hel·lènica, uns 1.000 migrants vulnerables segueixen arribant a les illes gregues cada dia. Segons l'ACNUR, el 28 de març del 2016 s'havien registrat ja 164.338 arribades per mar. S'estima que prop de 45.000 persones segueixen atrapades a Grècia en condicions deplorables.

 

Com presencia diàriament el personal de la Creu Roja Hel·lènica i de les Societats Nacionals de la Creu Roja desplegat per abordar la situació humanitària en aquest país, la gent està dormint en tendes de campanya, sofrint temperatures sota zero, amb un accés precari o gairebé inexistent a la sanitat, l'alimentació, els articles de primera necessitat i l'educació. Després de la signatura de l'acord entre la UE i Turquia, milers de persones van ser transportades de les illes gregues al continent, la qual cosa ha provocat confusió i pànic. És probable que aquest desplaçament exacerbi les ja inestables condicions humanitàries que afronten els migrants en el continent.

Garantir la seguretat i els estàndards de vida dignes als migrants a Grècia i Turquia requereix esforços massius i concertats de tots els Estats membres de la Unió Europea. La contenció del flux de persones com a única mesura no resoldrà aquesta crisi humanitària – crearà una altra. Hem de recordar que es tracta de les repercussions més àmplies de conflictes no resolts i de pobresa extrema, que requereixen solucions polítiques.

 

Si bé les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja continuaran proporcionant assistència i protecció als migrants vulnerables al llarg del seu recorregut migratori, els Estats membres de la UE han de prendre conjuntament la responsabilitat de trobar solucions sostenibles i humanes.

Donem la benvinguda als compromisos fets pels Estats membres de la UE a augmentar esforços de reassentament i reubicació de migrants. Donada la magnitud de la situació actual, els compromisos han de ser més abundants i s'han d'aplicar urgentment, en combinació amb altres plans d'acció que garanteixin l'accés dels migrants a la protecció, tals com la reagrupació familiar i l'emissió de visats humanitaris. Segons la nostra experiència, més del 40% dels sirians que arriben a les illes gregues tenen com a objectiu reunir-se amb familiars que ja estan en d'altres països de la Unió Europea. Les mesures adoptades no poden, en cap cas i sota cap circumstància, anar en detriment dels refugiats provinents d'altres països com Afganistan, l'Iraq i Eritrea, que també estan embarcant en travessies marítimes perilloses a la recerca de protecció internacional.

 

Les Societats Nacionals de la Creu Roja som conscients de les dificultats que aquesta crisi humanitària planteja als governs de la UE, això no obstant, creiem que els Estats membres de la UE i les Societats Nacionals de la Creu Roja haurien d'afrontar aquest desafiament junts. Esperem més dels nostres governs i estem disposats a donar-los tot el nostre suport. Per tant, urgim a la UE a:

 

- Mantenir l'accés per tots els migrants, independentment de la seva nacionalitat o estatut, a l'assistència humanitària i a la protecció al llarg de la seva ruta migratòria, incloent a les fronteres i en els "hot espots".

-  Assegurar que les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja tinguin accés efectiu a tots els migrants, independentment de la seva situació legal, per poder prestar assistència i protecció, sense ser penalitzats.

- Assegurar que tots els sol·licitants d'asil tinguin el dret efectiu de fer una petició de refugi i rebre protecció de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre l'Estatut dels Refugiats i la legislació vigent en la UE. Tots els sol·licitants d'asil han de tenir accés a l'assistència jurídica i el dret a una avaluació individualitzada de la seva candidatura.

- Crear més vies d'accés segur i legal a Europa, en particular mitjançant el reassentament dels migrants, el procés de la reunificació familiar i l'expedició de visats humanitaris. La guerra i els desastres sovint separen a les famílies, que es veuen obligades a deixar enrere a nens i ancians. Segons el dret internacional i europeu, els Estats membres de la UE tenen l'obligació de facilitar la reunió de les famílies.

- Muntar operacions dedicades de cerca i rescat en tota la conca mediterrània i garantir assistència als migrants en perill.

- Donar prioritat a la cooperació entre els Estats per assegurar un suport continu, segur i sense obstacles a les víctimes de conflictes o violència. S'han de trobar solucions duradores per resoldre aquest tipus de conflictes, en cas contrari la gent haurà d'abandonar les seves llars per garantir la seva seguretat i la de la seva família.

 

Aquesta opinió ha estat recolzada per les següents Societats Nacionals de la Creu Roja:

 

-          Werner Kerschbaum, Secretari General, Creu Roja Austríaca

-          Pierre Hublet, Secretari General, Creu Roja Belga (Comunitat Francòfona)

-          Michael Adamson, Director de la Creu Roja Britànica

-          Takis Neophytou, Director General, Creu Roja de Xipre

-          Anders Ladekarl, Secretari General, Creu Roja Danesa

-          Riina Kabi, Secretaria General, Creu Roja Estònia

-          Javier Senent, President, Cruz Roja Española

-          Kristiina Kumpula, Secretaria General, Creu Roja Finlandesa

-          Profesor Jean-Jacques Eledjam, President, Creu Roja Francesa

-          Liam O'Dwyer, Secretari General, Creu Roja Irlandesa

-          Francesco Rocca, President, Creu Roja Italiana

-          Uldis Likops, Secretari General, Creu Roja de Letònia

-          Gintarė Guzevičiūtė, Secretaria General Interí, Creu Roja de Lituània

-          Gijs de Vries, Director, Creu Roja Holandesa

-          Asne Havnelid, Secretaria General, Creu Roja Noruega

-          Irena Nečemer, vicepresidenta i representant legal, Creu Roja de Eslovènia

-          Ulrika Årehed Kågström, Secretaria General, Creu Roja Sueca

-          Markus Mader, Director, Creu Roja Suïssa

-          Silviu Lefter, Director de la Creu Roja Romanesa

-          Zuzana Rosiarová Kesegová, Secretaria General, Creu Roja Eslovaca

 

Antecedents:


L'acord entre la UE i la Turquia estableix que, per cada Sirià reexpedit a Turquia de les illes gregues, un altre refugiat Sirià serà reassentat reexpedit de Turquia a la UE. L'acord també estableix que tots els nous migrants "irregulars" que deixen Turquia per viatjar a les illes gregues a partir del 20 de març 2016 seran retornats a Turquia. Els costos d'aquestes operacions de tornada rebran el suport de la UE.

Escrit per Javier Senent
Publicat a Salvar vides

Agraïda a Creu Roja pel manteniment de la memòria històrica

La Iolanda fa 13 anys que és sòcia de Creu Roja. La història de com va arribar a la institució és d'aquelles que cal conèixer. Al final de la Guerra Civil, els seus avis i la seva mare, que llavors tenia 8 anys, van haver de marxar cap a França i van anar a parar al camp de refugiats d'Angoulême. Amb l'ocupació alemanya d'aquella part del país, se'ls va dir que podien tornar a Espanya sense cap perill de rebre represàlies, però la realitat va ser que van ser deportats al camp de concentració i extermini de Mauthausen (Àustria). Allí els alemanys van separar els homes i joves de les dones i criatures. Els primers van anar a parar al camp de concentració, on l'avi de la Iolanda va morir com molts altres, i les dones i criatures van ser enviades cap a Espanya. Mai van saber res més del seu avi. Amb la publicació del llibre de la Montserrat Roig (1977), Els catalans als camps nazis, la mare de la Iolanda va descobrir com i quan havia mort el seu pare a Mauthausen.

 

Fa uns anys, la família de la Iolanda es va assabentar que el govern francès, fent-se responsable de la deportació dels refugiats en el seu territori cap als camps d'extermini nazis, concedia indemnitzacions als orfes dels deportats. Per poder-hi optar però, calia aportar algun document que acredités que, efectivament, la seva família havia passat per aquesta situació.

 

Aquest document el van aconseguir a través de Creu Roja de Lleida. Va ser a partir d'aquí que la Iolanda va conèixer més de prop la institució.

 

"De la tasca de Creu Roja només en puc dir coses positives", afirma la Iolanda."És una entitat amb prestigi i reconforta veure que hi ha molta gent fent coses útils".  Assegura que bona part dels projectes que fa la institució es poden conèixer a través dels mitjans de comunicació. D'altra banda, tot i que és conscient que moltes de les accions de Creu Roja no sempre les podem percebre directament, reconeix la tasca que desenvolupa l'entitat i per això, després de tants anys, hi continua vinculada.

Escrit per Iolanda Niubó
Publicat a Una creu roja forta

"Més de cent mil raons per formar-ne part"

Vaig entrar de voluntària a l'assemblea de Caldes d'Estrac el març de 2013, en l'àmbit de Socors i emergències.

 

Actualment, continuo col·laborant a Socors i emergències i també a Intervenció social i a l'ERIE Psicosocial (membre des de desembre de 2014).

 

A Socors i emergències, on hi tinc més experiència, he col·laborat en preventius d'àmbit local i també en dispositius de grans esdeveniments com el RallyRACC Catalunya 2013 i 2014, Circuit de Catalunya – Montmeló, Correbous de Cardona, FCB Camp Nou, curses i triatlons. El 99% de les vegades ens toca passar situacions estressants, treballar sota pressió i aixecar-nos ben d'hora, però quan fas el que t'agrada, no importa l'hora que et lleves. El més gratificant és un simple somriure d'agraïment de les persones a les quals socorres i saber que, per a ells, ha estat important la teva actuació.

 

Poder formar part d'aquests equips em permet poder aportar la meva vessant professional, la psicologia, a una institució tan diversa com és la Creu Roja. A més, també m'ha aportat poder participar de la vida associativa de l'assemblea i conèixer  persones amb diversos objectius i formació, tant companys com tècnics i coordinadors, i poder descobrir una gran varietat de visions. He après els valors del compromís, la solidaritat entre companys i companyes, confiança, respecte, igualtat, responsabilitat i dedicació, entre d'altres. Dins de la Creu Roja, ets una petita part, necessària i indispensable, d'un gran engranatge.

 

El més valuós que m'enduc són les amistats que he establert amb els companys al llarg d'aquests dos anys. Per mi, són la meva segona família.

Aquests motius, entre d'altres, van fer decidir-me per realitzar les pràctiques curriculars del grau a l'Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja, un espai d'anàlisi on s'elaboren dos estudis anuals als col·lectius que la Creu Roja atén. És una eina que permet internament la millora continuada dels projectes, la identificació de noves necessitats i la creació de nous projectes per adaptar així l'actuació humanitària de l'entitat a la variable realitat social.

 

Més de cent mil raons per formar-ne part.

 

Fes-te'n voluntari o voluntària fent clic aquí.

Escrit per Elena Torrentó
Publicat a Salvar vides

30
gen 2015

“Recibo mucho más de lo que doy”

Soy una persona muy activa, extrovertida y necesito estar en contacto con la gente, pero, como la mayoría, siempre decía: "cuando me jubile buscaré algo para entretenerme".  Pero fue antes de lo esperado, ya que, el año 2009, pasaron muchas cosas en mi vida, una  detrás de otra: un despido un cáncer se cruzo en mi camino... Pero, como yo siempre digo, "no hay mal que por bien no venga".

 

Así que, una vez superado el trago y ya más recuperada, decido reiniciar mi vida laboral. Me apunto a un centro donde, como ahora en la mayoría de sitios, te hacen un curso sobre cómo mostrarte en una empresa y todas esas cosas. Pues bien, me lo pase bomba, aparte de lo que aprendí. No tuve suerte para  encontrar empleo, pero fue ahí donde conocí a Montse, gran persona, pero más grande aún porque es voluntaria de la Cruz Roja. Por aquellos entonces, Montse me invitó a una paella que hacían en la asamblea, para que viera el ambiente, y me presentó a Laura, técnica de voluntariado.

 

Fue ahí donde me empezó a entrar el gusanillo, yo quería hacer algo para ayudar a las personas, pero no me ubicaba en ningún lugar, así que comencé por social, actividades en la calle, con juventud... hasta que hice mi primer acompañamiento puntual con una persona mayor. Me gustó y, después de varios acompañamientos esporádicos, me asignaron uno semanal fijo, en el cual he estado durante dos años con una persona genial, estupenda..., con sus más y sus menos como todo ser humano, pero hemos congeniado muy bien.

 

Pero, después de haber vivido anécdotas y experiencias con mi "yayi", pienso que debo dejar paso a nuevos voluntarios, y que vivan y disfruten de esta experiencia. Algunos voluntarios me dicen: "es que yo no sé si  aguantaré porque no soporto ni a mi........... Yo siempre les digo que no es lo mismo, que no tiene nada que ver una persona que no es cercana con un familiar, que lo prueben y, que si no les gusta, pues cambian de ámbito.

 

Así que ahora me dedico a ubicar voluntarios en los acompañamientos que nos solicitan, para que, más o menos la distancia no sea excesiva, que el voluntario pueda y quiera si es necesario llevar sillas de rueda... Vamos, lo que se dice distribuir y organizar, con la supervisión por supuesto del técnico. Yo simplemente soy voluntaria, que he encontrado un lugar, un espacio donde doy algo de mí, donde recibo mucho más de lo que doy por parte de los compañeros técnicos y usuarios, donde paso grandes momentos y, a la vez, aprendo constantemente de lo que observo y me enseñan dentro y fuera de la asamblea. La vida es una escuela de aprendizaje constante y, como comprenderéis, después de todo, que mejor que seguir viviendo para y por los demás, me siento llena de orgullo y satisfacción.

Así que animo, a todos aquellos que tengan dudas, a que lo prueben ¡Seguro que les encanta! Y así una cosa trae la otra: un curso lleva a otro curso, te haces socio... Cada vez te vas enganchando más, pero no te das cuenta  ni de las horas que pasan.

 

Gracias por haberos conocido, por estar ahí en el momento oportuno, me siento dichosa de la gran familia que somos en Cruz Roja.

Etiquetat sota
Escrit per Núria Miró
Publicat a Inclusió social

21
mai 2014

La acción humanitaria sobre el terreno: visiones y retos

Señoras y señores representantes, amigas y amigos de la Cruz Roja:

 

Tengo el honor de representar ante ustedes a una Institución, el Comité Internacional de la Cruz Roja, que el año pasado celebró su 150º aniversario, fruto de la inspiración de un joven hombre de negocios suizo, Henry Dunant, ante los horrores de que fue testigo tras la batalla de Solferino, en el norte de Italia, en 1859.

 

Consternado por la carnicería de soldados muertos o moribundos, Dunant constató la necesidad de organizar la asistencia humanitaria a través de voluntarios cualificados y servicios médicos que atendieran a los soldados heridos de ambos bandos, para lo cual, comprendió que era necesaria la cooperación internacional. Ello condujo a la creación del Comité Internacional de la Cruz Roja en 1863, seguido de las primeras Sociedades Nacionales, entre ellas la Cruz Roja Española, y de la adopción en 1864 del primer Convenio de Ginebra.

 

La Cruz Roja nació en la misma época que la fotografía (...). Al igual que esta última, el CICR ha tenido que adaptarse a una sociedad en constante evolución humana y tecnológica, reflejar las nuevas realidades e integrarlas ateniéndose, incluso aferrándose, a sus principios de base (sus Principios Fundamentales) y a su convicción de que una aportación exterior, por pequeña que sea, puede tener una gran trascendencia.

 

Existe una estrecha relación entre el CICR y la fotografía, ambos testigos de su época o, más bien, de sus épocas, y, por lo tanto, a menudo espectadores privilegiados de los capítulos más oscuros de la historia reciente de la humanidad. Mucho más gráfica que el dibujo o la pintura, la fotografía se convirtió rápidamente en una herramienta que permitió al CICR documentar el sufrimiento y la situación de las personas afectadas por los conflictos. Una de las primeras fotografías que ilustran la labor del CICR data de la Guerra de los Balcanes (1912-1913) y muestra al doctor De Marval atendiendo a los heridos a bordo de un buque de guerra serbio.

 

A lo largo de los años y, especialmente en la actualidad, los fotógrafos profesionales han trabajado y contribuido a afianzar la labor humanitaria del CICR mediante las fotografías que toman en los contextos en que el CICR se dedica a ayudar activamente a las personas afectadas directamente por la violencia. Estas fotografías sirven de soporte a la comunicación pública de la institución y enriquecen su memoria viva: sus archivos.

 

Fue así como Jean Mohr empezó a colaborar con el CICR con reportajes fotográficos en Yemen en 1963, durante la Guerra de los Seis Días en 1967, en 1971 en la India, en 1982 en Líbano, y en Israel y los territorios palestinos ocupados en 2002. Nacido en 1925, Jean Mohr fue, además, delegado del CICR entre febrero de 1949 y abril de 1959 en Hebrón, coincidiendo con la labor de socorro llevada a cabo por el CICR en los territorios palestinos, la Palestina actual. Su obra fotográfica, de una gran sensibilidad, es un recuerdo valiosísimo para las víctimas de estos conflictos y sus seres queridos, así como para nuestra Institución y para el conjunto de la humanidad.

Como ya mencioné en el preámbulo, el CICR ha celebrado recientemente sus 150 años de acción humanitaria, una parte de los cuales ha sido plasmada por Jean Mohr. Sin embargo, la prestación de una ayuda humanitaria internacional organizada ha sufrido cambios significativos desde su concepción a finales del siglo XIX.

 

Solo en la última década, el volumen de la asistencia humanitaria ha crecido exponencialmente. Aun a riesgo de parecer pesimistas, creemos que la necesidad de ayuda humanitaria seguirá aumentando significativamente, incluso en los supuestos más optimistas. Por una parte, los conflictos armados y otras situaciones de violencia, la incidencia y el riesgo crecientes de catástrofes relacionadas con fenómenos climáticos extremos, el aumento de las desigualdades a la hora de acceder a los alimentos y el agua, y la inestabilidad política y económica multiplicarán las necesidades, lo que hará aumentar la demanda de ayuda humanitaria. Por otra parte, los recursos económicos son escasos por naturaleza y la competencia por obtener fondos es cada vez más reñida.

 

Asimismo, el número y la diversidad de organizaciones involucradas es cada vez mayor. Las potencias emergentes han venido adquiriendo un mayor protagonismo como donantes y actores humanitarios que también desean influir en las cuestiones humanitarias de ámbito mundial. Muchos desean demostrar que son dirigentes regionales y mundiales responsables y aspiran, como es natural, a tener un mayor poder de decisión a la hora de formular las políticas y prácticas humanitarias. Algunos se rigen por modelos distintos de los tradicionales, que tienden a percibir como occidentales. Sus intereses económicos y de seguridad suelen diferir de los de las potencias tradicionales, lo que puede influir en su modo de abordar los problemas humanitarios.

 

Los actores internacionales tradicionales, entre ellos los organismos de las Naciones Unidas y otras organizaciones internacionales, en su mayoría ONG occidentales, ya no pueden hacer valer su experiencia exclusiva ni reclamar una licencia ilimitada para intervenir. Asimismo, nuevos actores, en particular el sector privado, nuevas ONG y organizaciones religiosas benéficas están transformando el sector humanitario. Aunque esto ha abierto la puerta a nuevas asociaciones, especialmente en el plano local, su modus operandi suele ser diferente de los métodos tradicionales y no siempre se apoya en los mismos principios.

 

Por lo que respecta al Movimiento Internacional de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja, la fundación del CICR y, posteriormente, de las Sociedades Nacionales de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja trajo consigo el desarrollo de una labor humanitaria concertada y coordinada en favor de las víctimas de la guerra basada en el derecho internacional humanitario. Lo que había empezado como una obra benéfica para prestar socorro en momentos de urgencia se fue transformando con el tiempo en una gama de actividades profesionales mucho más compleja. Actualmente, dichas actividades se dirigen a fortalecer la capacidad de resistencia y recuperación de las comunidades y a mejorar su capacidad de hacer frente a emergencias complejas y recurrentes. Las intervenciones humanitarias también se han integrado en programas más amplios que abordan no solo las consecuencias, sino las causas subyacentes a la vulnerabilidad de las personas afectadas por las crisis.

 

Uno de los ejes fundamentales del cometido del CICR de proteger y ayudar a las personas vulnerables, que se ha mantenido intacto en más de 150 años pese a los cambios registrados en su entorno, ha sido el carácter neutral, imparcial e independiente de su labor humanitaria (principalmente en los conflictos armados y otras situaciones de violencia, de conformidad con el mandato encomendado a la Institución en virtud del derecho internacional humanitario y de los Estatutos del Movimiento). Demostrar en la práctica la importancia de un planteamiento contextualizado y basado en principios no solo requiere una actuación directa en el terreno, sino también influir en los demás para que actúen, lo cual en la práctica nos exige trabajar en los ámbitos operacional, jurídico y diplomático para granjearnos la aceptación y el respeto más amplios posibles y obtener así un mayor acceso humanitario a las personas necesitadas.

 

¿Qué supone esto en la práctica para una organización humanitaria como el CICR? ¿Cuáles son los principales problemas y limitaciones que debemos afrontar en el ejercicio de nuestra misión en un entorno tan complejo como el actual, en el que el ya de por sí deplorable coste humano de la violencia se ve agravado por las catástrofes naturales y las crisis socioeconómicas?

 

No es de extrañar que una de las prioridades actuales del CICR, que también constituye su operación de mayor envergadura en términos presupuestarios, sea su intervención ante la crisis de Siria. Tras más de tres años de enfrentamientos, las consecuencias humanitarias del conflicto armado en la población, no solo de Siria, sino allende sus fronteras, han sido catastróficas. Aunque el CICR cuenta con más de 200 colaboradores en Siria, que trabajan codo con codo con nuestro asociado principal, la Media Luna Roja Árabe Siria, para distribuir alimentos y otros artículos de primera necesidad, restablecer el suministro de agua potable y restablecer el contacto entre las personas separadas por el conflicto, todavía queda mucho por hacer para ayudar a las personas que están sufriendo y atender sus ingentes necesidades.

 

Evidentemente, sin una solución política al conflicto, difícilmente se pondrá fin al sufrimiento. Mientras tanto, la función que corresponde a organizaciones humanitarias como el CICR es ayudar a aliviar las consecuencias del conflicto armado sin cuestionar sus causas. Sin embargo, dicha función está planteando grandes dificultades en un contexto como el de Siria, cuya complejidad se ha convertido en un emblema de los numerosos retos a los que se enfrenta la acción humanitaria en la actualidad en todo el mundo.

 

Entre estos retos, cabe destacar la politización de la ayuda; el aumento de la brecha entre las necesidades humanitarias y la capacidad de satisfacerlas de manera eficaz, así como de la brecha entre las promesas y las actuaciones concretas puestas en marcha en el terreno. Por otro lado, los numerosos actores humanitarios están cada vez más alejados de las personas a las que pretenden ayudar. A ello hay que añadir el gran número de grupos armados, algunos muy radicales, que no necesariamente respetan o aceptan la labor humanitaria imparcial. Lograr que todas las partes en un conflicto respeten el derecho internacional humanitario y otras normas jurídicas es una lucha constante.

 

Cuando ocurren catástrofes naturales en zonas afectadas por un conflicto armado, como sucedió con el devastador tifón Haiyan que asoló varias regiones de Filipinas a finales del año pasado, el CICR puede desplegar una intervención de urgencia, a menudo en colaboración con la Sociedad Nacional (en este caso, la Cruz Roja de Filipinas).

 

El mecanismo de despliegue rápido del CICR permitió movilizar a una gran cantidad de personal de emergencia, así como a otros expertos de las Sociedades Nacionales, entre ellos, especialistas en salud, agua y alojamiento, seguridad económica, logística y restablecimiento del contacto entre familiares, lo que ayudó a reforzar las estructuras existentes del CICR.

Cabe destacar otros entornos especialmente difíciles como Somalia y el norte de Malí, ambos claros ejemplos de las duras consecuencias humanitarias de la combinación de la crisis alimentaria con la inseguridad crónica y los enfrentamientos por un lado, y de las limitaciones al acceso humanitario por otro.

 

La propagación de la inestabilidad y las tensiones más allá de sus fronteras pone en evidencia las repercusiones regionales de ambas crisis. Asimismo, las situaciones alarmantes que se viven en la República Centroafricana y en Sudán del Sur están planteando graves dificultades para acceder a las personas atrapadas en la espiral de violencia.

 

La inseguridad constituye un serio problema en diversos contextos. Por ejemplo, en Siria, tanto el CICR como la Media Luna Roja Árabe Siria lo han vivido en primera persona. Desde el estallido del conflicto, la Media Luna Roja Árabe Siria ha perdido a 34 colaboradores y voluntarios, una cifra simplemente espantosa. Solo en los dos últimos meses perdieron la vida dos colaboradores del CICR, uno en la República Centroafricana y otro en Sudán. Asimismo, en algunas zonas de Afganistán y Pakistán las condiciones de seguridad siguen siendo muy frágiles, lo que supone una traba para el desarrollo de las operaciones humanitarias.

 

Ante estos retos, el objetivo más apremiante del CICR en todo el mundo es lograr un mayor acceso humanitario a las personas afectadas directamente por los conflictos. Ello nos exige mantener una presencia operacional pertinente y adaptable, fiel a nuestros Principios Fundamentales. Ello, a su vez, requiere un planteamiento basado en las necesidades, próximo a los beneficiarios y que cuente con la participación de todas las partes interesadas, incluidos los grupos armados no estatales. Ganarse la confianza y aceptación de las partes, principalmente mediante el diálogo bilateral y confidencial, es la clave de nuestra labor.

 

Así es como negociamos el acceso a las zonas afectadas por los conflictos en ambos lados del frente y a lugares sensibles como los centros penitenciarios, a efectos de comprobar las condiciones de detención.

 

Con este fin, un elemento esencial de la estrategia del CICR es seguir estrechando y desarrollando las asociaciones, fundamentalmente en el seno del Movimiento Internacional de la Cruz Roja y de la Media Luna Roja, la red humanitaria más grande del mundo que cuenta con el apoyo de millones de voluntarios. Esto es especialmente importante en el plano local, ya que nos permite conocer a fondo la situación en el terreno y las necesidades de las diversas comunidades. Asimismo, es necesario seguir mejorando la forma en que conectamos con otras intervenciones del sector humanitario o las complementamos, en particular, con las iniciativas dirigidas por las Naciones Unidas y los Estados con el fin de proteger y ayudar a las personas afectadas por los conflictos armados.

 

El CICR y sus asociados deben seguir colaborando para buscar fórmulas nuevas e innovadores que nos permitan hacer frente a los nuevos obstáculos que se plantean a la labor humanitaria. Ello requiere desarrollar la capacidad, flexibilidad y movilidad de nuestros colaboradores para actuar con eficacia en entornos complejos.

 

Por lo que atañe al derecho internacional humanitario, el CICR se ha marcado una serie de prioridades que está tratando de llevar a buen puerto. Por un lado, está instando a los Estados a que ratifiquen y den cumplimiento al histórico Tratado sobre el Comercio de Armas, aprobado en abril de 2013.

 

La finalidad humanitaria de este tratado es evidente, ya que aspira a reducir el sufrimiento humano y a salvar vidas prohibiendo la transferencia de armas dondequiera que puedan ser utilizadas para cometer violaciones graves del derecho internacional humanitario, entre otros delitos graves.

Por otro lado, el CICR está siguiendo de cerca los rápidos avances tecnológicos que se vienen registrando en el desarrollo de medios y métodos de guerra, en particular, el creciente uso de armas manejadas por control remoto, automatizadas y autónomas, como los aviones pilotados por control remoto, así como la conducción de las hostilidades en la guerra cibernética. La conformidad de muchos de estos avances con el derecho humanitario ha despertado serios recelos, en particular, por lo que se refiere a su capacidad de distinguir entre combatientes y civiles.

 

Otra prioridad es la iniciativa conjunta impulsada por Suiza y el CICR en la XXXI Conferencia Internacional, celebrada en 2011, para fortalecer el cumplimiento del derecho internacional humanitario. El objetivo de dicha iniciativa es analizar el rumbo a seguir en relación con ciertos aspectos de los mecanismos de control internacionales.

 

También en esa conferencia se abordó la necesidad de fortalecer el derecho internacional humanitario para proteger a las personas privadas de libertad en los conflictos armados no internacionales, especialmente por lo que atañe a sus condiciones de detención, al trato dispensado a grupos vulnerables de detenidos, al internamiento, y a los traslados.

 

Por último, con miras a seguir ampliando su alcance operacional, el CICR se ha propuesto ampliar su capacidad de ejercer la diplomacia humanitaria en favor de la población afectada por los conflictos amados y otras situaciones de violencia. Aprovechando su presencia mundial y sus contribuciones a los debates multilaterales, el CICR está trabajando para ampliar y estrechar sus relaciones con los Gobiernos, círculos académicos, organismos normativos, organizaciones de la sociedad civil y empresas privadas. El objetivo es intercambiar experiencias, reflexionar sobre ciertos dilemas de la actualidad y cooperar en el desarrollo de fórmulas innovadoras para la prestación de asistencia humanitaria.

 

Actualmente, el CICR está ultimando su estrategia institucional para el período comprendido entre 2015 y 2018, que básicamente será una "brújula" que orientará y fundamentará nuestras elecciones y decisiones en un entorno de trabajo inestable. En efecto, el entorno ha ido evolucionando a lo largo de los años y han surgido nuevas realidades a las que hemos tenido que adaptarnos; sin embargo, nuestro objetivo de fondo ha sido siempre el mismo: garantizar la pertinencia y la eficacia de la presencia operacional del CICR en los conflictos armados y otras situaciones de violencia que asolan el mundo, haciendo de las necesidades de las personas el eje fundamental de nuestra labor y fortaleciendo su capacidad de resistencia como parte de nuestro cometido.

 

Nuestro Movimiento, con el CICR a la cabeza, está dispuesto a seguir desempeñando su función y encender la llama de la esperanza en todas las situaciones que pongan a prueba la dignidad y la entereza humana.

 

Tengan la certeza de que, en todos esos lugares, por peligrosos que sean, nos encontraremos con testigos como Jean Mohr, fotógrafos profesionales, e incluso, con cada vez más frecuencia, con fotógrafos aficionados que utilizan la fotografía como vehículo para plasmar la realidad. De este modo, los destinos del Movimiento y de la fotografía seguirán estando intrínsecamente unidos.

Escrit per Alexandra Gabarró

Per a la Creu Roja, la indiferència no és una opció

"La indiferència no és una opció " és el lema de la campanya que va promoure la Creu Roja el 2013 per conscienciar la societat sobre la terrible lacra que representa la violència de gènere. Aquesta campanya reiterava el compromís de l'entitat amb les dones que són víctimes d'aquesta violència masclista, amb la promoció d'actuacions d'atenció, suport, protecció i promoció d'aquest col•lectiu.

 

"Paraules que generen igualtat" és la campanya d'aquest any 2014, campanya que té per objectiu promoure, en especial entre els més joves, l'ús d'un llenguatge inclusiu, no sexista. És una campanya centrada en el llenguatge perquè aquest construeix realitats, genera imaginaris i cal treballar perquè pugui ser una eina per promoure una societat més inclusiva i igualitària.

 

La Creu Roja té com a finalitat, recollida en l'article 5.1 dels seus Estatuts, "la promoció de la igualtat entre els homes i les dones i la no discriminació per raons de sexe". També els seus Principis Fonamentals recorden aquesta prioritat d'igualtat de tracte, prioritat que la porta a promoure campanyes de sensibilització amb el convenciment que poden contribuir a transformar progressivament els esquemes tradicionals i poden promoure un canvi positiu en les nostres pràctiques individuals i col•lectives on la violència contra les dones no tingui cabuda, on la indiferència davant d'aquesta violència, tampoc.

 

És difícil en un moment com l'actual de ja llarga i profunda crisi, de dificultat extrema per a les persones que no aconsegueixen un lloc de treball, parlar sobre gènere i sobre igualtat però és imprescindible fer-ho perquè la realitat ens demostra que estem encara molt lluny de ser una societat on les dones puguin tenir les mateixes oportunitats, on es puguin sentir segures i iguals.

 

Un estudi de l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), que s'ha presentat aquesta mateixa setmana s'ha encarregat de recordar-ho. És un estudi exhaustiu sobre violència masclista, basat en la informació recollida a partir d'entrevistes qualitatives fetes a 42.000 dones dels 28 països de la UE. Una àmplia mostra que aporta dades inacceptables sobre l'extensió, tant en l'àmbit privat com en l'àmbit públic, de la violència masclista. Aquestes dades que mostren fins a quin punt "la indiferència no és una opció".

 

Algunes dades que revela són que un total de 62 milions de dones europees - una de cada tres- d'entre 18 i 74 anys ha patit violència física o sexual. També indica que 9 milions de dones, el 5% de les europees majors de 15 anys han estat violades i que només una de cada tres dones que van patir agressions físiques per part de la seva parella va presentar denúncia.

 

El 43% de les dones ha patit alguna forma de violència psicològica per part de la seva parella actual o una parella anterior i el 33% ha tingut experiències infantils de violència física o sexual a mans d'un adult.

 

L'estudi també assenyala que el 55% de les dones majors de 15 anys ha patit alguna forma d'assetjament sexual, el que equival a 100 milions de dones, per part d'un familiar, un cap, un amic o company de feina, un client...També indica que el 97% dels agressors són homes.

 

El 58% de les persones que participen en projectes d'intervenció social de la Creu Roja són dones en dificultat social. Són dones amb moltes fortaleses, però també amb moltes dificultats per conciliar la vida personal, familiar i laboral. La corresponsabilitat en matèria de conciliació és una prioritat en aquest moment per a la Creu Roja. Per això, és important una presa de consciència sobre la necessitat que aquesta conciliació sigui abordada com una tasca comuna, no com a responsabilitat exclusiva de les dones. Això les perjudica especialment, les aboca a jornades parcials, a treballs inestables i a dificultats de promoció. L'ocupació és una eina fonamental d'inclusió social. Proporciona d'independència econòmica i assegura accés als recursos bàsic, és una important font d'autoestima i reconeixement social. És una forma de participació en la societat i, en el cas de les dones immigrants, una eina fonamental d'integració en la societat d'acollida.

 

Per a les dones víctimes de violència, és també una necessitat fonamental recuperar la seva feina, mantenir-la o accedir de nou a un lloc de treball si l'han perdut al llarg del procés viscut. Però cal garantir l'atenció i el suport de recursos específics que els hi permetin superar les situacions viscudes i aconseguir de nou una vida ordinària. En aquest sentit, preocupa que aquests recursos siguin cada cop més petits perquè poden afectar de manera molt negativa a la recuperació, però també a la detecció, prevenció, atenció i protecció de noves víctimes. És cert que tenim un marc legal en matèria de violència de gènere considerat com a model per d'altres països de la UE, però també és cert que els pressupostos per al seu desenvolupament han patit una reducció molt considerable en aquest període de crisi (més del 30%). Abans, hem fet esment d'algunes dades terribles en el conjunt de la UE però les que tenim aquí: tres dones mortes aquesta mateixa setmana potser haurien de fer reconsiderar prioritats perquè, també en l'actual context de dificultat, de crisi socioeconòmica, aquestes dones en situació d'extrema vulnerabilitat, en moltes ocasions, romanen invisibles.

 

Etiquetat sota
Escrit per Alexandra Gabarró
Publicat a Inclusió social

Nova formació T'acompanyem

Desde l'any 2012, la Creu Roja a Catalunya i el Fútbol Club Barcelona realitzen conjuntament el projecte "T'acompanyem" dissenyat i destinat als socis del club amb dificultats de mobilitat.

Gràcies a la gran tasca realitzada per part dels voluntaris de la Creu Roja, el projecte comença a tenir la seva continuïtat i en dos anys s'ha convertit en el "projecte social més important que és realitza al Camp Nou", segons el vicepresident de la entitat culé, el senyor Jordi Cardoner.

La tasca que es realitza consisteix en dues parts:

  1. Acompanyar al soci desde la seva casa fins a l'estadi (servei realitzat íntegrament per part de l'assemblea de la Creu Roja a Cornellà).
  2. Fer l'acompanyament desde l'estadi fins el seu seient i, un cop acabat el partit, el servei de tornada fins a la sortida del camp.

 

Mentrestant, els voluntaris poden gaudir de l'esdeveniment fins el minut 75, quan han de tornar al seu lloc per fer el servei de tornada, igual que han de presentar-se en el mateix lloc durant la mitja part.

La tasca de l'acompanyament en sí consisteix en arribar dues hores abans dels començament del partit i acompanyar als usuaris amb problemes de mobilitat que així ho demanen, des del recinte fins al seu seient.

 

Ara toca obrir una nova formació per incorporar més voluntaris al projecte T'acompanyem, i ho farem el dia 25 de gener de 2014, de 10h a 14h a les instal·lacions del Fútbol Club Barcelona, auditori 1899. Per aquest motiu, us convidem a tothom a participar en el projecte com una tasca addicional, desprès de complir amb les activitats de vostres assembles. Les condicions genèriques per participar en aquesta activitat són:

 

     - Ser major de 18 anys.

     - Ser voluntaris actius que participen activament en les tasques de la seva assemblea.

     - Tenir condició física per poder portar la cadira de rodes.

 

Per poder inscriure's al projecte,  cal posar-se en contacta amb els vostres referents de voluntariat i fer la preinscripció mitjançant aquest enllaç:

http://www.creuroja.org/AP/CM/4148P36/Formacio_Basica_Projecte_T_acompanyem.aspx?tmp=8

 

Un cop feta la preinscripció, s'enviarà un correu electrònic conforme s'ha realitzat correctament. En cas contrari, poseu-vos en contacte amb el responsable de la formació.

 

La data límit de preinscirpció és el 22 de gener de 2014.

 

Un cop tancada la inscripció, us enviarem el correu per confirmar si esteu seleccionats.

Per qualsevol dubte, sóc en Kenan Terzic i us donaré tota la informació que necessiteu via correu electrònic :

 

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la i al telèfon 93.489.01.55 (de 10h a 17h).

 

Ens veiem al camp, companys.

Escrit per kenan
Publicat a Inclusió social

Filipines: Una experiència inoblidable

 

Filipines, 8 de novembre de 2013. Un tifó de màxima intensitat de categoria 5, passa per Filipines deixant destrucció i caos al seu pas.

 

Uns dies després, surto cap a Filipines amb l'ERU (Unitat de Resposta en Emergències) d'Aigua i Sanejament. Som 6 delegats internacionals d'emergències.

 

Encara que la ERU forma part de la Creu Roja Espanyola, depenem operativament de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i, juntament amb la ERU de Sanejament Massiu de la Creu Roja Alemanya, érem les primeres unitats de la Federació en intervenir sobre el terreny.

 

Les imatges que se'm van presentar en arribar van ser de gran catàstrofe i devastació, molt més impactants que les que mostrava la premsa i la televisió.

 

Els primers dies van ser molt difícils i molt durs, tant físicament com psicològicament, però finalment amb esforç i voluntat, tot se supera.

 

Ens vam desplaçar a diversos punts per on havia passat el tifó i vam acabar per instal·lar-nos a l'illa de Leyte. Després d'analitzar l'aigua de diferents punts, ens vam establir definitivament dins el pati d'un col·legi a la població de Tolosa, al "barangay" (poble petit o barri) de Tanghas.

 

Allí vam instal·lar el campament base i, des d'aquest moment vam estar treballant amb personal local de la Creu Roja Filipina que s'anava formant en diferents camps per fer-se càrrec del funcionament de les plantes potabilitzadores i de la distribució de l'aigua.

 

A continuació, vam  muntar un tendal pel magatzem, dos més pels dormitoris i una altra estructura per a la cuina-menjador, administració, reunions, taller, comunicacions i laboratori.

 

Posteriorment, ens vam dedicar a instal·lar prop d'una vintena de punts de distribució d'aigua, cadascun d'ells amb sis aixetes. També distribuíem aigua a altres organitzacions. Tota l'aigua que repartíem, de la qual nosaltres també ens n'abastíem, era potable i apte per al consum humà.

 

A les 5 h del matí el despertador ens avisava que ja començava el dia, i a les 7 h ja teníem en marxa tot el campament: generadors, plantes potabilitzadores, aixetes per a la comunitat i el sistema de càrrega per omplir el primer camió cisterna perquè pogués començar la seva ruta.

 

Per tal de ser més operatius, ens vam repartir la feina: hi havia qui s'encarregava de la producció d'aigua potable, altres del laboratori, el manteniment, l'administració, d'omplir els camions i finalment, de la descàrrega dels camions i la distribució de l'ajuda a la població. Tot això amb el treball en xarxa i la col·laboració incondicional dels nostres companys de la Creu Roja Filipina.

 

Cada dia plovia. Però tot i això, la feina continuava. Només paràvem de treballar si queien pluges torrencials -molt comunes en aquesta època de l'any a les Filipines-, però tot i així, el sistema i les plantes potabilitzadores continuaven en funcionament i estaven permanentment sota control.

 

Sempre hi havia coses a fer com encarregar-se del taller, tasques al laboratori o bé, sota un sostre de plàstic, havíem de controlar el funcionament de les plantes potabilitzadores. De vegades, la pluja sorgia d'una forma tan sobtada, que no et donava temps a refugiar-te enlloc i et quedaves totalment amarat en qüestió de segons.

 

El grau d'humitat i la forta calor feia que amb un treball constant i sota el sol, es generés algun problema de deshidratació entre les persones que érem allà. Però varem poder-ho controlar afegint sèrum a l'aigua que bevíem.

 

I òbviament, de mosquits en teníem una bona col·lecció! Cal dir que era una zona on el dengue és endèmic i s'havien de prendre totes les precaucions necessàries per evitar-lo.

 

Inicialment no disposàvem de llum exterior i quan es ponia el sol, a partir de les 17:30h, la foscor ho envaïa tot. Tot i això, continuàvem treballant. Més endavant varem poder tenir llum a l'interior de les tendes i finalment, vam instal·lar una il·luminació per a tot el campament; d'aquesta forma, guanyàvem  temps per continuar treballant i minimitzàvem els risc d'accidents.

 

Des de la nostra tasca diària al campament i als diferents espais de distribució de l'ajuda humanitària podíem veure com evolucionava la situació de la població afectada, a través de la reconstrucció de les seves cases i de les seves vides. Utilitzaven el que tenien a l'abast, fusta, bambú, alguna estructura metàl·lica i els "tarpaulins" (tendals de plàstic) que es van començar a repartir. Malgrat la devastació, el poble filipí treballava incansablement en la reconstrucció de les seves cases.

 

Els camps de cultiu havien quedat molt afectats. El menjar bàsic era l'arròs, una mica de carn i, si les circumstàncies els ho permetien, sortien a pescar.

 

I al nostre campament base no faltava la visita diària dels nens i nenes que ja ens saludaven pel nostre nom. 

 

Ens vam sentir molt ben acollits per la comunitat on estàvem que, a més a més del seu propi treball de reconstrucció i de superació personal, sempre estaven disposats a ajudar-nos en el que feia falta.

 

I des de la nostra entrada a Filipines, la població ens agraïa contínuament l'ajuda.

 

Però, encara que la població està fent un gran esforç per reconstruir les seves vides, necessiten, sens dubte, ajuda internacional.

 

Paco Túnez, enviat a Filipines com a delegat de la Creu Roja de l'ERU d'Aigua i Sanejament.

 

Escrit per Paco Túnez
Publicat a Salvar vides

Pàgina 1 de 4

Els 10 més llegits