El més nou en el blog

Filipines: Una experiència inoblidable

 

Filipines, 8 de novembre de 2013. Un tifó de màxima intensitat de categoria 5, passa per Filipines deixant destrucció i caos al seu pas.

 

Uns dies després, surto cap a Filipines amb l'ERU (Unitat de Resposta en Emergències) d'Aigua i Sanejament. Som 6 delegats internacionals d'emergències.

 

Encara que la ERU forma part de la Creu Roja Espanyola, depenem operativament de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i, juntament amb la ERU de Sanejament Massiu de la Creu Roja Alemanya, érem les primeres unitats de la Federació en intervenir sobre el terreny.

 

Les imatges que se'm van presentar en arribar van ser de gran catàstrofe i devastació, molt més impactants que les que mostrava la premsa i la televisió.

 

Els primers dies van ser molt difícils i molt durs, tant físicament com psicològicament, però finalment amb esforç i voluntat, tot se supera.

 

Ens vam desplaçar a diversos punts per on havia passat el tifó i vam acabar per instal·lar-nos a l'illa de Leyte. Després d'analitzar l'aigua de diferents punts, ens vam establir definitivament dins el pati d'un col·legi a la població de Tolosa, al "barangay" (poble petit o barri) de Tanghas.

 

Allí vam instal·lar el campament base i, des d'aquest moment vam estar treballant amb personal local de la Creu Roja Filipina que s'anava formant en diferents camps per fer-se càrrec del funcionament de les plantes potabilitzadores i de la distribució de l'aigua.

 

A continuació, vam  muntar un tendal pel magatzem, dos més pels dormitoris i una altra estructura per a la cuina-menjador, administració, reunions, taller, comunicacions i laboratori.

 

Posteriorment, ens vam dedicar a instal·lar prop d'una vintena de punts de distribució d'aigua, cadascun d'ells amb sis aixetes. També distribuíem aigua a altres organitzacions. Tota l'aigua que repartíem, de la qual nosaltres també ens n'abastíem, era potable i apte per al consum humà.

 

A les 5 h del matí el despertador ens avisava que ja començava el dia, i a les 7 h ja teníem en marxa tot el campament: generadors, plantes potabilitzadores, aixetes per a la comunitat i el sistema de càrrega per omplir el primer camió cisterna perquè pogués començar la seva ruta.

 

Per tal de ser més operatius, ens vam repartir la feina: hi havia qui s'encarregava de la producció d'aigua potable, altres del laboratori, el manteniment, l'administració, d'omplir els camions i finalment, de la descàrrega dels camions i la distribució de l'ajuda a la població. Tot això amb el treball en xarxa i la col·laboració incondicional dels nostres companys de la Creu Roja Filipina.

 

Cada dia plovia. Però tot i això, la feina continuava. Només paràvem de treballar si queien pluges torrencials -molt comunes en aquesta època de l'any a les Filipines-, però tot i així, el sistema i les plantes potabilitzadores continuaven en funcionament i estaven permanentment sota control.

 

Sempre hi havia coses a fer com encarregar-se del taller, tasques al laboratori o bé, sota un sostre de plàstic, havíem de controlar el funcionament de les plantes potabilitzadores. De vegades, la pluja sorgia d'una forma tan sobtada, que no et donava temps a refugiar-te enlloc i et quedaves totalment amarat en qüestió de segons.

 

El grau d'humitat i la forta calor feia que amb un treball constant i sota el sol, es generés algun problema de deshidratació entre les persones que érem allà. Però varem poder-ho controlar afegint sèrum a l'aigua que bevíem.

 

I òbviament, de mosquits en teníem una bona col·lecció! Cal dir que era una zona on el dengue és endèmic i s'havien de prendre totes les precaucions necessàries per evitar-lo.

 

Inicialment no disposàvem de llum exterior i quan es ponia el sol, a partir de les 17:30h, la foscor ho envaïa tot. Tot i això, continuàvem treballant. Més endavant varem poder tenir llum a l'interior de les tendes i finalment, vam instal·lar una il·luminació per a tot el campament; d'aquesta forma, guanyàvem  temps per continuar treballant i minimitzàvem els risc d'accidents.

 

Des de la nostra tasca diària al campament i als diferents espais de distribució de l'ajuda humanitària podíem veure com evolucionava la situació de la població afectada, a través de la reconstrucció de les seves cases i de les seves vides. Utilitzaven el que tenien a l'abast, fusta, bambú, alguna estructura metàl·lica i els "tarpaulins" (tendals de plàstic) que es van començar a repartir. Malgrat la devastació, el poble filipí treballava incansablement en la reconstrucció de les seves cases.

 

Els camps de cultiu havien quedat molt afectats. El menjar bàsic era l'arròs, una mica de carn i, si les circumstàncies els ho permetien, sortien a pescar.

 

I al nostre campament base no faltava la visita diària dels nens i nenes que ja ens saludaven pel nostre nom. 

 

Ens vam sentir molt ben acollits per la comunitat on estàvem que, a més a més del seu propi treball de reconstrucció i de superació personal, sempre estaven disposats a ajudar-nos en el que feia falta.

 

I des de la nostra entrada a Filipines, la població ens agraïa contínuament l'ajuda.

 

Però, encara que la població està fent un gran esforç per reconstruir les seves vides, necessiten, sens dubte, ajuda internacional.

 

Paco Túnez, enviat a Filipines com a delegat de la Creu Roja de l'ERU d'Aigua i Sanejament.

 

Escrit per Paco Túnez
Publicat a Salvar vides

Caminem junts per l'alimentació infantil!

La situació de crisi econòmica que estem vivint ens obliga a recordar constantment diverses dades relacionades amb la pobresa al nostre país. Sensibilitzar sobre de la situació que travessen cada vegada més persones és important per sumar el màxim d'esforços en la lluita contra la pobresa i per instar les institucions públiques a prendre mesures que no vagin en detriment dels col·lectius socials més vulnerables. Per això, coincidint amb el Dia Universal a la Infància, que es commemora el 20 de novembre, volem tornar a posar sobre la taula una de les realitats que més preocupa a la Creu Roja en aquets moments: la pobresa infantil.

 

A Catalunya, el 26,4% dels infants viuen sota el llindar de la pobresa, enfront del 19,1% de la mitjana de la població. També cal destacar que el 4t estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya (gener de 2013), indica que 7 de cada 10 famílies en situació de vulnerabilitat no poden garantir una alimentació saludable als seus fills i filles i que el 38% no pot pagar el menjador escolar.

 

Davant d'aquesta realitat, evidentment, la Creu Roja ha hagut de redoblar els seus esforços per cobrir les necessitats bàsiques dels infants en risc, la més bàsica de les quals és, sens dubte, l'alimentació. Enguany, prop de 62.000 infants en situació de vulnerabilitat estan rebent ajuda alimentària o d'altres productes de primera necessitat de la Creu Roja a Catalunya. Són 3.500 més que l'any passat, un augment del qual volem alertar aquest 20 de novembre.

 

Des que va començar l'any, prop de 38.000 infants han rebut ajuda del Programa d'Aliments de la Unió Europea a través de la Creu Roja, i 22.000 més, kits de suport social, amb aliments, bolquers o d'altres productes de primera necessitat. També estem desenvolupant, per segon any consecutiu, un projecte per ajudar a cobrir la quota del menjador escolar dels infants en situació de vulnerabilitat, amb què preveiem arribar aquest curs escolar a 700 nens i nenes. I ja abans de començar el curs, vam fer una campanya d'alimentació especial d'estiu, amb què vam distribuir targetes moneder a les famílies amb dificultats perquè poguessin comprar aliments per als seus fills i filles.

 

Les necessitats cada vegada són més i, per això, demanem el suport de la societat, les empreses, les entitats... per desenvolupar els nostres projectes contra la pobresa infantil. Per fomentar la implicació i el compromís de la ciutadania, hem organitzat entre finals de novembre i principis de desembre una activitat lúdica, però alhora solidària. Hem organitzat Passejades Solidàries en 17 punts del territori català. Podeu participar amb amics, amb família... i fer una aportació que ens ajudi a desenvolupar projectes d'alimentació infantil.

 

Amb aquesta i d'altres iniciatives, us volem demanar, un cop més, que caminem junts per l'alimentació infantil!

 

(Article publicat al diari Avui, el 20 de novembre de 2013)

Publicat a Inclusió social

13
nov 2013

Gent Gran i crisi

Recentment, he tingut la oportunitat de participar en una taula rodona de la Jornada "Gent Gran i Crisi", organitzada per Amics de la Gent Gran, una trobada que ens ha permès analitzar entre tots i totes com estan acusant les persones d'aquesta franja d'edat el context econòmic que vivim.  

A hores d'ara, crec que l'afirmació que la crisi també està afectant al col·lectiu de persones grans ja no és una novetat ni res que es qüestioni. Però, malgrat tot, cal matisar de quina manera afecta la crisi econòmica aquest col·lectiu, si ho fa de la mateixa manera sobre totes les persones grans i quines conseqüències socials, sobre la salut o comunitàries té sobre aquesta franja de població. També cal destacar que, en el moment que estem vivint, estan aflorant valors intangibles relacionats amb la gent gran.

 

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el risc de pobresa entre les persones majors de 65 anys ha baixat en els últims anys, passant del 29,6% de l'any 2007 al 17,7% de 2011. No tenim dades més actualitzades, per la qual no sabem si, ens els dos últims anys, aquest índex ha sofert alguna variació. Però el que és cert és que la incorporació de noves persones a l'edat de la jubilació, amb unes pensions superiors a les anteriors de mitjana ha fet que estadísticament aquest risc hagi baixat durant el període 2007-2011.  Però, més enllà d'aquestes dades, que certament són reals estadísticament i responen a una part del col·lectiu de persones grans, cal posar cara, noms i cognoms a aquesta realitat per veure que, de vegades, les xifres es poden quedar curtes.

 

La gent gran és molt heterogènia i, per tant, l'efecte de la crisi repercuteix de manera diferent sobre cada persona, en funció de les seves condicions socials i de vida. Però, sí que hi ha condicionants que afecten de forma transversal a tothom, com les normes i canvis legislatius, com poden ser la nova regulació de les pensions, on es determina que ja no es regularitzaran a través de l'IPC, sinó que es pujarà un 0,25% anual. Això suposarà, en 10 anys, una pèrdua de poder adquisitiu del 23%, en comparació a l'increment mig del 2,7% de l'IPC dels últims anys.

 

Altres exemples són la paralització i les modificacions de la llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a la dependència, que deixa novament en una situació de vulnerabilitat a un gran volum de persones amb dependència i els seus familiars; la incorporació del co-pagament en els medicaments, que està portant a algunes persones grans a deixar alguns tractaments crònics per la incapacitat de poder assumir aquest pagament; o l'increment dels preus en els consum i subministres.

Això no obstant, no es pot fer una lectura aïllada de tots aquests condicionants, sense tenir en compte altres realitats, com ara que moltes persones grans estant fent d'aixopluc de moltes famílies que estan afectades per la crisi, ja sigui contribuint en la economia familiar, acollint-los a casa o fent-se càrrec dels nets, segons el 3r estudi de l'Observatori de la Creu Roja a Catalunya "L'impacte de la crisi en les persones grans" (Juliol 2012). Segons aquest estudi, el 33% de persones grans han ajudat per primer cop a algun familiar entre 2010 i 2012, un 20% ha donat una ajuda econòmica als seus fills, un 10% els ha proporcionat ajuda familiar i un 6,5% ha acollit algun familiar a casa. Abans de la crisi, moltes persones grans podien fer front al seu dia a dia perquè rebien suport i ajut extern per part dels familiars o entitats, però, segons el 3er estudi de l'Observatori, el 13% de les persones grans també han deixat de rebre algun ajut i, en el col·lectiu de major vulnerabilitat, aquest percentatge s'eleva al 31%.

 

Així doncs, aquesta crisi està posant també en joc el sistema de suport solidari, que ja existia entre la família i que també ha contribuït a construir l'Estat de Benestar que tots coneixem. El motiu és que el context econòmic actual està provocant que la solidaritat que, fora d'èpoques de crisi, ja suposava una xarxa de suport natural i necessària en una comunitat, s'hagi transformat en una solidaritat forçada. Això comporta, en ocasions, pèrdues importants tant personals com familiars, i, per tant, deriva en situacions crítiques i de major vulnerabilitat.

 

Un clar exemple és que, segons el mateix estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja (juliol 2012), malgrat més del 96% de les persones enquestades manifestaven tenir contacte freqüent amb altres persones, més de la meitat deien sentir-se soles.

 

Com ja s'ha comentat, estar envoltat de gent no vol dir que no sentir-se sol, ja que, si no som capaços d'establir llaços significatius amb les persones; si no sabem ni notem que podem comptar amb algú en cas de necessitat; si no sabem amb qui compartir la nostra felicitat i les nostres angoixes... el valor i el caliu humà no hi és i, per tant, el sentiment de soledat aflora.

 

Malgrat tot, sí que podem dir que el context actual està ajudant a fer visible  la figura de la persona gran i la seva encara capacitat de contribució activa a la societat, que no ha deixat de fer mai.

 

El fenomen de la solitud no volguda amb el col·lectiu de persones gran no és nou. Però, sí que és veritat que el context actual de crisi, contràriament al que podríem pensar en primera instància, l'està afectant i, en ocasions, pot agreujar-se. Sabem que el fenomen de la solitud és multifactorial i, per tant, que el sentiment de solitud i, moltes vegades l'aïllament social que sovint va inherent i associat, es veuen agreujats davant de situacions de dificultats econòmiques i les seves conseqüències en diferent àrees.

 

Alguns exemples poden ser la incapacitat de tenir una dieta equilibrada i com això afecta la nostra salut, la nostra qualitat de vida, la nostra autopercepció (que es negativitza) i la nostra capacitat de relació. En aquest sentit, cal recordar que l'Observatori de Vulnerabilitat indica que el 19% de persones grans no pot comprar amb regularitat ni carn ni peix.

 

També cal destacar com la pròpia percepció de qualitat de vida es veu modificada. Segons l'Observatori de Vulnerabilitat, el 39% de les persones grans considera que té una qualitat de vida normal, però, quan ens centrem amb el col·lectiu de major vulnerabilitat econòmica, el 48% afirma que té poca o gens qualitat de vida.

 

D'altra banda, la incapacitat de mantenir en una temperatura adequada el domicili, l'anomenada pobresa energètica, també té un afecte directe en la salut de les persones i a nivell social i relacional. Segons l'Observatori de Vulnerabilitat, el 16% de persones grans no poden mantenir una temperatura adequada el seu habitatge, percentatge que puja al 25% al juliol del 2013 i que, si ens centrem al col·lectiu de persones grans amb major vulnerabilitat econòmica, estem parlant del 54,3%.

 

I, a tot això, cal afegir el sentiment d'angoixa que està suposant a les persones grans aquesta crisi. Segons l'Observatori, el 67,4% de les persones grans enquestades ja perceben que aquesta crisi és més greu que les que havien patit anteriorment, malgrat haver molts haver viscut una guerra i postguerra.

 

Malgrat tot, i per poder aportar alguna una veu positiva, en preguntar a les persones grans què poden aportar a la societat actual per superar aquesta crisi no dubten a parlar d'experiència, ajuda, suport econòmic, consells, voluntariat...

 

És aquí on crec que tots ens hem de poder-nos aturar. La situació de crisi afecta directament el col·lectiu de persones grans, però aquest també té molt a dir. Només cal que li preguntem i l'escoltem, perquè ells també volen ser part de la solució, malgrat que també és cert que són una part de la població que, juntament amb els infants, que cal protegir i acompanyar.

 

La Creu Roja està desenvolupant diferents programes de suport i acompanyament al col·lectiu de les persones grans, amb una especial mirada a les afectades per la crisi, a través d'un suport individualitzat d'acompanyament, d'ajudes bàsiques (d'aliments, higiene, pagament de rebuts de subministres... ). Però, també està desenvolupant altres accions de caràcter preventiu, de promoció i capacitació d'aquestes persones grans, promocionant hàbits saludables a través de la promoció d'activitat física, dietes equilibrades, adaptació de l'entorn o participació en la comunitat....

 

Així mateix, està utilitzant la tecnologia per estar al costat de les persones i un clar exemple clar és el Servei de Teleassistència Domiciliària (TAD), amb més de 20 anys de recorregut. Gairebé el 98% de les trucades que es reben no són per cap emergència, sinó que són contactes que estableix la persona gran i que, en moltes ocasions, són excuses per establir una conversa amb algú.

 

El repte és gran, però no per això cal deixar de caminar. Accions com aquestes jornades ens permeten aturar-nos i visualitzar què està passant i, malgrat que des de la individualitat sembla que hi ha elements que no podem canviar, sí que des de la suma de les nostres individualitats i, per tant, des de la col·lectivitat, podem canviar i transformar.

 

El primer pas és ajudar a tenir una mirada més sensible per reconèixer al nostre voltant les persones grans dels nostres barris, ciutats i pobles que poden estar vivint des de la invisibilitat i des de la soledat situacions crítiques, per tal que, sigui quina sigui la seva situació, se sàpiguen acompanyades per afrontar-les.

Escrit per Susanna Roig Canals
Publicat a Inclusió social

Pàgina 4 de 12

DARRERS ARTICLES PER TEMÀTIQUES

ACTIVITAT

L’opinió de la Creu Roja sobre l’acord entre la UE i Turquia

Des de nombroses Societats Nacionals de la Creu Roja, volem expressar la nostra profunda preocupació per l'emergent impacte humanitari de l'acord signat recentment entre la UE i Turquia per frenar...

Javier Senent | 05 abr. 2016

Salvar vides | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més

"Més de cent mil raons per formar-ne part"

Vaig entrar de voluntària a l'assemblea de Caldes d'Estrac el març de 2013, en l'àmbit de Socors i emergències.   Actualment, continuo col·laborant a Socors i emergències i també a Intervenció social...

Elena Torrentó | 09 febr. 2015

Salvar vides | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més
“Recibo mucho más de lo que doy”

“Recibo mucho más de lo que doy”

Soy una persona muy activa, extrovertida y necesito estar en contacto con la gente, pero, como la mayoría, siempre decía: "cuando me jubile buscaré algo para entretenerme".  Pero fue antes...

Núria Miró | 30 gen. 2015

Inclusió social | Comments (9)

Llegiu-ne més

Per a la Creu Roja, la indiferència no és una opció

"La indiferència no és una opció " és el lema de la campanya que va promoure la Creu Roja el 2013 per conscienciar la societat sobre la terrible lacra que...

Alexandra Gabarró | 07 març 2014

Inclusió social | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més

COM HO FEM

Intervenció íntegra d'Antoni Aguilera, president de la Creu …

Benvolgut Sr. Joan Francesc Pont, vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona;Estimada Sra. Rosa Maria Bosch, cap de la Secció de Viure de La Vanguardia;Benvolguts assistents al Dinar...

Antoni Aguilera | 21 juny 2016

Diplomàcia humanitària | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més

Com donar de baixa un compte a les xarxes socials en cas de …

Davant de les situacions d'emergència, amb les quals la Creu Roja compta amb una llarga experiència, també van sorgint necessitats emergents i una d'elles té a veure amb el procés...

kenan | 28 abr. 2016

Eficàcia i eficiència | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més

Agraïda a Creu Roja pel manteniment de la memòria històrica

La Iolanda fa 13 anys que és sòcia de Creu Roja. La història de com va arribar a la institució és d'aquelles que cal conèixer. Al final de la Guerra...

Iolanda Niubó | 10 març 2015

Una creu roja forta | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més
La acción humanitaria sobre el terreno: visiones y retos

La acción humanitaria sobre el terreno: visiones y retos

Señoras y señores representantes, amigas y amigos de la Cruz Roja:   Tengo el honor de representar ante ustedes a una Institución, el Comité Internacional de la Cruz Roja, que el año...

Alexandra Gabarró | 21 maig 2014

Diplomàcia humanitària | Comments (2)

Llegiu-ne més

Els 10 més llegits