El més nou en el blog

Agraïda a Creu Roja pel manteniment de la memòria històrica

La Iolanda fa 13 anys que és sòcia de Creu Roja. La història de com va arribar a la institució és d'aquelles que cal conèixer. Al final de la Guerra Civil, els seus avis i la seva mare, que llavors tenia 8 anys, van haver de marxar cap a França i van anar a parar al camp de refugiats d'Angoulême. Amb l'ocupació alemanya d'aquella part del país, se'ls va dir que podien tornar a Espanya sense cap perill de rebre represàlies, però la realitat va ser que van ser deportats al camp de concentració i extermini de Mauthausen (Àustria). Allí els alemanys van separar els homes i joves de les dones i criatures. Els primers van anar a parar al camp de concentració, on l'avi de la Iolanda va morir com molts altres, i les dones i criatures van ser enviades cap a Espanya. Mai van saber res més del seu avi. Amb la publicació del llibre de la Montserrat Roig (1977), Els catalans als camps nazis, la mare de la Iolanda va descobrir com i quan havia mort el seu pare a Mauthausen.

 

Fa uns anys, la família de la Iolanda es va assabentar que el govern francès, fent-se responsable de la deportació dels refugiats en el seu territori cap als camps d'extermini nazis, concedia indemnitzacions als orfes dels deportats. Per poder-hi optar però, calia aportar algun document que acredités que, efectivament, la seva família havia passat per aquesta situació.

 

Aquest document el van aconseguir a través de Creu Roja de Lleida. Va ser a partir d'aquí que la Iolanda va conèixer més de prop la institució.

 

"De la tasca de Creu Roja només en puc dir coses positives", afirma la Iolanda."És una entitat amb prestigi i reconforta veure que hi ha molta gent fent coses útils".  Assegura que bona part dels projectes que fa la institució es poden conèixer a través dels mitjans de comunicació. D'altra banda, tot i que és conscient que moltes de les accions de Creu Roja no sempre les podem percebre directament, reconeix la tasca que desenvolupa l'entitat i per això, després de tants anys, hi continua vinculada.

Escrit per Iolanda Niubó
Publicat a Una creu roja forta

"Més de cent mil raons per formar-ne part"

Vaig entrar de voluntària a l'assemblea de Caldes d'Estrac el març de 2013, en l'àmbit de Socors i emergències.

 

Actualment, continuo col·laborant a Socors i emergències i també a Intervenció social i a l'ERIE Psicosocial (membre des de desembre de 2014).

 

A Socors i emergències, on hi tinc més experiència, he col·laborat en preventius d'àmbit local i també en dispositius de grans esdeveniments com el RallyRACC Catalunya 2013 i 2014, Circuit de Catalunya – Montmeló, Correbous de Cardona, FCB Camp Nou, curses i triatlons. El 99% de les vegades ens toca passar situacions estressants, treballar sota pressió i aixecar-nos ben d'hora, però quan fas el que t'agrada, no importa l'hora que et lleves. El més gratificant és un simple somriure d'agraïment de les persones a les quals socorres i saber que, per a ells, ha estat important la teva actuació.

 

Poder formar part d'aquests equips em permet poder aportar la meva vessant professional, la psicologia, a una institució tan diversa com és la Creu Roja. A més, també m'ha aportat poder participar de la vida associativa de l'assemblea i conèixer  persones amb diversos objectius i formació, tant companys com tècnics i coordinadors, i poder descobrir una gran varietat de visions. He après els valors del compromís, la solidaritat entre companys i companyes, confiança, respecte, igualtat, responsabilitat i dedicació, entre d'altres. Dins de la Creu Roja, ets una petita part, necessària i indispensable, d'un gran engranatge.

 

El més valuós que m'enduc són les amistats que he establert amb els companys al llarg d'aquests dos anys. Per mi, són la meva segona família.

Aquests motius, entre d'altres, van fer decidir-me per realitzar les pràctiques curriculars del grau a l'Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja, un espai d'anàlisi on s'elaboren dos estudis anuals als col·lectius que la Creu Roja atén. És una eina que permet internament la millora continuada dels projectes, la identificació de noves necessitats i la creació de nous projectes per adaptar així l'actuació humanitària de l'entitat a la variable realitat social.

 

Més de cent mil raons per formar-ne part.

 

Fes-te'n voluntari o voluntària fent clic aquí.

Escrit per Elena Torrentó
Publicat a Salvar vides

30
gen 2015

“Recibo mucho más de lo que doy”

Soy una persona muy activa, extrovertida y necesito estar en contacto con la gente, pero, como la mayoría, siempre decía: "cuando me jubile buscaré algo para entretenerme".  Pero fue antes de lo esperado, ya que, el año 2009, pasaron muchas cosas en mi vida, una  detrás de otra: un despido un cáncer se cruzo en mi camino... Pero, como yo siempre digo, "no hay mal que por bien no venga".

 

Así que, una vez superado el trago y ya más recuperada, decido reiniciar mi vida laboral. Me apunto a un centro donde, como ahora en la mayoría de sitios, te hacen un curso sobre cómo mostrarte en una empresa y todas esas cosas. Pues bien, me lo pase bomba, aparte de lo que aprendí. No tuve suerte para  encontrar empleo, pero fue ahí donde conocí a Montse, gran persona, pero más grande aún porque es voluntaria de la Cruz Roja. Por aquellos entonces, Montse me invitó a una paella que hacían en la asamblea, para que viera el ambiente, y me presentó a Laura, técnica de voluntariado.

 

Fue ahí donde me empezó a entrar el gusanillo, yo quería hacer algo para ayudar a las personas, pero no me ubicaba en ningún lugar, así que comencé por social, actividades en la calle, con juventud... hasta que hice mi primer acompañamiento puntual con una persona mayor. Me gustó y, después de varios acompañamientos esporádicos, me asignaron uno semanal fijo, en el cual he estado durante dos años con una persona genial, estupenda..., con sus más y sus menos como todo ser humano, pero hemos congeniado muy bien.

 

Pero, después de haber vivido anécdotas y experiencias con mi "yayi", pienso que debo dejar paso a nuevos voluntarios, y que vivan y disfruten de esta experiencia. Algunos voluntarios me dicen: "es que yo no sé si  aguantaré porque no soporto ni a mi........... Yo siempre les digo que no es lo mismo, que no tiene nada que ver una persona que no es cercana con un familiar, que lo prueben y, que si no les gusta, pues cambian de ámbito.

 

Así que ahora me dedico a ubicar voluntarios en los acompañamientos que nos solicitan, para que, más o menos la distancia no sea excesiva, que el voluntario pueda y quiera si es necesario llevar sillas de rueda... Vamos, lo que se dice distribuir y organizar, con la supervisión por supuesto del técnico. Yo simplemente soy voluntaria, que he encontrado un lugar, un espacio donde doy algo de mí, donde recibo mucho más de lo que doy por parte de los compañeros técnicos y usuarios, donde paso grandes momentos y, a la vez, aprendo constantemente de lo que observo y me enseñan dentro y fuera de la asamblea. La vida es una escuela de aprendizaje constante y, como comprenderéis, después de todo, que mejor que seguir viviendo para y por los demás, me siento llena de orgullo y satisfacción.

Así que animo, a todos aquellos que tengan dudas, a que lo prueben ¡Seguro que les encanta! Y así una cosa trae la otra: un curso lleva a otro curso, te haces socio... Cada vez te vas enganchando más, pero no te das cuenta  ni de las horas que pasan.

 

Gracias por haberos conocido, por estar ahí en el momento oportuno, me siento dichosa de la gran familia que somos en Cruz Roja.

Etiquetat sota
Escrit per Núria Miró
Publicat a Inclusió social

Pàgina 2 de 12

DARRERS ARTICLES PER TEMÀTIQUES

ACTIVITAT

L’opinió de la Creu Roja sobre l’acord entre la UE i Turquia

Des de nombroses Societats Nacionals de la Creu Roja, volem expressar la nostra profunda preocupació per l'emergent impacte humanitari de l'acord signat recentment entre la UE i Turquia per frenar...

Javier Senent | 05 abr. 2016

Salvar vides | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més

"Més de cent mil raons per formar-ne part"

Vaig entrar de voluntària a l'assemblea de Caldes d'Estrac el març de 2013, en l'àmbit de Socors i emergències.   Actualment, continuo col·laborant a Socors i emergències i també a Intervenció social...

Elena Torrentó | 09 febr. 2015

Salvar vides | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més
“Recibo mucho más de lo que doy”

“Recibo mucho más de lo que doy”

Soy una persona muy activa, extrovertida y necesito estar en contacto con la gente, pero, como la mayoría, siempre decía: "cuando me jubile buscaré algo para entretenerme".  Pero fue antes...

Núria Miró | 30 gen. 2015

Inclusió social | Comments (9)

Llegiu-ne més

Per a la Creu Roja, la indiferència no és una opció

"La indiferència no és una opció " és el lema de la campanya que va promoure la Creu Roja el 2013 per conscienciar la societat sobre la terrible lacra que...

Alexandra Gabarró | 07 març 2014

Inclusió social | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més

COM HO FEM

Intervenció íntegra d'Antoni Aguilera, president de la Creu …

Benvolgut Sr. Joan Francesc Pont, vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona;Estimada Sra. Rosa Maria Bosch, cap de la Secció de Viure de La Vanguardia;Benvolguts assistents al Dinar...

Antoni Aguilera | 21 juny 2016

Diplomàcia humanitària | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més

Com donar de baixa un compte a les xarxes socials en cas de …

Davant de les situacions d'emergència, amb les quals la Creu Roja compta amb una llarga experiència, també van sorgint necessitats emergents i una d'elles té a veure amb el procés...

kenan | 28 abr. 2016

Eficàcia i eficiència | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més

Agraïda a Creu Roja pel manteniment de la memòria històrica

La Iolanda fa 13 anys que és sòcia de Creu Roja. La història de com va arribar a la institució és d'aquelles que cal conèixer. Al final de la Guerra...

Iolanda Niubó | 10 març 2015

Una creu roja forta | Sigueu el primer en comentar-ho!

Llegiu-ne més
La acción humanitaria sobre el terreno: visiones y retos

La acción humanitaria sobre el terreno: visiones y retos

Señoras y señores representantes, amigas y amigos de la Cruz Roja:   Tengo el honor de representar ante ustedes a una Institución, el Comité Internacional de la Cruz Roja, que el año...

Alexandra Gabarró | 21 maig 2014

Diplomàcia humanitària | Comments (3)

Llegiu-ne més

Els 10 més llegits