Elements que es mostren per etiqueta: crisi

Caminem junts per l'alimentació infantil!

La situació de crisi econòmica que estem vivint ens obliga a recordar constantment diverses dades relacionades amb la pobresa al nostre país. Sensibilitzar sobre de la situació que travessen cada vegada més persones és important per sumar el màxim d'esforços en la lluita contra la pobresa i per instar les institucions públiques a prendre mesures que no vagin en detriment dels col·lectius socials més vulnerables. Per això, coincidint amb el Dia Universal a la Infància, que es commemora el 20 de novembre, volem tornar a posar sobre la taula una de les realitats que més preocupa a la Creu Roja en aquets moments: la pobresa infantil.

 

A Catalunya, el 26,4% dels infants viuen sota el llindar de la pobresa, enfront del 19,1% de la mitjana de la població. També cal destacar que el 4t estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya (gener de 2013), indica que 7 de cada 10 famílies en situació de vulnerabilitat no poden garantir una alimentació saludable als seus fills i filles i que el 38% no pot pagar el menjador escolar.

 

Davant d'aquesta realitat, evidentment, la Creu Roja ha hagut de redoblar els seus esforços per cobrir les necessitats bàsiques dels infants en risc, la més bàsica de les quals és, sens dubte, l'alimentació. Enguany, prop de 62.000 infants en situació de vulnerabilitat estan rebent ajuda alimentària o d'altres productes de primera necessitat de la Creu Roja a Catalunya. Són 3.500 més que l'any passat, un augment del qual volem alertar aquest 20 de novembre.

 

Des que va començar l'any, prop de 38.000 infants han rebut ajuda del Programa d'Aliments de la Unió Europea a través de la Creu Roja, i 22.000 més, kits de suport social, amb aliments, bolquers o d'altres productes de primera necessitat. També estem desenvolupant, per segon any consecutiu, un projecte per ajudar a cobrir la quota del menjador escolar dels infants en situació de vulnerabilitat, amb què preveiem arribar aquest curs escolar a 700 nens i nenes. I ja abans de començar el curs, vam fer una campanya d'alimentació especial d'estiu, amb què vam distribuir targetes moneder a les famílies amb dificultats perquè poguessin comprar aliments per als seus fills i filles.

 

Les necessitats cada vegada són més i, per això, demanem el suport de la societat, les empreses, les entitats... per desenvolupar els nostres projectes contra la pobresa infantil. Per fomentar la implicació i el compromís de la ciutadania, hem organitzat entre finals de novembre i principis de desembre una activitat lúdica, però alhora solidària. Hem organitzat Passejades Solidàries en 17 punts del territori català. Podeu participar amb amics, amb família... i fer una aportació que ens ajudi a desenvolupar projectes d'alimentació infantil.

 

Amb aquesta i d'altres iniciatives, us volem demanar, un cop més, que caminem junts per l'alimentació infantil!

 

(Article publicat al diari Avui, el 20 de novembre de 2013)

Escrit per Enric Morist
Publicat a Inclusió social

13
nov 2013

Gent Gran i crisi

Recentment, he tingut la oportunitat de participar en una taula rodona de la Jornada "Gent Gran i Crisi", organitzada per Amics de la Gent Gran, una trobada que ens ha permès analitzar entre tots i totes com estan acusant les persones d'aquesta franja d'edat el context econòmic que vivim.  

A hores d'ara, crec que l'afirmació que la crisi també està afectant al col·lectiu de persones grans ja no és una novetat ni res que es qüestioni. Però, malgrat tot, cal matisar de quina manera afecta la crisi econòmica aquest col·lectiu, si ho fa de la mateixa manera sobre totes les persones grans i quines conseqüències socials, sobre la salut o comunitàries té sobre aquesta franja de població. També cal destacar que, en el moment que estem vivint, estan aflorant valors intangibles relacionats amb la gent gran.

 

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el risc de pobresa entre les persones majors de 65 anys ha baixat en els últims anys, passant del 29,6% de l'any 2007 al 17,7% de 2011. No tenim dades més actualitzades, per la qual no sabem si, ens els dos últims anys, aquest índex ha sofert alguna variació. Però el que és cert és que la incorporació de noves persones a l'edat de la jubilació, amb unes pensions superiors a les anteriors de mitjana ha fet que estadísticament aquest risc hagi baixat durant el període 2007-2011.  Però, més enllà d'aquestes dades, que certament són reals estadísticament i responen a una part del col·lectiu de persones grans, cal posar cara, noms i cognoms a aquesta realitat per veure que, de vegades, les xifres es poden quedar curtes.

 

La gent gran és molt heterogènia i, per tant, l'efecte de la crisi repercuteix de manera diferent sobre cada persona, en funció de les seves condicions socials i de vida. Però, sí que hi ha condicionants que afecten de forma transversal a tothom, com les normes i canvis legislatius, com poden ser la nova regulació de les pensions, on es determina que ja no es regularitzaran a través de l'IPC, sinó que es pujarà un 0,25% anual. Això suposarà, en 10 anys, una pèrdua de poder adquisitiu del 23%, en comparació a l'increment mig del 2,7% de l'IPC dels últims anys.

 

Altres exemples són la paralització i les modificacions de la llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a la dependència, que deixa novament en una situació de vulnerabilitat a un gran volum de persones amb dependència i els seus familiars; la incorporació del co-pagament en els medicaments, que està portant a algunes persones grans a deixar alguns tractaments crònics per la incapacitat de poder assumir aquest pagament; o l'increment dels preus en els consum i subministres.

Això no obstant, no es pot fer una lectura aïllada de tots aquests condicionants, sense tenir en compte altres realitats, com ara que moltes persones grans estant fent d'aixopluc de moltes famílies que estan afectades per la crisi, ja sigui contribuint en la economia familiar, acollint-los a casa o fent-se càrrec dels nets, segons el 3r estudi de l'Observatori de la Creu Roja a Catalunya "L'impacte de la crisi en les persones grans" (Juliol 2012). Segons aquest estudi, el 33% de persones grans han ajudat per primer cop a algun familiar entre 2010 i 2012, un 20% ha donat una ajuda econòmica als seus fills, un 10% els ha proporcionat ajuda familiar i un 6,5% ha acollit algun familiar a casa. Abans de la crisi, moltes persones grans podien fer front al seu dia a dia perquè rebien suport i ajut extern per part dels familiars o entitats, però, segons el 3er estudi de l'Observatori, el 13% de les persones grans també han deixat de rebre algun ajut i, en el col·lectiu de major vulnerabilitat, aquest percentatge s'eleva al 31%.

 

Així doncs, aquesta crisi està posant també en joc el sistema de suport solidari, que ja existia entre la família i que també ha contribuït a construir l'Estat de Benestar que tots coneixem. El motiu és que el context econòmic actual està provocant que la solidaritat que, fora d'èpoques de crisi, ja suposava una xarxa de suport natural i necessària en una comunitat, s'hagi transformat en una solidaritat forçada. Això comporta, en ocasions, pèrdues importants tant personals com familiars, i, per tant, deriva en situacions crítiques i de major vulnerabilitat.

 

Un clar exemple és que, segons el mateix estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja (juliol 2012), malgrat més del 96% de les persones enquestades manifestaven tenir contacte freqüent amb altres persones, més de la meitat deien sentir-se soles.

 

Com ja s'ha comentat, estar envoltat de gent no vol dir que no sentir-se sol, ja que, si no som capaços d'establir llaços significatius amb les persones; si no sabem ni notem que podem comptar amb algú en cas de necessitat; si no sabem amb qui compartir la nostra felicitat i les nostres angoixes... el valor i el caliu humà no hi és i, per tant, el sentiment de soledat aflora.

 

Malgrat tot, sí que podem dir que el context actual està ajudant a fer visible  la figura de la persona gran i la seva encara capacitat de contribució activa a la societat, que no ha deixat de fer mai.

 

El fenomen de la solitud no volguda amb el col·lectiu de persones gran no és nou. Però, sí que és veritat que el context actual de crisi, contràriament al que podríem pensar en primera instància, l'està afectant i, en ocasions, pot agreujar-se. Sabem que el fenomen de la solitud és multifactorial i, per tant, que el sentiment de solitud i, moltes vegades l'aïllament social que sovint va inherent i associat, es veuen agreujats davant de situacions de dificultats econòmiques i les seves conseqüències en diferent àrees.

 

Alguns exemples poden ser la incapacitat de tenir una dieta equilibrada i com això afecta la nostra salut, la nostra qualitat de vida, la nostra autopercepció (que es negativitza) i la nostra capacitat de relació. En aquest sentit, cal recordar que l'Observatori de Vulnerabilitat indica que el 19% de persones grans no pot comprar amb regularitat ni carn ni peix.

 

També cal destacar com la pròpia percepció de qualitat de vida es veu modificada. Segons l'Observatori de Vulnerabilitat, el 39% de les persones grans considera que té una qualitat de vida normal, però, quan ens centrem amb el col·lectiu de major vulnerabilitat econòmica, el 48% afirma que té poca o gens qualitat de vida.

 

D'altra banda, la incapacitat de mantenir en una temperatura adequada el domicili, l'anomenada pobresa energètica, també té un afecte directe en la salut de les persones i a nivell social i relacional. Segons l'Observatori de Vulnerabilitat, el 16% de persones grans no poden mantenir una temperatura adequada el seu habitatge, percentatge que puja al 25% al juliol del 2013 i que, si ens centrem al col·lectiu de persones grans amb major vulnerabilitat econòmica, estem parlant del 54,3%.

 

I, a tot això, cal afegir el sentiment d'angoixa que està suposant a les persones grans aquesta crisi. Segons l'Observatori, el 67,4% de les persones grans enquestades ja perceben que aquesta crisi és més greu que les que havien patit anteriorment, malgrat haver molts haver viscut una guerra i postguerra.

 

Malgrat tot, i per poder aportar alguna una veu positiva, en preguntar a les persones grans què poden aportar a la societat actual per superar aquesta crisi no dubten a parlar d'experiència, ajuda, suport econòmic, consells, voluntariat...

 

És aquí on crec que tots ens hem de poder-nos aturar. La situació de crisi afecta directament el col·lectiu de persones grans, però aquest també té molt a dir. Només cal que li preguntem i l'escoltem, perquè ells també volen ser part de la solució, malgrat que també és cert que són una part de la població que, juntament amb els infants, que cal protegir i acompanyar.

 

La Creu Roja està desenvolupant diferents programes de suport i acompanyament al col·lectiu de les persones grans, amb una especial mirada a les afectades per la crisi, a través d'un suport individualitzat d'acompanyament, d'ajudes bàsiques (d'aliments, higiene, pagament de rebuts de subministres... ). Però, també està desenvolupant altres accions de caràcter preventiu, de promoció i capacitació d'aquestes persones grans, promocionant hàbits saludables a través de la promoció d'activitat física, dietes equilibrades, adaptació de l'entorn o participació en la comunitat....

 

Així mateix, està utilitzant la tecnologia per estar al costat de les persones i un clar exemple clar és el Servei de Teleassistència Domiciliària (TAD), amb més de 20 anys de recorregut. Gairebé el 98% de les trucades que es reben no són per cap emergència, sinó que són contactes que estableix la persona gran i que, en moltes ocasions, són excuses per establir una conversa amb algú.

 

El repte és gran, però no per això cal deixar de caminar. Accions com aquestes jornades ens permeten aturar-nos i visualitzar què està passant i, malgrat que des de la individualitat sembla que hi ha elements que no podem canviar, sí que des de la suma de les nostres individualitats i, per tant, des de la col·lectivitat, podem canviar i transformar.

 

El primer pas és ajudar a tenir una mirada més sensible per reconèixer al nostre voltant les persones grans dels nostres barris, ciutats i pobles que poden estar vivint des de la invisibilitat i des de la soledat situacions crítiques, per tal que, sigui quina sigui la seva situació, se sàpiguen acompanyades per afrontar-les.

Escrit per Susanna Roig Canals
Publicat a Inclusió social

Crisi i fam

Les persones afectades a la Banya d'Àfrica es poden comptar per milers, centenars de milers. Milions.

 

I nosaltres seguim immersos en una crisi econòmica que si més no hauria de qüestionar el sistema, en el fons i en la forma. Un sistema que sosté una realitat injusta. Mentrestant, diàriament milions de persones estan afectades per la fam. Ni accedeixen als aliments ni a l'aigua mínima per viure. Sobreviuen.

 

La sequera ha agreujat una situació crítica fruït de diversos factors: la manca d'ajut i d'inversió en l'agricultura i les infraestructures per sostenir el present i futur dels camperols, l'especulació amb un dels fonaments bàsics per la vida, els aliments, fan que la situació a països del mon com Etiòpia, Kenia i Djibouti estiguin en plena crisi, però no de mercats, sinó una crisi de subsistència. I si afegim Somàlia, amb un greu i llarg conflicte intern, el panorama es encara pitjor. No podem oblidar ni obviar que diàriament 925 milions de persones van a dormir amb fam.

 

La Cooperació al Desenvolupament i l'Acció Humanitària son eines, mitjans per aconseguir objectius. No som una finalitat, som canalitzadors de solidaritat, promotors de transformació social des de el mon local. Nosaltres no tenim la solució a un problema estructural, un problema que requereix la intervenció de la comunitat internacional per revertir aquesta situació permanent d'empobriment i manca de futur. Podem aportar idees amb valors. Mentrestant, la Creu Roja i altres organitzacions assistim l'emergència i treballem per canviar la situació. Però calen decisions polítiques que incloguin valors com els de la solidaritat i la justícia social.

 

Aquí tenim crisi, allà es qüestió de supervivència...

Etiquetat sota
Escrit per Ramón Jané
Publicat a Salvar vides

Els 10 més llegits