Elements que es mostren per etiqueta: Cooperació Internacional

Filipines: Una experiència inoblidable

 

Filipines, 8 de novembre de 2013. Un tifó de màxima intensitat de categoria 5, passa per Filipines deixant destrucció i caos al seu pas.

 

Uns dies després, surto cap a Filipines amb l'ERU (Unitat de Resposta en Emergències) d'Aigua i Sanejament. Som 6 delegats internacionals d'emergències.

 

Encara que la ERU forma part de la Creu Roja Espanyola, depenem operativament de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i, juntament amb la ERU de Sanejament Massiu de la Creu Roja Alemanya, érem les primeres unitats de la Federació en intervenir sobre el terreny.

 

Les imatges que se'm van presentar en arribar van ser de gran catàstrofe i devastació, molt més impactants que les que mostrava la premsa i la televisió.

 

Els primers dies van ser molt difícils i molt durs, tant físicament com psicològicament, però finalment amb esforç i voluntat, tot se supera.

 

Ens vam desplaçar a diversos punts per on havia passat el tifó i vam acabar per instal·lar-nos a l'illa de Leyte. Després d'analitzar l'aigua de diferents punts, ens vam establir definitivament dins el pati d'un col·legi a la població de Tolosa, al "barangay" (poble petit o barri) de Tanghas.

 

Allí vam instal·lar el campament base i, des d'aquest moment vam estar treballant amb personal local de la Creu Roja Filipina que s'anava formant en diferents camps per fer-se càrrec del funcionament de les plantes potabilitzadores i de la distribució de l'aigua.

 

A continuació, vam  muntar un tendal pel magatzem, dos més pels dormitoris i una altra estructura per a la cuina-menjador, administració, reunions, taller, comunicacions i laboratori.

 

Posteriorment, ens vam dedicar a instal·lar prop d'una vintena de punts de distribució d'aigua, cadascun d'ells amb sis aixetes. També distribuíem aigua a altres organitzacions. Tota l'aigua que repartíem, de la qual nosaltres també ens n'abastíem, era potable i apte per al consum humà.

 

A les 5 h del matí el despertador ens avisava que ja començava el dia, i a les 7 h ja teníem en marxa tot el campament: generadors, plantes potabilitzadores, aixetes per a la comunitat i el sistema de càrrega per omplir el primer camió cisterna perquè pogués començar la seva ruta.

 

Per tal de ser més operatius, ens vam repartir la feina: hi havia qui s'encarregava de la producció d'aigua potable, altres del laboratori, el manteniment, l'administració, d'omplir els camions i finalment, de la descàrrega dels camions i la distribució de l'ajuda a la població. Tot això amb el treball en xarxa i la col·laboració incondicional dels nostres companys de la Creu Roja Filipina.

 

Cada dia plovia. Però tot i això, la feina continuava. Només paràvem de treballar si queien pluges torrencials -molt comunes en aquesta època de l'any a les Filipines-, però tot i així, el sistema i les plantes potabilitzadores continuaven en funcionament i estaven permanentment sota control.

 

Sempre hi havia coses a fer com encarregar-se del taller, tasques al laboratori o bé, sota un sostre de plàstic, havíem de controlar el funcionament de les plantes potabilitzadores. De vegades, la pluja sorgia d'una forma tan sobtada, que no et donava temps a refugiar-te enlloc i et quedaves totalment amarat en qüestió de segons.

 

El grau d'humitat i la forta calor feia que amb un treball constant i sota el sol, es generés algun problema de deshidratació entre les persones que érem allà. Però varem poder-ho controlar afegint sèrum a l'aigua que bevíem.

 

I òbviament, de mosquits en teníem una bona col·lecció! Cal dir que era una zona on el dengue és endèmic i s'havien de prendre totes les precaucions necessàries per evitar-lo.

 

Inicialment no disposàvem de llum exterior i quan es ponia el sol, a partir de les 17:30h, la foscor ho envaïa tot. Tot i això, continuàvem treballant. Més endavant varem poder tenir llum a l'interior de les tendes i finalment, vam instal·lar una il·luminació per a tot el campament; d'aquesta forma, guanyàvem  temps per continuar treballant i minimitzàvem els risc d'accidents.

 

Des de la nostra tasca diària al campament i als diferents espais de distribució de l'ajuda humanitària podíem veure com evolucionava la situació de la població afectada, a través de la reconstrucció de les seves cases i de les seves vides. Utilitzaven el que tenien a l'abast, fusta, bambú, alguna estructura metàl·lica i els "tarpaulins" (tendals de plàstic) que es van començar a repartir. Malgrat la devastació, el poble filipí treballava incansablement en la reconstrucció de les seves cases.

 

Els camps de cultiu havien quedat molt afectats. El menjar bàsic era l'arròs, una mica de carn i, si les circumstàncies els ho permetien, sortien a pescar.

 

I al nostre campament base no faltava la visita diària dels nens i nenes que ja ens saludaven pel nostre nom. 

 

Ens vam sentir molt ben acollits per la comunitat on estàvem que, a més a més del seu propi treball de reconstrucció i de superació personal, sempre estaven disposats a ajudar-nos en el que feia falta.

 

I des de la nostra entrada a Filipines, la població ens agraïa contínuament l'ajuda.

 

Però, encara que la població està fent un gran esforç per reconstruir les seves vides, necessiten, sens dubte, ajuda internacional.

 

Paco Túnez, enviat a Filipines com a delegat de la Creu Roja de l'ERU d'Aigua i Sanejament.

 

Escrit per
Publicat a Salvar vides

Els 10 més llegits